La Mare de Déu d'Agost

La nostra llengua: la Mare de Déu d'Agost

Avel·lí Flors i Bonet

La Mare de Déu d'Agost és el nom popular de la solemnitat católica de l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, una festa molt antiga arreu de la cristiandat i que aplicava a Maria el cicle pasqual de la mort i la resurrecció del Crist amb la consegüent entronització i coronació al cel.

Antigament pel nostre País era costum de celebrar solemnement aquesta festa amb una octava, o vuitava que precedia la Festa de la Mare de Déu d'Agost. Ja de molt antic tenim referencia de la celebració d'aquesta festa en molts llocs. Ara ens queda una venerable reliquia en la Festa d'Elx o Misteri que comenga el dia 13 i acaba el mateix dia 15 amb la representació del Misteri els dies 1 4 i 15 (mort o dormició de la Mare de Déu, resurrecció i assumpció al cel). El text del Misteri és pobre (només 200 versos) en un perfecte català del segle XV. La música, molt antiga en les parts monòdiques, s'ha vist enriquit posteriorment cap al segle XVI amb textos polifònics molt rics que encara ara ens fan estremir d'emoció.

Antigament molts pobles celebraven la vuitava amb l'exposició de la Mare de Déu dormida i acabava amb el seu soterrar, impedit per la glorificació que celebra la fe católica. Encara ara és ben freqüent que la majoria de les nostres esglésies que daten del segle XVII i XVIII estiguen dedicades a l'Assumpció de la Mare de Déu i moltíssims pobles concentren el major accent festiu en aquesta data.

La Mare de Déu d'Agost és la patrona de la calor. Potser dona pistes per pensar que la Mare de Déu es morí de calor en el mes d'agost d'un any que no coneixem. En tot cas insinua que es va estimar més pujar a refrescar al regne del cel on segurament fa mes bon oratge. La qüestió és que amb aixó es va tancar el cicle que comença amb la paraula de Gabriel «Ave Maria, plena de gracia, el Senyor és amb tu», que continua amb l'afirmació d'Elisabet «Beneïda entre totes les ones i beneït el fruit del teu ventre», i es tanca amb la seua predicció «Totes les generaciones em diran benarurada». Nosaltres hem aprés a dir, quan entrem a una casa: «Ave Maria». Un bon record de la fe en el mateix cor de la nostra llengua.

Parlant de llengua direm que el nom de la protagonista de la nostra festa, la Mare de Déu d'Agost, es deia Maria. Maria és un nom hebreu que sonaria Miriam i que té un origen desconegut. Potser ve de Mara que significa «cabut», i Mara ve del grup MR que insinua la idea de «corpulent»). O potser té un erigen egipci que voldria dir «Estimada del déu Ammó» i que sonaria MRYM. Nosaltres, deixant aquestes nocions torbadores, repetirem l'opinió devota de sempre: Maria ve de Mara, el femení de Mar, i com MAR en arameu vol dir «Senyor», MARÍA vol dir «Senyora». I a la marxa! Recordem només que ara és costum d'anomenar les filies Míriam al.ludint a la forma hebrea i també s'estila d'anomenar-les Mireia que és senzillament el mateix nom Maria en llengua provençal.

I acabem, que ja n'es hora. Demanem a la Mare de Déu d'Agost que ens faça suportable la calor ja que, de moment, ens estimem més passar una temporada més llarga en el món. Que faça felices les Maries, les Miriams i les Mireies i a tota la bella fauna de les dones. Als homes, que ens done fortalesa per lluitar, al costat de les dones, per ser del tot «senyors» de la nostra terra. Que el cel ja vindrá mes tard. O ens el donaran «a més a més», com diu el mestre. Sant Roe... Ja el tenim: Sant Roe!. Com va dir Adam: «Os deis meus ossos i carn de la meua cara».

[1982]