Translació del cos del beat Nicolau Factor

1.456. 

Traslatió del cos del beat Nicolau Factor 

Dilluns, a 25 de setembre 1617, a la vesprada traslladaren lo cos del señor fray Nicolau Factor de una caxa en l’altra. Trobaran-se los tres síndichs dels staments y de València. Tancaren-lo en una famosa caxa amb sinch claus, y cada síndich una. Y lo señor virey, duch de Feria, ab la duquesa, que s’i trobaren ab alguns de la guarda, y eren pochs. Y lo hu dels de la guarda, que·s dia N. Prats, que u veu, m’o contà, y·m donà una poca terra de la del cos de dit benaventurat, que estava en la taula que dit cos yasia, y un troset de vellut negre ab què dit cos estava embolicat. Ipse intercedat pro nobis.

(Pere Joan PORCAR: Coses evengudes en la ciutat y regne de València, Dietari (1585-1629))

Beat Nicolau Factor

Pere Nicolau Factor i Estanya va nàixer a València el 29 de juny de 1520, en una casa que es trobava a l'actual carrer de Lluís Vives, 1, i on es conserva una placa en memòria seua. Va ser batejat en la "Pila de Sant Vicent", a la parròquia de Sant Esteve. Va professar com a religiós franciscà el 3 de desembre de 1538, al convent franciscà observant de Santa Maria de Jesús, hui parròquia amb la mateixa advocació al barri valencià de Patraix.

Va cursar els estudis eclesiàstics al convent de la Mare de Déu del Pi, d'Oliva, on va rebre l'ordenació sacerdotal en 1544, a 24 anys.

A partir d'ací va ser successivament superior als convents de Sant Esperit (Gilet 1548-1551); Xelva (1557-1559); Vall de Jesús, hui el Picaio (Puçol 1568), i va fundar el convent de Bocairent. Va ser confessor de diversos monestirs de religioses clarisses, a Gandia (1561-1565), la Trinitat, de València (1565) i molts més. També de les Descalces Reials, de Madrid (1571-1575).

En el seu orde fou definidor provincial, mestre de novicis, guardià, etc.

Benjamín Agulló recorda que el beat Nicolau Factor, "format sota els cànons de la reforma de Trento, és contemporani de Teresa de Jesús, Ignasi de Loiola, Pere d'Alcántara, Joan d'Àvila, Francesc de Borja, Juan de los Ángeles, Pasqual Bailón, Andreu Hibernón, Gaspar Bono, Lluís Bertran, Joan de Ribera, i un llarg etcètera". Amb tots mantingué una estreta i santa amistat, especialment amb el valencià Lluís Bertran.

A banda de savi i místic, fou pintor, músic, aritmètic i escriptor.

A 63 anys, Nicolau Factor moria el 23 de desembre de 1583, al convent de Santa Maria de Jesús de València, i el seu cos va romandre incorrupte en una urna que va ser destruïda en 1936.

El papa Pius VI el va declarar beat, el 18 d'agost de 1786, i València ho va celebrar l'any següent amb grans festes. De fet, la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València va encunyar una medalla commemorativa, en ocasió de la seua beatificació.

A València, en el lloc on s'alçava la casa on va nàixer fa ara cinc-cents anys, a l'actual carrer de Lluís Vives, 1, es pot vore encara la làpida commemorativa instal·lada en el segle XIX per l'ajuntament de València en la qual es llig la següent inscripció: "Al insigne patricio valenciano, prelado virtuoso de la Orden franciscana, sabio teólogo, humanista, poeta y pintor experto, Beato Pedro Nicolás Factor, nacido en este recinto en 29 de junio de 1520".

L'Església universal en fa memòria litúrgica el 23 de desembre, pero la diòcesi de València la celebra el 18 d'agost. És cotitular d'una església parroquial a València.

Pregària al beat Nicolau Factor

Bibliografia:

• Pere J. Porcar: Translació del cos del beat Nicolau Factor (1617)
• Opúsculos del beato Nicolás Factor, franciscano observante, Miguel Estevan, Valencia 1796.
• Moreno, Cristóual. Libro de la vida, y obras maravillosas del sieruo de Dios el bienauenturado Padre Fray Pedro Nicolas Factor, de la Orden de nuestro Padre S. Francisco de la Regular Obseruancia de la prouincia de Valencia (eBook gratuït) (en castellà). Barcelona: Sebastian de Cormellas, 1618, 372 pp.
• J.M. Bausset: El beat Nicolau Factor (2014)

Beats Josep Amorós, Josep Blasco i Eduard Ripoll

Beats valencians Josep Amorós, Josep Blasco i Eduard Ripoll, i companys màrtirs claretians

El [...] dia 25 d'octubre de 1992 Joan Pau II beatificà 51 màrtirs de l'orde del Cor de Maria, fundat per sant Antoni Maria Claret. Morts durant la persecució religiosa de 1936, el camí d'aquests màrtirs començà el dia 20 de juliol de 1936 quan uns anarquistes entraren a registrar la casa que la Congregació del Cor de Maria tenia a Barbastre. Els joves claretians foren duts a la sala d'actes de l’Escola Pia mentre que els seus superiors eren traslladats a la presó municipal.

Des del lloc del captiveri, on romangueren prop d'un mes, foren traslladats a un descampat entre la carretera de Barbastre-Sarinyena i allí els milicians posaren fi a la vida d'aquests missioners en grups de 20. Els màrtirs en cap moment perderen la pau i l'alegria. Abans de ser afusellats redactaren el seu comiat en què feren constar que perdonaven els qui els anaven a assassinar i que oferien la vida per l’Església, per la congregació i les seues famílies. 

Així, per exemple, a la butxaca apergaminada de la sotana de Salvador Pigem, hi trobaren un calendari on hi havia escrit: «Ens maten per odi a la religió. Domine, dimitte illis! A la casa no férem cap resistència. La conducta a la presó, irreprotxable. Visca el Cor Immaculat de Maria! Ens afusellen únicament per ser religiosos. No ploreu per mi. Sóc màrtir de Jesucrist. Salvador Pigem, CMF». I a sa mare, en un paperet a banda, li deia: «Mama, no ploreu. Jesús em demana la sang; pel seu amor la vessaré: seré màrtir. Me'n vaig al cel. Us hi espero. Salvador. 12-VII-36».

[…]

D'entre aquests màrtirs, n’hi ha tres de valencians [morts el 15 d’agost]. Són els següents:

Josep Amorós Hernández, nat a la Pobla Llarga, comarca de la Ribera Alta i diòcesi de València, el 1913. Eren dos germans i dues germanes, una de les quals es féu religiosa però morí prompte. La família es traslladà a Xàtiva […]. Al cap de poc temps el pare, que era maquinista, morí en accident laboral descarregant uns vagons. El nostre màrtir fou alumne del col·legi claretià de Sant Agustí, on destacà com a estudiant exemplar i per la gran afició que sentia per la música. El 14 de juny de 1925 ingressà al postulantat. Professà a Vic (Osona) i estudià filosofia a Solsona.

Durant els dies prerevolucionaris de 1936, quan es trobava des del dia 1 de juliol a Barbastre, la família li envià bitllets de ferrocarril, però els refusà perquè s'estimà més compartir la sort dels seus germans. Destacà pel seu gran amor a la vocació religiosa. 

Josep Blasco Juan, nat a Xàtiva, […] diòcesi de València, el 2 de gener de 1912, fou el primogènit i el centre de les atencions de la família. Des de petit féu d'escolanet a l’església dels claretians de la ciutat. El 15 d'agost de 1929 féu la professió religiosa a Vic (Osona). Era molt bon estudiant, humil, servicial, amable i alegre. Referint-se a ell, el pare Felipe Calvo solia dir que es caracteritzà per una profunda espiritualitat i per l'amor a la litúrgia. Abans de morir va dir que donava la vida per la congregació i per la salvació de les ànimes. 

Eduard Ripoll Diego va nàixer a Xàtiva, […] diòcesi de València, el 9 de gener de 1912. De petit s’alçava molt de matí per ajudar a missa. Com a religiós, en primer lloc estigué a Alagó (Saragossa), després professà com a novici a Vic (Osona) el 15 d'agost de 1929. Durant l’empresonament, Eduard fou un dels qui pregava cada dia de 25 a 30 parts del Rosari. La vespra de la seua mort escrivia en un full del seu breviari: "Visca Crist Rei, visca el Cor de Maria, visca l’Església Catòlica".

Font: Pentecosta, 12 (1995, desembre), Castelló-Tortosa-València, pp. 36s.

Al beat Nicolau Factor

El beat valencià Nicolau Factor va ser franciscà (s. XVI). Se li fa memòria el 23 de desembre, però a la diòcesi de València se li fa el 18 d'agost.

Oh Déu,

que volguéreu que us seguira amb cor pur i abrusat

en el foc inefable de la vostra caritat el benaurat Nicolau,

concediu-nos a nosaltres, vostres servents,

que, plens del mateix esperit i reblits de caritat,

recorregam sense mai ensopegar

el camí dels vostres manaments.

Per Nostre Senyor Jesucrist.

Amén.

Font: Vicent SORRIBES i GRAMATGE: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, p. 414.

Beat Gaspar Bono

Gaspar Bono i Montsó va nàixer a València en 1530. Després de servir deu anys com a soldat en la milícia imperial de Carles I va ingressar en l'orde dels religiosos mínims, fundat per sant Francesc de Pàola en 1435. Es va dedicar des de llavors a l'apostolat, va ser mestre de novicis i va romandre la major part de la seua vida al monestir de Sant Sebastià a València, encara que també va estar a Alaquàs, Perpinyà i Palma. Elegit provincial de la congregació, va morir a València en 1604.

Les seues restes, primer dipositades a l'església de Sant Sebastià, són des del 1835 a l'Església de Sant Nicolau (València). La fama de santedat que havia adquirit en vida es va demostrar també quan en els funerals es van produir diverses curacions instantànies de malalts. Va ser beatificat pel papa Pius VI en 1786.

Cada any, els devots del beat commemoren la festivitat amb la celebració d'una missa solemne, el trasllat de la imatge des de la casa natalícia, situada a l'atzucac de Cañete, 17, de València, on es venera al llarg de l'any, fins a la parròquia de la Mare de Déu del Puig, i una processó també amb la imatge pels carrers pròxims al temple fins a traslladar-la de nou a la casa natalícia. Igualment, durant les nits prèvies a la festa es realitza el "Cant Valencià", a la casa natalícia i a l'atzucac de Cañete.

---

• Al beat Gaspar Bono (pregària)
• J.M. Bausset: El beat valencià Gaspar Bono (14 de juliol del 2015)
• Capella del Beat Gaspar Bono (seu de València)