Joan Llidó i Herrero

 Joan Llidó i Herrero, prevere

 El reverend Joan Llidó i Herrero va nàixer a Artana en 1943. Va ingressar al Seminari de Tortosa l'any 1954. Va rebre el presbiterat a la cocatedral de Castelló, el dia 4 de maig de 1966.

Des d'aleshores va exercir diversos oficis parroquials: en les esglésies de Sant Miquel Arcàngel de la Pobla Tornesa, la Vall d'Alba, Pla de l'Arc, Montan, les Alqueries, la capella de la Mare de Déu del Rosari del barri del Roser de Castelló de la Plana i la cocatedral de Santa Maria. També va estar en la Missió Diocesana de Safané (Burkina Faso). 

De la mateixa manera, va assumir amb humilitat i actitud de servici a l'església diocesana de Sogorb-Castelló altres oficis eclesiàstics, entre altres professor, formador, director espiritual i rector del Seminari Mater Dei de Castelló i fundador del col·legi. També va ser designat vicari general de la diòcesi (1979-1983), vicari de Pastoral (1987-1992) i delegat diocesà de Pastoral Universitària (1996-2005), entre molts altres càrrecs diocesans que sempre exercí amb total entrega.

També va dirigir exercicis espirituals a laics, sacerdots, religiosos i religioses de diferents diòcesis i comunitats; va ser consiliari dels Equips de Nostra Senyora; va promoure durant deu edicions els “Diàlegs de Fe i Cultura”, i va impartir classes en la Facultat de Teologia de Catalunya i en l'Institut de Ciències Religioses de Tarragona.

Mossén Joan Llidó era llicenciat en Teologia per la Facultat Sant Vicent Ferrer de València i doctor en Teologia Dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va realitzar cursos de formació en Psicologia en el Col·legi Universitari de Castelló, i de llengua i literatura francesa en la Sorbona de París.

Fou professor del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I durant 22 cursos.

La seua última destinació va ser la parròquia del Salvador de Castelló de la Plana, des de 2005 fins a la seua jubilació l'any 2019.

Va reposar en el Senyor el 31 de juliol de 2022, a 79 anys. Les exèquies fúnebres se celebraren el 2 d'agost, a les 17  h, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista, a Artana, presidides pel bisbe de Sogorb-Castelló, monsenyor Casimiro López Llorente.

Un amic seu el recorda amb estes paraules:

"Joan va posar el seu talent al servei de Déu i del seu poble. La teologia, la filosofia i la psicologia van ser les eines mitjançant les quals va acompanyar a tantes persones en circumstàncies ben diverses, algunes en els límits més extrems del sofriment humà. Ha estat, sobretot, un home enamorat de Jesucrist i un autèntic humanista que ens va acostar a Déu i al seu amor immens i que va convertir en coordenades de la seua missió, la llibertat i l’amistat. Ara, veu ja complida la seua il·lusió de trobar-se amb Jesús i fondre’s amb ell en una eterna abraçada. Amén". [font]

Necrologia:

•  J. M. Bausset: Mossén Joan Llidó (2022)

Algunes publicacions de Joan Llidó:

- "La Bíblia Interconfessional Valenciana (BIV)", Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya, 55 (1997),  p. 27.

- Huellas del espíritu en la prehistoria castellonense, Universitat Jaume I - Diputació de Castelló, Castelló de la Plana 1999.

- "Apuntes para la elaboración del mapa prehistórico de Artana (Castelló)", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 75, núm 1-2 (1999), pp. 15-29.

- "Posible recinto del Bronce en La Serra (Artana)", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 76, núm 1-4 (2000), pp. 13-21.

- "Com iniciar una parròquia?", Quaderns de pastoral, 206-207 (2006), pp. 68-72.

- amb Pedro Saborit Badenes: La diócesis de Segorbe-Castellón 1960-2010, Diputació de Castelló

- "Contexto socio-religioso del obispo Josep Climent", en Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706-1781) bisbe de Barcelona, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2011, pp. 233-250.

- Bíblia y literatura

- "Julio Silvestre, un capellà sempre jove i apassionat de l’home i de l’Evangeli", Catalunya Religió, 2016.

La seua tesi doctoral: Las manifestaciones de lo divino en las culturas prehistóricas castellonenses.

Maria Assumpta al cel

Antoni López Quiles

Prevere

 Bon dia en la celebració de la victòria de la humanitat: Maria Assumpta al cel, coronada per la Santíssima Trinitat. Ho representa molt bé el Misteri d'Elx; no deixeu d'anar, que impressiona. 

Maria és la donzella del llibre de l'Apocalipsi, perseguida per la serp primordial perquè porta en el seu ventre el xiquet que regnarà en tot el món. Sant Miquel lluitarà al costat de la donzella per a defendre al qui serà l'Aliança definitiva entre Déu i els hòmens.

La Primera Aliança era la que Déu li entregà a Moisés: la llei, escrita en dos taules de pedra que Israel guardava en una Arca Sagrada; el rei David saltà i ballà davant d'ella. Posteriorment, la cosina de Maria, Isabel, estava esperant un fill, Joan, que saltà en el seu ventre quan notà la presència de Jesús, la nova Aliança. L'evangelista usa el mateix verb que l'Antic Testament aplica a David. L'Arca, en David, contenia la llei vella, els manaments de Déu; Maria és portadora, Arca de l'Aliança, de Jesús, la nova llei. Recordeu: "Vos done un Nou Manament", el manament únic de l'amor. 

En ella, i per Ell, es complixen totalment les Escriptures. El seu destí és el nostre: la glòria del cel.

Per a saber més: 

• Solemnitat de l'Assumpció de la Mare de Déu (2022)
• Dormició de Maria.
• J.M. Bausset: L'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost del 2015)
• J.M. Bausset: "Verge humil, flor d'honor" (15 d'agost del 2015)
• J.M. Bausset: Llibre de la Festa d'Elx (13 d'agost del 2016)

Josep Antoni Comes i Ballester

 El sacerdot valencià Josep Antoni Comes i Ballester va nàixer a Pedreguer (la Marina Alta) el 5 de maig de 1930. Ordenat sacerdot a Comillas (Cantàbria) en 1956, va ser rector de San Maur Màrtir, a València, de 1975 a 1985, i vicari parroquial en la Mare de Déu de l'Olivar a Alaquàs des de 1985 fins a 2007. Fou fundador i primer director de la revista Saó. Fou director d'Iglesia Viva i col·laborador de les publicacions La fulla de l'olivar, Iglesia Viva, El Ciervo, Foc nou, etc. Ell i la seua germana Clementina van rebre l'Escut d'Or de la vila de Pedreguer en maig de 2000.

Va morir el matí del dimecres 3 d'agost de 2022, a noranta-dos anys. La missa exequial es va celebrar el 4 d'agost, a les 12 hores, a la parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs, on va ser vicari parroquial durant vint-i-dos anys, i fou presidida pel vicari episcopal Jesús Corbí. A continuació, les seues restes mortals foren traslladades a la seua localitat natal on foren inhumades.

Necrològiques:

• J.M. Bausset: Mossén Josep Antoni Comes (2022)
• Julio Ciges Marín: Davant la mort de l'amic, company i mestre Josep-Antoni Comes (2022)
• Antonio Duato: Josep Antoni Comes Ballester, un creyente entregada hasta el final (2022)
• El Temps: S'ha mort Josep Antoni Comes, fundador de 'Saó' (2022)

Referències biogràfiques:

• Xavier Serra: Biografies parcials (2): nascuts abans de la guerra, Afers, 1980.
• Francesc Martínez Sanchis: La revista Saó (1976-1987): cristians i esquerrans nacionalistes, Universitat de València, 2016.

Algunes publicacions de Josep Antoni Comes:

• «¿Involución en la pastoral litúrgica i catequética», Iglesia Viva, 93 (1981), pp. 71-76.
• «Escrutar los signos de los tiempos», El Ciervo, 411-412 (1985), pp. 31-32.
• «Han de optar los paises que opten por la neutralidad», El Ciervo, 420 (1986), pp. 8-9.
• «Periódicos y revistas hablan de la encíclica», Iglesia Viva, 136 (1988), pp. 373-378.
• «Los lectores opinan sobre Iglesia Viva», Iglesia Viva, 138 (1988), pp. 615-624.
• «Secular desconfianza de la jerarquía eclesiástica hacia los medios de comunicación social», Iglesia Viva, 139 (1989), pp. 113-120.
• Amb Joaquín García Roca: «El voluntariado como recurso social», en El voluntariado, Fundació Bancaixa, València 1994.
• «Drets i deures de la solidaritat. VI Encontre Internacional de Serveis Socials», Quaderns del voluntariat, 9 (1998), pp. 30-31.
• «La religió i el laicisme, condemnats a conviure», Iglesia Viva, 220 (2004), pp. 128-130.
• «Acabar con la renovación del Vaticano II», El Ciervo, 646 (2005), pp. 12-13.
• «Sacerdotes, ¿para qué?», El Ciervo, 658 (2006), p. 10.
• «Com el rent en la pasta», Saó, 329 (2008), p. 46.
• «La poesia religiosa de Teodor Lorente», Saó, 357 (2011), p. 45.
• «Els capellans del futur», Foc nou, 444 (2011), p. 21.
• «Roser, acollida en la llum a través de la boira baixa», Foc nou, 445 (2011), p. 29.
• «Nou institut religiós», Foc nou, 446 (2011), p. 15.
• «El mes més valencià», Foc nou, 447 (2012), p. 19.
• «Noces d’or de Càritas Diocesana de València», Foc nou, 448 (2012), p. 19.
• «“Viu senzillament perquè altres senzillament puguen viure”», Foc nou, 449 (2012), p. 21.
• «Una col·lecció de literatura religiosa en valencià», Foc nou, 450 (2012), p. 19.
• «El Fòrum “Cristianisme i món d’avui”, assaonat pel Vaticà II», Foc nou, 451 (2012), p. 15.
• «Discurs inaugural del Vaticà II i el teòleg Torres Queiruga», Foc nou, 452 (2012), p. 19.
• «Diverses formes de viure el sacerdoci ordenat», Foc nou, 453 (2012), p. 17.
• Entrevista de Vicent Bosca, publicada al nº 417 (juliol-agost de 2016), dedicat als 40 anys de la revista Saó.