Monsenyor Ramon Arnau i Garcia

Gaspar Navarro Fortuño

Prevere

Ramon Arnau

Era l'any 1941, exactament l'1 d'octubre, quan tres jóvens alberiquenys entràrem al Seminari Metropolità, carrer de Trinitaris 3 de València, amb la intenció de ser sacerdots. Érem n'Antoni Sanchis Martínez, en Ramon Arnau Garcia i un servidor. Recorde que la primavera anterior un grup de seminaristes acompanyats pel bisbe, encara seminarista, Rafael González Moralejo, van vindre a Alberic a parlar-nos als jóvens sobre el sacerdoci i la seua missió en l'Església i en el món. Orientats pel reverend en Francisco Mahiques Villagrasa, un bo i virtuós sacerdot, rector de Sant Llorenç, prenguérem la decisió que canviaria les nostres vides: arribar a ser sacerdots.

Quant als estudis al Seminari, els Superiors ens acoblaren en un curs especial d'ampliació que consistia principalment en Filosofia i Llatí, donat que aquell any entraren més de trenta batxillers i alguns amb carreres acabades.

Els tres hem sigut molt bons amics, En Ramon i jo férem tres cursos de filosofia i n'Antoni sols un, perquè tenia el batxillerat acabat i passà a estudiar Teologia. Així doncs, n'Antoni va ser ordenat en juny de 1946, jo en juny de 1948 i en Ramon a principis de 1949. La raó per la qual en Ramon va ser ordenat posteriorment a mi va ser la seua malaltia. Durant la convalescència d ́un curs sencer, m'encarregava de portar-li els apunts de classe i comunicar-li tot el que es desenrotllava en les classes. En Ramon va fer el curs sencer estudiant a Alberic, la qual cosa el va obligar a exercitar tant la seua intel·ligència com la força de voluntat per a dur endavant els estudis.

[...]

En Ramon, ja ordenat, es quedà com a professor i prefecte al Seminari de Montcada; feia poc que s'havien traslladat els seminaristes des del carrer de Trinitaris a este edifici nou, obra que amb gran interés va dur endavant l'arquebisbe Olaechea. Tres anys més tard va ser enviat a Munic, on va estudiar la llicenciatura i el doctorat en Sagrada Teologia. Des d'aleshores passà a ser professor dels alumnes dels últims cursos i, més tard, al constituir-se la Facultat de Teologia de Sant Vicent Ferrer, catedràtic d'esta.

Amb el temps en Ramon va ser membre del Consell del Presbiteri, canonge i degà de la catedral i consultor d'entitats nacionals de l'Església. També va ser membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En tots els llocs el van saber apreciar i valorar en gran manera.

Recorde que en la primavera de 1999 el papa Joan Pau II li va atorgar el nomenament de Protonotari Apostòlic Supernumerari, amb la qual cosa se li concedia el títol de "monsenyor". La senzillesa d'en Ramon mai li va permetre fer-ne ús.

[...]

L'estiu del 2008 em vaig assabentar que en Ramon havia passat, de la residència sacerdotal situada a l'antic Seminari, a la de Quart de Poblet. Una greu malaltia anava minant la seua salut. Vaig anar a visitar-lo i parlàrem de mil coses, i en comentar, per la meua part amb prudència, sobre la seua malaltia, el vaig trobar seré i animat, i acceptant des de la fe el que el bon Déu li havia enviat. Va ser per a mi un testimoni de pau i valentia enfront d'un final pròxim.

El 29 de novembre [de 2008] assistírem al funeral a la catedral, concelebrat per don Agustín García-Gasco, bisbes auxiliars i un gran nombre de sacerdots, juntament amb els familiars i amics d'Alberic.

[...]

He tingut la gran sort de ser amic des de xiquet d'estos bons sacerdots. Que el Senyor, a qui van servir els tinga en l'alegria dels justos en el Cel.

Font: "D. Antoni Sanchis i D. Ramón Arnau, paisans i molt amics meus", en Cresol, 93 (2010, febrer), pp. 52-53.

Antoni Josep Sanchis i Martínez

Gaspar Navarro Fortuño

Prevere

Ramon Arnau i Antoni Sanchis
a la Glorieta d'Alberic

Era l'any 1941, exactament l'1 d'octubre, quan tres jóvens alberiquenys entràrem al Seminari Metropolità, carrer de Trinitaris 3 de València, amb la intenció de ser sacerdots. Érem n'Antoni Sanchis Martínez, en Ramon Arnau Garcia i un servidor. Recorde que la primavera anterior un grup de seminaristes acompanyats pel bisbe, encara seminarista, Rafael González Moralejo, van vindre a Alberic a parlar-nos als jóvens sobre el sacerdoci i la seua missió en l'Església i en el món. Orientats pel reverend en Francisco Mahiques Villagrasa, un bo i virtuós sacerdot, rector de Sant Llorenç, prenguérem la decisió que canviaria les nostres vides: arribar a ser sacerdots.

Quant als estudis al Seminari, els Superiors ens acoblaren en un curs especial d'ampliació que consistia principalment en Filosofia i Llatí, donat que aquell any entraren més de trenta batxillers i alguns amb carreres acabades.

Els tres hem sigut molt bons amics, En Ramon i jo férem tres cursos de filosofia i n'Antoni sols un, perquè tenia el batxillerat acabat i passà a estudiar Teologia. Així doncs, n'Antoni va ser ordenat en juny de 1946, jo en juny de 1948 i en Ramon a principis de 1949. [...]

Sempre tots tres hem mantingut bona i fraternal relació, tot i que n'Antoni i en Ramon seguiren altres camins sacerdotals. Jo sempre he estat dedicat plenament a la vida parroquial: primer com a vicari a Dénia i Catarroja, i després com a rector a Navarrés, Massarrojos, Alcoi i València. En tots els llocs he viscut el sacerdoci amb alegria juntament amb les diferents comunitats.

A vegades hem coincidit n'Antoni i jo, com en la Missió Popular de Buenos Aires en l'any 1960, en les dos missions de València (1949 i 1955), en la del Nervión (1953), en la de Palma de Mallorca (1962) i en altres.

[...]

El dia 6 de setembre [de 2009] vora les 19 hores va morir a la residència "La Milagrosa" d'Alberic el company n'Antoni Sanchis Martínez a vuitanta-sis anys d'edat i seixanta-tres de sacerdoci. El dia 8 de setembre tenia lloc la missa exequial que va celebrar el nostre arquebisbe en Carlos Osoro, acompanyat pel bisbe emèrit En Rafael Sanus i uns trenta sacerdots.

Guarde un grat record de n'Antoni, unit al meu afecte personal. Unes tres setmanes abans del seu decés, el vaig visitar i, veent-lo tan bé, no preveia un final tan ràpid. Com que no em va ser possible assistir al funeral, vaig oferir una eucaristia per ell a l'altar del Sagrari de la Immaculada de la catedral.

Sobre n'Antoni Sanchis diré que al Seminari va ser sempre un alumne avantatjat amb notes brillants. Bon company i amic de tots, sociable en grau summe i fins i tot bo per a contar acudits que feien riure a tots. Va ser ordenat capellà per don Marcelino Olaechea el 23 de juny de 1946 i va celebrar la primera missa a la parròquia de Sant Llorenç quatre dies després. Tenia aleshores vint-i-tres anys.

La seua primera destinació va ser la de vicari de la parròquia de Xàbia. Allí va estar fins a la meitat d'octubre de 1948, perquè havia d'anar a Salamanca per a estudiar la llicenciatura en Dret Canònic. De la seua estada a Xàbia recorde que era en 1947, quan em faltava un any per a ser ordenat sacerdot, que n'Antoni em convidà a passar uns dies a sa casa per tal de visitar la població i conéixer la seua forma sacerdotal d'actuar en la pastoral. En 1948, recentment ordenat i sent jo vicari de l'Assumpció a Dénia, mantinguérem una bona amistat i compartirem la nostra missió.

N'Antoni, després d'acabar els seus estudis a Salamanca el 1951, fou nomenat rector de la parròquia d'Alcàntera de Xúquer i feu la seua entrada acompanyat per D. Vicente Benavent com a arxipreste i un bon grup d'amics. Hi va permanéixer treballant en la pastoral i les obres materials, entre elles l'altar major, fins al 1957, que passà a ser consiliari diocesà dels Jóvens d'Acció Catòlica i, més tard, prefecte de teòlegs al Seminari.

També al Seminari va ser nomenat delegat diocesà en orde a les vocacions (suscitar i tenir-ne cura) així com encarregat de la seua economia. En aquell moment es duien a terme les obres del nou Seminari, la capacitat del qual era de mil alumnes.

En 1962, sense ometre este quefer que a poc a poc va deixant-se, l'anomenaren capellà de l'Hospital Provincial amb l'atenció religiosa i espiritual deis malalts, missió que exercí durant vint-i-sis anys.

Al ser jubilat de l'hospital fou nomenat rector de la parròquia de Benimuslem. Des d'aleshores l'hem vist a Alberic com una persona activa i inquieta pel quefer pastoral i per la cultura. Fou requerit per fer prèdiques en diverses parròquies. Els darrers anys de la seua vida va estar vinculat a la parròquia de Sant Llorenç, on celebrava l'Eucaristia cada dia.

He tingut la gran sort de ser amic des de xiquet d'estos bons sacerdots. Que el Senyor, a qui van servir els tinga en l'alegria dels justos en el Cel.

Font: "D. Antoni Sanchis i D. Ramón Arnau, paisans i molt amics meus", en Cresol, 93 (2010, febrer), pp. 52-53.

Articles relacionats:

• Jesús Huguet: Antoni Sanchis Martínez: Adéu, mossén (2009)
• Antoni Sanchis: Presència de Crist en l'Eucaristia (1998)