dimarts, 4 de maig del 2021

Pentecosta, llengua i Església

Avel·lí Flors i Bonet


Tots coneixem la narració que el llibre dels Fets dels Apòstols fa del dia de Pentecosta posterior a la passió i resurrecció del Senyor; com els diversos pobles que assistiren a la predicació apostòlica, l'entenien com si l'estiguessen pronunciant en la seua pròpia llengua; i això que hi havia gent de trenta nacionalitats. Per això, Pentecosta és la festa de la llengua a l'Església, una església que sant Agustí, per a distingir-la de tota altra comunitat humana, solia descriure com «aquella que parla totes les llengües».

Lamentablement l'Església, en això com en tantes altres coses s'ha anat fent mundana; sense anar més lluny, al nostre Regne de València quan es doblegà a la voluntat política adoptant la llengua del rei, deixant de costat la llengua del poble, com exigia el mateix concili de Trento. En el canvi de llengua, hi col·laboraren especialment els jesuïtes i l'alta jerarquia, sobretot de València, amb l'arquebisbe Joan de Ribera al cap. Ells feren seu aquell adagi del dret «cuius regio, eius et religio» (qui té el govern d'una regió té també el dret a imposar-hi la seua religió), que aplicaren al dret lingüístic: «cuius regio, eius et lingua» (qui té el govern d'una regió té també el dret a imposar-hi la seua pròpia llengua).

Quant de mal feren a la nostra personalitat històrica! Com a conseqüència d'això la consciència dels valencians quedaria secularment marcada per una innata indignitat que ha acabat convertint-se en autoodi. No és estrany que la nostra església valenciana actual senta al·lèrgia a la seua pròpia llengua. Quina pena! Tot per un crim de lesa pentecosta!

Font: Missa d'Onze, núm. 97, 2018 maig.


Articles relacionats:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

Missatge per a la VIII Jornada Mundial dels Pobres (2024)

Missatge del Sant Pare Francesc VIII Jornada Mundial dels Pobres Diumenge XXXIII del Temps Ordinari 17 de novembre de 2024 L'oració del ...