Avel·lí Flors i Bonet
Sant Agustí es pregunta com és que, en el seu temps (principis del segle V), ja no hi havia el do de llengües que es manifestà el dia de Pentecosta a Jerusalem, als inicis de la predicació apostòlica. I es respon a ell mateix: "Perquè allò que, en un principi, era un fet extraordinari, amb el pas del temps s'ha convertit en una realitat perquè l'Església Universal d'ara ja parla les llengües de tots els pobles". Pentecosta és així com la festa de la diversitat. L'Esperit fa seues totes les modalitats de les cultures humanes que ell, purificant-les, eleva i santifica.
I ell, que era un gramàtic i orador enamorat de la llengua llatina (que va sentir certa repel·lència per la poca qualitat de les versions llatines dels llibres sagrats), acaba acceptant, en els seus sermons, fins i tot les incorreccions de la llengua del seu poble. Més encara, acabà menystenint la bona gramàtica llatina perquè, solia dir, "és preferible que el poble ens entenga encara que els gramàtics ens reprenguen".
Fonts: Missa d'Onze, 6 (2009) i 17 (2010).
Article relacionat:
- Avel·lí Flors i Bonet: Pentecosta, llengua i Església (2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada