Pregària a la beata Pepa

Xavier Casp i Verger

Del mes de novembre de 1988 és la següent pregària a la verge seglar Josepa Naval i Girbés, beatificada a Roma el 25 de setembre de 1988.

PREGÀRIA

Verge seglar,

filla del cor d'Algemesí,

vine a l'altar

del blanc amor del teu destí.

Tu, noblea en la faena

i doctrina en la paraula,

fam i set en fe serena,

saps partir el pa en la taula

per a aquell que vol trobar

lo més digne del camí...

I se'n ve a tu,

llum i consell de cada u,

verge seglar

que obris el cor d'Algemesí.

Mestra de virtuts

en l'exemple per lliçó,

femenines joventuts

broden l'íntima cançó

on l'amor sent al cantar

l'humaníssim goig diví...

I et diu cabal

pregant-te humil: Pepa Naval,

verge seglar,

¡eleva el cor d'Algemesí!

Font: http://algemesienlamemoria.blogspot.com.es/2013/10/25-aniversario-de-la-beatificacion-de.html

Oració a la beata Pepa

Amb motiu de l'Any de la Fe (2012-2013) es va difondre a Algemesí esta pregària d'intercessió a la beata Josepa Naval i Girbés. A fi que els valencians que preguen en valencià puguen demanar també la seua intercessió, oferim la traducció de la pregària.

Oh Déu,

que vau posar en el món la força de l'Evangeli
com a ferment de renovació,
concediu als fidels dedicats a les coses seculars,
per a complir la vostra voluntat,
que per la intercessió
i amb l'exemple de la beata Josepa Naval,
instauren sense cansar-se el vostre Regne
a través dels seus deures temporals,
amb fervorós esperit cristià.

Per Jesucrist Senyor nostre. Amén.

Homilia en la beatificació de Josepa Naval

SOLEMNE BEATIFICACIÓ DELS SERVENTS DE DÉU: 
MIGUEL PRO, GIUSEPPE BENEDETTO DUSMET, FRANCESCO FAÀ DI BRUNO,
JUNÍPER SERRA, FRÉDÉRIC JANSSOONE I MARIA JOSEPA NAVAL GIRBÉS

HOMILIA DE JOAN PAU II

Plaça de Sant Pere - Diumenge, 25 de setembre de 1988

[...]

L'Església canta un cant d'alegria i lloança a Crist per la beatificació de Josepa Naval i Girbés, verge seglar que va dedicar la seua vida a l'apostolat a la seua ciutat natal, Algemesi, a l'arxidiòcesi de València, Espanya. Dona senzilla i dòcil a l'Esperit, que va arribar en la seua llarga vida al cim de la perfecció cristiana, dedicada al servici del proïsme en el temps gens fàcil del segle XIX, en què va viure i va desenvolupar la seua intensa activitat apostòlica.

Tenia díhuit anys quan, amb l'aprovació del seu director espiritual, va fer el vot de castedat. Tenia trenta anys quan va obrir una escola-taller a la casa de la seua família on es formaren moltes jóvens humanament i espiritualment. Este apostolat continuarà en les anomenades "converses de l'hort", en les quals les deixebles millor preparades van rebre una formació espiritual més profunda.

Conscient del fet que, com va dir més tard el Concili Vaticà II, "la vocació és, per la seua naturalesa, vocació a l'apostolat" (Apostolicam actuositatem, 2), Josepa s'ha fet tot amb tots, com l'apòstol Pau, per a salvar a tots (cf. 1Cor 9,22). D'ací l'empremta inconfusible que queda en l'exercici de la seua caritat. Ella va assistir amb cura els moribunds, ajudant-los a morir en gràcia de Déu. L'atenció heroica a aquells que van ser afectats per l'epidèmia de còlera del 1885, és un dels exemples més expressius de la caritat d'esta ànima predilecta.

Una característica singular de Josepa és la seua condició de seglar. Ella, que va omplir de deixebles els convents de clausura, va romandre célibe en el món, vivint els principis de l'Evangeli i sent un exemple de virtuts cristianes per a tots els fills de l'Església que, "després d'haver estat incorporats a Crist pel baptisme... exercixen a l'Església i al món la missió de tot el poble cristià en la mesura que els pertoca" (Lumen Gentium, 31).

[...]

Beata Joana Maria Condesa

Joana Maria Condesa i Lluch, amb caritat sol·lícita i esperit de sacrifici envers els pobres, xiquets i jóvens obreres, es va entregar completament a atendre'ls i, per a la seua tutela, va fundar la Congregació d'Esclaves de Maria Immaculada Protectores de les Obreres.

Beata valenciana, batejada (1862) a la mateixa església de Sant Esteve on també s'hi havien batejat sant Vicent Ferrer i sant Lluís Bertran. A divuit anys descobrix que aquell "amor de Déu escampat en el seu cor" (cf. Rm 5,5) no se'l pot quedar per a ella mateixa: en les seues anades a la platja de Natzaret, des de la seua tartana en la família benestant, s'adona que hi ha dones obreres que s'ho passen malament.

A pesar de les dificultats que li va posar l'arquebisbe d'aquell moment, cardenal Antolí Monescillo (creia que era massa jove) el 1892 ja té llesta la congregació de les Esclaves de Maria Immaculada per a acollir, formar i dignificar el treball d'aquelles dones, considerades només com a instruments de treball: «Jo i tot el que tinc, per a les obreres».

El 16 de gener de 1916, "vivint el que és ordinari de forma extraordinària", naixia per a la glòria. Fou beatificada el 23 de març del 2003.

---

• Juana María Condesa Lluch dóna nom al parc de Cantereria (notícia de 2017) 

A la beata Adelfa Soro

Pregària per a demanar una gràcia per la intercessió de la beata Adelfa Soro

Adelfa del Rosari Soro i Bo (1887-1936) i les seues companyes màrtirs foren beatificades el 28 d'octubre de 2007. A fi que els valencians que preguen en valencià puguen demanar també la seua intercessió, oferim la traducció de la pregària.

Déu totpoderós i etern,
que concedíreu a la germana beata Adelfa Soro
la gràcia de morir per Crist
i l'honor dels Altars,
ajudeu-nos en la debilitat a fi que,
així com ella i les seues companyes
no van dubtar a donar la vida per Vós,
també nosaltres ens mantinguem ferms i fermes
en la confessió del vostre Nom
i en la vivència de la Fe.
Amén.

Beata Adelfa Soro

Francesc Xavier Martí i Juan

Beata Adelfa (del Rosari) Soro i Bo (Castelló de la Ribera 1887, març 6 - Barcelona 1936, juliol 27), religiosa dominica de l'Anunciata, màrtir.

Adelfa Soro i Bo era filla de Rafael Soro i Bo i de Dionisia Bo i Rubio. Son pare, que era músic, va voler que aprenguera a tocar el piano, però ella al·legava que no tenia aptituds. Sembla que tenia bona veu i més tard, en la Congregació, va ser professora de piano.

Des que van inaugurar el col·legi-asil de Sant Doménec al seu poble (1901) va acudir-hi per a completar la seua educació. Afavorida per la vida de pietat que es vivia a casa i seduïda per l'estil de vida de les religioses de Castelló, ingressà en la congregació de les Dominiques de l'Anunciata el 3 de març de l'any 1905; el 30 d'abril del mateix any vestix l'hàbit i comença el noviciat a Vic, on aprengué cant i piano; professà el 30 d'abril de 1907; a les comunitats de Sant Andreu de Palomar, Salt i Barcelona es dedicà especialment al magisteri musical.

Els testimonis de la causa de beatificació destaquen la seua intel·ligència desperta, el seu gust ben delicat i la seua competència en diversos aspectes culturals: ciències, literatura, dibuix, música i costura. També ens diuen que el seu tarannà alegre, dolç i delicat captivava les simpaties de les alumnes.

El 27 de juliol de 1936 fou detinguda, juntament amb les germanes Ramona Fossas, Teresa Prats, Otília Alonso i Maria Perramon, i una senyora seglar, al col·legi del carrer de Trafalgar de Barcelona i després totes foren afusellades prop de l'antiga església de Vallvidrera. Foren soterrades en un fossar comú del cementeri del Sud-oest. Al lloc del martiri, hui anomenat el Revolt de les Monges, hi ha un monument commemoratiu des de 1958. Es tracta d'una creu romànica sobre base piramidal amb el nom de les 5 germanes màrtirs.

El 9 de gener de 1958 es constituí a la capella gòtica del palau episcopal de Barcelona i sota la presidència del bisbe, doctor Modrego, el tribunal eclesiàstic encarregat d'investigar la fama de martiri de les religioses dominiques. El 27 de febrer de 1963 s'introduí la causa de beatificació; el vicepostulador de la causa lliurà el procés informatiu a la Sagrada Congregació de Ritus. El 19 de desembre de 2005 el papa Benet XVI va autoritzar la promulgació del Decret de Martiri d'Adelfa Soro i les seues companyes. Foren beatificades a Roma el 28 d'octubre del 2007 pel papa Benet XVI.

La seua festa se celebra el 6 de novembre.

• Pregària

---

Bibliografia:

• SANABRE, Josep: Martirologio de la Iglesia en la diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa (1936-1939), Librería Religiosa, Barcelona 1943, p. 262.
• «Hermana Adelfa Soro Bo», Testis Fidelis: Boletín Informativo de la Causa de los Mártires Dominicos de la Provincia de Aragón, 13, (1963 desembre).
• MONTERO MORENO, Antonio: Historia de la persecución religiosa en España (1936-1939), B.A.C., Madrid 1961, pp. 519s i 873.
• Crónica de la Congregación de Hermanas Dominicas de la Anunciata, vol. IV, Madrid 1982, pp. 95-97.
• DAMUNT, Josefa: Primicias de sangre, Impremta Ortega, Vic 1961, 136 pp.
• D., J.: "Hermana Adelfa Soro Bo", Imán: órgano de la Comisión Ejecutiva "Pro Causa Padre Coll", 39 (1958, març), p. 3.
• GALMÉS MAS, Lorenzo: Ejemplares en vida, heroicas en la muerte: páginas de historia para una reflexión religiosa, San Esteban, Salamanca 1994.
• MARTÍ JUAN, Francesc Xavier: «Dones de Castelló», Castelló en Festes 2002, Ajuntament de Villanueva de Castellón 2002, pp. 24-30.
• GONZÁLEZ, Mª Otilia: Testigos del amor: Mártires de Cristo de la Congregación de Hermanas Dominicas de la Anunciata, Dominicas de la Anunciata, Madrid 2005, 40 pp.