Homilia en la beatificació de Josepa Naval

SOLEMNE BEATIFICACIÓ DELS SERVENTS DE DÉU: 
MIGUEL PRO, GIUSEPPE BENEDETTO DUSMET, FRANCESCO FAÀ DI BRUNO,
JUNÍPER SERRA, FRÉDÉRIC JANSSOONE I MARIA JOSEPA NAVAL GIRBÉS

HOMILIA DE JOAN PAU II

Plaça de Sant Pere - Diumenge, 25 de setembre de 1988

[...]

L'Església canta un cant d'alegria i lloança a Crist per la beatificació de Josepa Naval i Girbés, verge seglar que va dedicar la seua vida a l'apostolat a la seua ciutat natal, Algemesi, a l'arxidiòcesi de València, Espanya. Dona senzilla i dòcil a l'Esperit, que va arribar en la seua llarga vida al cim de la perfecció cristiana, dedicada al servici del proïsme en el temps gens fàcil del segle XIX, en què va viure i va desenvolupar la seua intensa activitat apostòlica.

Tenia díhuit anys quan, amb l'aprovació del seu director espiritual, va fer el vot de castedat. Tenia trenta anys quan va obrir una escola-taller a la casa de la seua família on es formaren moltes jóvens humanament i espiritualment. Este apostolat continuarà en les anomenades "converses de l'hort", en les quals les deixebles millor preparades van rebre una formació espiritual més profunda.

Conscient del fet que, com va dir més tard el Concili Vaticà II, "la vocació és, per la seua naturalesa, vocació a l'apostolat" (Apostolicam actuositatem, 2), Josepa s'ha fet tot amb tots, com l'apòstol Pau, per a salvar a tots (cf. 1Cor 9,22). D'ací l'empremta inconfusible que queda en l'exercici de la seua caritat. Ella va assistir amb cura els moribunds, ajudant-los a morir en gràcia de Déu. L'atenció heroica a aquells que van ser afectats per l'epidèmia de còlera del 1885, és un dels exemples més expressius de la caritat d'esta ànima predilecta.

Una característica singular de Josepa és la seua condició de seglar. Ella, que va omplir de deixebles els convents de clausura, va romandre célibe en el món, vivint els principis de l'Evangeli i sent un exemple de virtuts cristianes per a tots els fills de l'Església que, "després d'haver estat incorporats a Crist pel baptisme... exercixen a l'Església i al món la missió de tot el poble cristià en la mesura que els pertoca" (Lumen Gentium, 31).

[...]