Ave, Maris Stella

Fèlix Senent i Belenguer

El doctor Fèlix Senent Belenguer (València 1867-1936) va escriure en valencià la següent versió de l'Ave, Maris Stella, amb motiu de la Coronació canònica de la Mare de Déu dels Desemparats. I és una de les poques peces dignes d'aquella corona literària oferta per Lo Rat Penat. Almenys ací resta constància que el doctor Senent havia estudiat preceptiva literària al Seminari.

Ave, Maris Stella

Déu et salve, Estel del Mar,

de Déu Fill la Mare pura;

sempre Verge singular,

del cel porta i formosura.

Ave, et diu amb llavi sant

de Gabriel la cortesia:

dona'ns pau, Verge Maria,

mudant d'Eva el trist plany.

Romp els vincles dels culpats,

als ceguets tots allumena

i desterra les maldats

i als humans tos béns ofrena.

Mostra't sempre nostra Mare;

Déu acull quan Tu li pregues;

com a Fill te'l donà el Pare

per remei de nostres penes.

Singular verge escollida,

entre tots, mansa i humil,

llest de culpes de la vida,

feu-me cast, suau i senzill.

Si me dones vida pura,

per camí segur em dus,

perquè trobe la ventura

de gojar del teu Jesús.

Sia al Pare llau notòria,

i a Déu Crist el summe honor,

a l'Esprit Sant donem glòria 

i als Tres junts únic amor.

Amén.

(Corona oferta per la societat Lo Rat Penat a la Mare de Déu dels Desamparats ab motiu de la seua canònica coronació: 12 maig 1923, València 1923, p. 42).

Fèlix Senent i Belenguer

F. Xavier Martí i Juan

Fèlix Senent (Ismael Blat)

El prevere i doctor Fèlix Senent i Belenguer (València 1867, febrer 3-1936, agost 14) va ser sobretot un «elocuente orador sagrado». Va ser col·legial perpetu del Col.legi Reial de Corpus Christi des de 1914, d'on fou rector en diverses ocasions. Abans havia sigut vicari de Chella i tresorer del Montepío del Clero Valentino. També va ser patró fundador del Patronato Álvarez.

És l’autor de la lletra d’algunes composicions religioses a què posaren música Peñarroja, Traver, Ripollés i Giner, entre altres. En 1925 es va imprimir un himne a la beata Ainés de Benigànim amb lletra seua i amb música del mestre Ripollés. També va escriure la lletra dels Gozos al beato Juan de Ribera.

Ismael Blat li va fer un retrat a la biblioteca del Patriarca, llegint un llibre vell:

«El colegial perpetuo de Corpus Christi es persona muy leída, que gusta de estudiar los libros antiguos. La actitud en que le ha colocado Blat no puede ser más natural. Aquel rostro bondadoso que refleja la satisfacción de la lectura, es de una expresión maravillosa»

MATEO: «Notas de arte: Ismael Blat», Las Provincias, 18.326 (València 1924, novembre 14), p. 1.

És autor d'una Memoria sobre la derogación de las melodías de Toledo presentada en el II Congreso Nacional de Música Sagrada de Sevilla (Sevilla, Librería e Imp. de Izquierdo y Cía, 1909, 22 pp.). S'edità el sermó que va predicar el 9 de setembre de 1917 amb motiu de la consagració de l’església del Sant Sepulcre a Alcoi (Consagración de la Iglesia del Santo Sepulcro de la ciudad de Alcoy : el día 8 de sept. de 1917 por el Ilmo. Sr. Dr. D. Rigoberto Domenech Valls Obispo de Mallorca. Sermón predicado por ... al día siguiente …, Alcoi, Tip. La Buena Prensa, 1917).

Al poc temps de començar la Guerra Civil fou detingut i assassinat al Saler.

__________________________________

• Ave, Maris Stella (versió valenciana de Fèlix Senent)