MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV
PER A LA QUARESMA DE 2026
Escoltar i dejunar.
La Quaresma com a temps de conversió
La Quaresma és el temps en què l'Església, amb sol·licitud maternal, ens convida a tornar a posar el misteri de Déu en el centre de la nostra vida, a fi que la nostra fe recobre el seu impuls i el cor no es disperse entre les inquietuds i distraccions de cada dia.
Tot camí de conversió comença quan permetem que la Paraula ens arribe i l'acollim amb docilitat d'esperit. Hi ha, per tant, un vincle entre el do de la Paraula de Déu, l'espai d'hospitalitat que li oferim i la transformació que ella produïx. Per això, l'itinerari quaresmal es convertix en una ocasió propícia per a escoltar la veu del Senyor i renovar la decisió de seguir a Crist, recorrent amb Ell el camí que puja a Jerusalem, on es realitza el misteri de la seua passió, mort i resurrecció.
Escoltar
Enguany vullc cridar l'atenció, en primer lloc, sobre la importància de deixar espai a la Paraula a través de l'escolta, ja que la disposició a escoltar és el primer signe amb què es manifesta el desig d'entrar en relació amb l'altre.
Déu mateix, en revelar-se a Moisés des de l'albarzer ardent, mostra que l'escolta és un tret distintiu del seu ser: «M'ha arribat el clam dels israelites i he vist com els egipcis els oprimixen» (Ex 3,7). L'escolta del clam dels oprimits és l'inici d'una història d'alliberament, en la qual el Senyor involucra també a Moisés, enviant-lo a obrir un camí de salvació per als seus fills reduïts a l'esclavitud.
Este Déu que ens atrau ens commou hui també amb els pensaments que ressonen en el seu cor. Per això, l'escolta de la Paraula en la litúrgia ens educa per a una escolta més autèntica de la realitat: entre les moltes veus que travessen la nostra vida personal i social, les Sagrades Escriptures ens fan capaços de reconéixer la veu que clama des del patiment i la injustícia, per tal que no quede sense resposta. Entrar en esta disposició interior de receptivitat significa deixar-nos instruir hui per Déu per a escoltar com Ell, fins a reconéixer que «la condició dels pobres representa un crit que, en la història de la humanitat, interpel·la constantment la nostra vida, les nostres societats, els sistemes polítics i econòmics, i especialment l'Església». [1]
Dejunar
Si la Quaresma és temps d'escolta, el dejuni constituïx una pràctica concreta que disposa a l'acollida de la Paraula de Déu. L'abstinència d'aliment, en efecte, és un exercici ascètic antiquíssim i insubstituïble en el camí de la conversió. Precisament, perquè implica el cos, fa més evident de què tenim “fam” i què considerem essencial per a la subsistència. Servix, per tant, per a discernir i ordenar els “apetits”, per a mantindre desperta la fam i la set de justícia, arrancant-la de la resignació, educant-la per a que es faça oració i responsabilitat cap al proïsme.
Sant Agustí, amb finesa espiritual, deixa entrevore la tensió entre el temps present i la realització futura que travessa esta cura del cor, quan observa que: «és propi dels mortals tindre fam i set de justícia, però estar-ne satisfets és propi de l'altra vida. Els àngels s'assacien d'este pa, d'este aliment; en canvi, els humans en tenen fam, tots el desitgen; este desig els dilata l'ànima, n'augmenta la capacitat». [2] El dejuni, entés en este sentit, ens permet no només disciplinar el desig, purificar-lo i fer-lo més lliure, sinó també expandir-lo, de manera que es dirigixca a Déu i s'oriente cap al bé.
No obstant això, a fi que el dejuni conserve la seua veritat evangèlica i evite la temptació d'enorgullir el cor, ha de viure's sempre amb fe i humilitat. Exigix mantindre's arrelat en la comunió amb el Senyor, perquè «no dejuna de veritat qui no sap alimentar-se de la Paraula de Déu». [3] Com a signe visible del nostre compromís interior d'apartar-nos, amb l'ajuda de la gràcia, del pecat i del mal, el dejuni ha d'incloure també altres formes de privació destinades a fer-nos adquirir un estil de vida més sobri, ja que «només l'austeritat fa forta i autèntica la vida cristiana». [4]
Per això, vos convide a una forma d'abstinència molt concreta i sovint poc apreciada: la de les paraules que afecten i ferixen el proïsme. Comencem a desarmar el llenguatge, abandonant les paraules dures, els juïns precipitats, parlar malament del qui no està i no pot defendre's, i les calúmnies. Esforcem-nos, en canvi, per aprendre a mesurar les paraules i a cultivar l'amabilitat: en la família, entre els amics, en el lloc de treball, en les xarxes socials, en els debats polítics, en els mitjans de comunicació i en les comunitats cristianes. Amb això, moltes paraules d'odi donaran pas a paraules d'esperança i de pau.
Junts
Finalment, la Quaresma posa en relleu la dimensió comunitària de l'escolta de la Paraula i de la pràctica del dejuni. També l'Escriptura subratlla este aspecte de moltes maneres. Per exemple, quan narra, en el llibre de Nehemies, que el poble es va reunir per a escoltar la lectura pública del llibre de la Llei i, practicant el dejuni, es va disposar a la confessió de fe i a l'adoració, amb la finalitat de renovar l'aliança amb Déu (cf. Ne 9,1-3).
De la mateixa manera, les nostres parròquies, les famílies, els grups eclesials i les comunitats religioses estan cridades a emprendre durant la Quaresma un camí compartit, en què escoltar la Paraula de Déu, així com el clam dels pobres i de la terra, es convertixca en una forma de vida comuna, i el dejuni sostinga un penediment real. En este horitzó, la conversió no solament concernix la consciència de l'individu, sinó també l'estil de les relacions, la qualitat del diàleg, la capacitat de deixar-se interpel·lar per la realitat i de reconéixer el que realment orienta el desig, tant en les nostres comunitats eclesials com en la humanitat que té set de justícia i reconciliació.
Benvolguts i benvolgudes, demanem la gràcia de viure una Quaresma que faça més atenta la nostra oïda a Déu i als més vulnerables. Demanem la força d'un dejuni que arribe també a la llengua, per a que disminuïxquen les paraules que ferixen i crexca l'espai per a la veu de l'altre. I comprometem-nos per a que les nostres comunitats es convertixquen en llocs on el crit del que patix trobe acollida i l'escolta genere camins d'alliberament, fent-nos més disposats i diligents per a contribuir a edificar la civilització de l'amor.
Vos beneïxc de cor a totes i tots vosaltres, i al vostre camí quaresmal.
Vaticà, 5 de febrer de 2026, memòria de santa Àgueda, verge i màrtir.
LLEÓ XIV PP.
[Versió valenciana de F. Xavier Martí]
_____________________________________
[1] Exhort. ap. Dilexi te (4 octubre 2025), 9.
[2] Sant Agustí, La utilitat del dejuni, 1, 1.
[3] Benet XVI, Catequesi (9 març 2011).
[4] Sant Pau VI, Catequesi (8 febrer 1978).
