Pregària al Crist del sepulcre

Prosper Guéranger (1805-1875)
(Any Litúrgic, Passió i Setmana Santa)

Vos saludem i vos adorem, ànima del Redemptor,
durant estes hores que vos dignàreu a passar amb els nostres pares,
en les entranyes de la terra.
Glorifiquem la vostra bondat;
admirem la vostra tendresa amb els elegits a qui féreu germans vostres.
Vos donem gràcies per haver humiliat el nostre temible enemic;
digneu-vos a abatre'l sempre davall dels nostres peus. 

 

Però, oh Emmanuel, ja heu estat massa temps en el sepulcre,
és hora de reunir la vostra ànima amb el seu cos.
El cel i la terra esperen la vostra resurrecció,
i la vostra Església, impacient per tornar a vore el seu Espòs,
ja ha proclamat l'Al·leluia.
¡Eixiu del sepulcre, autor de la vida!
¡Triomfeu de la mort i regneu per sempre!

Pregària universal de Divendres Sant

DIVENDRES SANT

PREGÀRIA UNIVERSAL

[versió en pdf]

La litúrgia de la Paraula s'acaba amb la pregària universal, que es fa així: el celebrant, dret, al seu lloc, o si es vol a l’ambó, o a l'altar, diu amb les mans juntes l’invitatori que expressa la intenció especial de l'oració. Preguen tots uns moments en silenci; després el celebrant diu l'oració amb les mans esteses. Els fidels, durant l'oració, poden estar drets o agenollats.

I. Per la Santa Església

   Preguem, germans,

per l'Església santa de Déu:

   Que el Senyor la guarde en tot el món,

li done la pau i la unitat;

i que a nosaltres ens done la llibertat i serenitat necessàries

per a glorificar millor a Déu Pare omnipotent.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

que en Crist heu revelat a tots els pobles

la vostra glòria:

continueu la vostra acció misericordiosa,

per tal que l’Església, estesa per tot el món,

persevere donant testimoni de vós

amb una fe constant.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

II. Pel Papa

   Preguem també pel Papa Francesc:

   Que Déu nostre Senyor, que l’ha elegit

per a formar part de l’orde episcopal,

l’auxilie en el servici de la seua Església

a fi que siga un bon Pastor del poble de Déu.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

que ordeneu totes les coses amb el vostre voler,

acolliu bondadós les nostres súpliques

i protegiu el pastor que ens heu donat

per tal que el poble cristià, que vós mateix governeu,

progresse en la fe, guiat per este pontífex

que vós li heu volgut concedir.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

III. Per tots els ministres de l’Església i pels fidels

   Preguem també pel nostre bisbe N, [pel seu bisbe auxiliar,]

per tots els bisbes, preveres i diaques de l’Església,

i per tot el poble fidel.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

Déu omnipotent i etern,

que amb el vostre Esperit

regiu i santifiqueu tot el cos de l’Església:

escolteu les súpliques que vos fem

per tots els vostres ministres,

a fi que, amb l’ajuda de la vostra gràcia,

cada u vos servixca fidelment en el seu lloc.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

IV. Pels catecúmens

   Preguem també pels qui es preparen per al baptisme:

   Que Déu nostre Senyor dispose el seu cor

per a escoltar la seua paraula

i els òbriga les portes de la misericòrdia,

i que el bany regenerador

els perdone tots els pecats

i els incorpore a nostre Senyor Jesucrist.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

que feu créixer sempre amb nous fills la vostra Església;

augmenteu la fe i el coneiximent espiritual dels [nostres] catecúmens,

per tal que, tornats a nàixer amb l’aigua baptismal,

siguen agregats als vostres fills d’adopció.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

V. Per la unitat dels cristians

   Preguem també per tots els germans

que creuen en Crist:

   Que Déu nostre senyor faça que visquen en la veritat,

els congregue i els guarde en la seua única Església.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

que voleu reunir els vostres fills dispersos

i mantindre’ls en la unitat;

mireu el ramat del vostre Fill i concediu-li:

que la integritat de la fe

i els lligams de la caritat

congreguen els qui ha consagrat un mateix baptisme.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

VI. Pels jueus

   Preguem també pels jueus,

els primers a qui el Senyor Déu nostre va parlar:

   Que els faça progressar en el seu amor

i en la fidelitat a l’aliança.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

que vau fer les vostres promeses

a Abraham i a la seua descendència:

escolteu les pregàries de la vostra Església,

per tal que el poble que antigament vau escollir per vostre,

puga arribar a la plenitud de la redempció.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

VII.Pels qui no creuen en Crist

   Preguem també pels qui no creuen en Crist:

   Que plens de la llum de l’Esperit Sant,

ells troben també el camí de la salvació.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

feu que aquells que no confessen a Crist

troben la veritat,

obrant sincerament en la vostra presència;

i que nosaltres, progressant sempre en l’amor mutu,

i amb l’anhel de comprendre més íntimament

el misteri de la vostra vida,

esdevinguem en el món uns testimonis més perfectes

de la vostra caritat.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

VIII. Pels qui no creuen en Déu

   Preguem també pels qui no coneixen a Déu,

per a que, obrant amb consciència recta,

arriben a trobar-lo.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

que heu creat a tots els hòmens,

per a que sentint sempre la inquietud de trobar-vos,

vos buscaren i descansaren,

en haver-vos trobat.

Concediu-los,

enmig de les dificultats i dels obstacles,

que coneguen els signes del vostre amor

i l’exemple de les bones obres

d’aquells qui creuen en vós,

i així vos reconeguen com a únic Déu verdader

i Pare de la humanitat.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

IX. Pels governants

   Preguem també per tots els governants:

   Que Déu nostre Senyor els guie el pensament i el cor

pels camins de la seua voluntat,

en favor de la pau i de la llibertat de tots.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

que teniu a la vostra mà

la voluntat i els drets de tots els pobles;

ajudeu els qui ens governen,

per tal que en tot el món, per la vostra misericòrdia,

es mantinga sempre la prosperitat dels pobles,

una pau segura i la llibertat religiosa.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

X. Pels qui es troben en alguna aflicció

   Preguem, germans, a Déu Pare omnipotent,

que allibere el món de l’engany,

que allunye les malalties i la fam,

que òbriga les presons,

que trenque les cadenes,

que done seguretat als viatgers,

el feliç retorn als pelegrins,

la salut als malalts

i la salvació als moribunds.

Oració en silenci. Després el celebrant diu:

   Déu omnipotent i etern,

consol dels afligits,

fortalesa dels qui patixen,

llum i esperança de tots;

escolteu les pregàries dels qui vos invoquen

en les seves penes,

i feu que, per la vostra misericòrdia,

tots se senten assistits en les seues necessitats.

   Per Crist, Senyor nostre.

r. Amén.

Oració al Crist del Calvari

P. Ramon Peris i Pla

Prevere

Crist del calvari,
Crist crucificat
,
que amb els braços oberts estàs,
vinc a demanar-te el perdó

dels meus amagats pecats

que només tu coneixes,

i només tu pots perdonar.


En vore't clavat

en eixa fusta dolorosa,

en silenci voldria

pregar penedit:
— «Senyor, ensenya'm a perdonar». 

 

Al teu costat, com sempre, 

està ta mare, està Joan,
 

el deixeble estimat.
 

Al meu costat, com sempre, 

estarà Maria, 

Mare dels cristians.

Crist del calvari estimat,

Crist crucificat,

que enlairat en la creu estàs,

atrau-nos a tu sempre


per viure el manament principal

que tu ens vas ensenyar:

l'amor a Déu i als germans.

Publicat en Cresol, 59 (2005, setembre), p. 31.

Pregària de la Passió

Joan Roís de Corella

DE LO QUART DEL CARTOIXÀ
(De la Passió)

Jesús, Senyor,
qui per la redempció del món
has volgut sofrir misèries,
angoixes, oprobis, menyspreus,
vituperis, calúmnies, injúries,
afliccions, dolors i penes,
i, finalment, molt entre totes les morts dolorosa:
et suplique, Senyor,
que per totes aquestes acerbíssimes doloroses penes
que per nostres pecats has sofert,
de tots els meus pecats, iniquitats i vicis,
i dels perills d'aquesta miserable vida,
i de mort sobtada, i de l'eterna,
tu, piadós Jesús, me deslliures;
i fes-me gràcia de sofrir tots aquests dolors
que tu per mi has sofert, jo no m'aparte,
i que dins la meua pensa tostemps present els mire,
i ardentment els abrace,
perquè participe ab tu en els teus dolors, angoixes i penes;
en el repòs i consolació teua ensems ab tu participe.
Amén.

Joan Roís de Corella: Lo Quart del Cartoixà, text lleugerament adaptat.

Contemplació de la Passió de Jesucrist

Sant Vicent Ferrer

CONTEMPLACIÓ

DE

LA PASSIÓ DE JESUCRIST

Aquesta pràctica pot tenir la persona religiosa contemplativa i ordenada al servici de Déu, a glòria de la creu i passió i gloriosa vida de Jesús. Les gràcies que n'aconsegueix la persona que en açò practica, són tantes, que impossible és poder-les dir. Ho deixe a la pràctica i consolació que s'hi troba.

[DILLUNS]

El dilluns primerament pensarà en la virtut i glòria de la creu, la qual és clau del Paradís. I en la part sobirana al cap veurà i contemplarà la paciència de nostre Senyor Déu sobre tantes ofenses que li són fetes així pels dimonis com pels infidels i mals cristians, i mals eclesiàstics, i mals religiosos; que els poguera en un punt llançar en infern, i el beneït Senyor nos suporta ab tanta paciència. Ací la persona el deu suplicar en esperit que li done coneixença de sos pecats i paciència en les congoixes, suplicant-lo pels proïsmes. En açò es deu ocupar tot el dia, encara que faça faena, i açò sien pensaments generals per regir la pensa.

DIMARTS

El dimarts deu pensar la persona devota en la pregonesa o pregona part de la creu, perquè és baix al peu, pensant en la justícia i rigor divinal, que es mostra en els damnats. I que en aquest mateix perill estan mentre sien en la present vida; i la nostra vida més va en infern que a paradís, i que ara és temps d'esmenar allò fallit. I deuen pensar en les penes d'infern i de la companyia, i en les altres coses que s'hi deuen pensar.

DIMECRES

El dimecres deu tenir davant els ulls l'ànima contemplativa la sinistra part de la creu, pensant ab molta compassió en les misèries dels proïsmes, i primerament les passen en l'ànima; aprés els afanys, dolors, i perills, presons, penes, turments i captivitats, que oferireu als quals vos visitarien, si poguésseu. I suplicareu el beneït Déu, que per nosaltres és estat afligit, que els vulla ajudar en totes llurs necessitats.

DIJOUS

El dijous deu pensar en la dreta part de la creu, ço és en el regne de Déu, com ha costat car als qui hi són: han treballat per haver-lo, i quantes torbacions prenem per nostra culpa; que ens n'allunyem, i quina dolor serà si el perdem per nostra culpa i negligència; i què és paradís; per què es perd per pecat, i a qui es dona; i així de les altres coses segons la disposició i la gràcia del Sant Esperit.

DIVENDRES

El divendres pensarà en mig de la creu en les penes i dolors de Jesucrist, les quals ha passades per amor nostra en XXXIII anys i mig, i en les que passà en la creu, i la seua gloriosa Mare acompanyant-vos ab ells en esperit, faent degudes suplicacions, segons requereix la matèria.

DISSABTE

El dissabte pensareu dins la creu. La gloriosa Mare de Déu, així com emperadriu en son imperi, i reina en sa cadira, i tresorera de gràcia, qui del tresor de la creu ella enriqueix els pobres; pensant en les seues dignitats, i privilegis, excel·lències, fareu-li degudes suplicacions.

DIUMENGE

El diumenge pensareu davant la creu el juí general, i aprés el particular, com vos serà demanat de tota la vida i de les gràcies i dons, que de Déu haveu rebuts, i de tota paraula ociosa, del temps, i de les ocasions; i suplicareu el Senyor que us faça així viure, que segur pugau venir al seu juí.

El diumenge a vespres oferireu al Senyor l'exercici devotament; i tornareu a començar pràctica de pensar o meditar en la vida de Jesucrist Salvador i Redemptor nostre. Deo gràcies.

FRARE VICENT FERRER, PECCATOR.

Fonts: Sant Vicent FERRER: Contemplació molt devota que comprén tota la vida de Jesucrist Salvador Nostre ab les propietats de la missa, Emprenta de Joseph Rius, València 1855, pp. 53-57; Constantí LLOMBART: Lo Rat-penat: calendari llemosí corresponent al present any 1878..., València 1877, pp. 67-69; José M. GARGANTA i Vicente FORCADA: Biografia i escritos de San Vicente Ferrer, BAC, Madrid 1961, pp. 595-598. Text adaptat.

El poder de la sang de Crist

De les catequesis de sant Joan Crisòstom, bisbe

¿Vols conéixer el poder de la sang de Crist? Tor­nem a la seua profecia, fent memòria d’allò que la va prefigurar; expliquem l’Escriptura antiga.

Moisés va dir: Mateu un anyell que no tinga més d’un any, preneu de la seua sang i en poseu als dos muntants i a la llinda de les cases, ¿Què dius, oh Moisés? ¿És que la sang d’un anyell pot alliberar l’home racional? Certament —es pot respondre—, però no perquè siga sang, sinó perquè ella és imatge profètica de la sang del Senyor. Per això, amb molta més raó l'enemic passarà de llarg sense fer mal, si veu, no la sang simbòlica a les portes, sinó la sang verdadera, resplandent en els llavis dels fidels, com si foren les portes del temple de Crist.

¿Vols examinar també un altre poder d’esta sang? Primer vull que mires el lloc des d’on va córrer i la font de la qual va brollar. Inicialment va procedir de la mateixa creu; l’origen fou el costat del Senyor. Perquè mort ja Jesús, però suspés encara de la creu, s’acosta un soldat, li ferix el costat d’una llançada i d’allí van brollar aigua i sang. L’aigua fou símbol del baptisme; la sang en fou de l’Eucaristia. El soldat va foradar-li el costat, va obrir el mur del temple sant; jo he trobat un tresor preclar, i em felicite d’ha­ver descobert una riquesa fulgent. Això ja havia suc­ceït amb l’anyell que els jueus mataven: ells fruïen de la víctima, i jo de la salvació, fruit d’aquell sacrifici.

Del costat en va eixir sang i aigua. No vull, oh oient, que passes fàcilment de llarg davant dels secrets d’un misteri tan gran, perquè em resta un discurs místic i confidencial. He afirmat que aquella aigua i aquella sang ens són com un símbol del baptisme i de l’Eu­caristia. És que de tals sang i aigua ha sigut fundada l’Església, per la regeneració purificadora i per la re­novació obrada per l’Esperit Sant, fundada, vos diré, pel baptisme i per l’Eucaristia, que veem brollats del costat de Crist. És del seu costat que Crist va bastir la seua Església, com del costat d’Adam fou formada Eva, la seua muller.

Per esta causa també Pau dona testimoni, i diu: Estem fets del seu cos i dels seus ossos; significa el costat de Crist. Perquè tal com Déu va fer que la dona, que procedia del costat d’Adam, tinguera fills, igualment Crist ens va donar sang i aigua brollades del seu costat, les quals reproduïren l’Església. I de la mateixa manera que Déu obrí el costat d’Adam quan este descansava i dormia, també Crist ens va entregar, un vegada mort, les seues sang i aigua.

Mireu com Crist s’ha unit a la seua esposa, con­templeu el menjar amb què ens nodrix. De la seua sang hem nascut, i amb la seua sang alimentem la nostra vida espiritual. Perquè així com la dona, em­pesa per una estimació natural, s’afanya a nodrir el seu fill amb la llet i la sang d’ella, també Crist ali­menta sempre amb la seua sang els qui ell mateix re­genera.

L'anyell immolat ens va traure de mort a vida

De l’homilia de Melitó de Sardis, bisbe, sobre la Pasqua

Els profetes van predir moltes coses sobre el misteri de Pasqua, que és Crist, a qui siga donada tota la glòria pels segles. Amén. Ell, que va davallar del cel a la terra per amor a la humanitat que patia, va prendre la nostra carn en el si de Maria i va nàixer com els hòmens. Va assumir els nostres patiments per mitjà d’un cos subjecte al dolor i va véncer les pas­sions de la carn. Amb el seu Esperit, inaccessible a la mort, va matar la mort homicida.

Els seus enemics se’l van endur i el van sacrificar com un anyell; ens va alliberar de la vida mundana com de la terra d’Egipte, i de l’esclavitud del diable com de la mà del Faraó. Va signar les nostres ànimes amb el seu mateix Esperit, i els nostres membres amb la seua sang.

Ell ha cobert de vergonya la mort i ha fet gemegar el diable com Moisès va fer gemir el Faraó. Ell ha ferit la iniquitat i ha fet estèril la injustícia com Moisès condemnà Egipte a les plagues.

Ell ens ha tret de l’esclavitud cap a la llibertat, de la tenebra cap a la llum, de la mort cap a la vida, de l’opressió del tirà cap al regn etern. Ell ens ha convertit en un nou sacerdoci i en un poble escollit per sempre. Ell és la Pasqua de la nostra salvació.

Ell ha suportat els sofriments de tots els hòmens. Ha sigut assassinat en Abel, lligat en Isaac, ha vis­cut l’exili en Jacob, ha sigut venut en Josep, exposat en Moisés, degollat en l’Anyell, perseguit en David i befat en els Profetes.

Ell s’ha encarnat en una verge, ha estat suspés en la creu, sepultat en la terra, ressuscitat d’entre els morts, ha pujat fins al cel.

Ell és l’Anyell que no obri la boca. És l’Anyell degollat. És l’Anyell nascut de Maria, anyella immaculada. És el qui arrancaren del seu ramat, el qui arrosse­garen cap a la degolla, el qui a poqueta nit sacrificaren i a la nit soterraren. En la creu no li trencaren cap os; davall de terra no es va corrompre. Ell ressuscità d’entre els morts i va fer ressuscitar l’home de la profunditat del sepulcre.

Homilia "in Coena Domini" (1964)

Santa Missa "in Cœna Domini" 

Homilia de Sa Santedat Pau VI 

Basílica de Sant Joan del Laterà 

Dijous Sant, 26 de març de 1964

Nós mateix hem volgut celebrar este ritu "in cœna Domini" perquè hem sigut sol·licitats per la invitació, per l'impuls de la recent Constitució del Concili Ecumènic sobre la Sagrada Litúrgia, decididament dirigida a acostar les estructures jeràrquiques i comunitàries de l'Església el més possible a l'exercici del culte, a la celebració, a la comprensió, al goig dels misteris sagrats, continguts en l'oració sacramental i oficial de l'Església. Si tot sacerdot, com a cap d'una comunitat de fidels, si tot bisbe, conscient de ser el centre operant i santificador d'una Església, desitja, podent-ho, celebrar personalment la santa missa de Dijous Sant, dia memorable en què la santa missa va ser celebrada per primera vegada i instituïda pel mateix Crist perquè ho fora després pels elegits per a exercir el seu sacerdoci, el Papa, content de tindre esta oportunitat, ¿no hauria de realitzar ell mateix el ritu en la commemoració anual, que evoca el seu origen, medita la seua típica institució, exalta amb senzillesa però amb tota la possible i inefable interioritat el seu santíssim significat, i adora l'oculta però certa presència de Crist santificador per a la nostra salvació?

Si volguérem justificar amb altres motius este propòsit nostre, no tindríem dificultats a trobar-ne molts i excel·lents; dos, per exemple, que poden contribuir a fer més piadosa i gojosa la nostra celebració present; Ens suggerix el primer el múltiple moviment, que fermenta en tantes formes diverses en el si de la nostra societat contemporània, i l'estimula, encara a pesar seu, a expressions uniformes primer i unitàries després; el pensament humà, la cultura, l'acció, la política, la vida social, l'econòmica també —per si mateix particular i que tendix a l'interés que distingix i oposa a cadascun dels interessats—, estan encaminats a una convergència unificadora; el progrés ho exigix i la pau es troba allí i de tot allò en té necessitat.

Però el misteri que nosaltres celebrem esta vesprada és un misteri d'unificació, d'unitat mística i humana; bé ho sabem; i encara que es realitza en una esfera diferent de la temporal, no prescindix, no ignora, no descura la comunitat humana en l'acte mateix que la suposa, la cultiva, la conforta, la sublima, quan este misteri, que justament anomenem comunió, ens posa en comunió inefable amb Crist, i mitjançant Ell en comunió amb Déu i en comunió amb els germans amb relacions diverses, segons siguen o no partíceps amb nosaltres de la taula que juntament ens unix, de la fe que unifica els nostres esperits, de la caritat que ens compagina en un sol cos, el Cos místic de Crist.

El segon motiu, que sí que fa referència, com déiem, a tot sacerdot, a tot bisbe, afecta principalment a Nós, a la nostra persona i a la nostra missió que Crist vol posar en el cor de la unitat de tota l'Església catòlica, i ennoblir-la amb un títol, imposat per un Pare, des de l'albada de la història eclesiàstica, de «president de la caritat». Creiem que ens incumbix el gran i greu ofici de recapitular ací la història humana nugada com a la seua llum i salvació, al sacrifici de Crist, sacrifici que ací es reflectix i de manera incruenta es renova; ens toca atendre una taula a la qual estan convidats místicament tots els bisbes, tots els sacerdots, tots els fidels de la terra; ací se celebra la germanor de tots els fills de l'Església catòlica; ací està la font de la comunitat cristiana, convocada als seus principis constitutius transcendents i socorreguda per energies alimentades, no per interessos terrens, que són sempre de funcionament ambigu, ni per càlculs polítics, sempre d'efímera consistència, no per ambicions imperialistes o dictàmens coercitius, ni tan sols pel somni noble i ideal de la concòrdia universal, que pot, com a molt, intentar l'home, però que no sap realitzar ni conservar; per energies, diem, potenciades per un corrent superior, diví, pel corrent, per la urgència de la caritat, que Crist ens ha aconseguit de Déu i fa circular en nosaltres, per a ajudar-nos a «ser una sola cosa» com Ell ho és 'amb el Pare. 

Germans i fills meus, ni les paraules ni el temps són suficients per a dir-nos a nosaltres mateixos la plenitud d'este moment; esta és la celebració d'un i de molts, l'escola de l'amor superior dels uns envers els altres, la professió de l'estima mútua, l'aliança de la col·laboració recíproca, l'obstinació del servei gratuït, la raó de la tolerància sàvia, el precepte del perdó mutu, la font del goig per la fortuna dels altres, i del dolor per la desventura aliena, l'estímul per a preferir donar a rebre, la font de la verdadera amistat, l'art de governar servint i d'obeir estimant, la formació en les relacions corteses i sinceres amb les persones, la defensa del respecte i veneració a la personalitat, l'harmonia dels esperits lliures i dòcils, la comunió de les ànimes, la caritat. 

Llegíem, estos dies, unes tristes paraules d'un escrit contemporani, profeta del món sense amor i de l'egoisme proclamat llibertador: «Jo no vull comunió d'ànimes...» El cristianisme no és així, està en els antípodes. Nós voldríem construir, sota els auspicis de Crist, una comunió d'ànimes, la comunió més gran possible. 

Diguem, per tant, als nostres sacerdots, abans de res, les paraules sacrosantes del Dijous Sant: «Estimem-nos els uns als altres com Crist ens ha estimat». ¿Pot haver-hi un programa més gran, més senzill, més innovador de la nostra vida eclesiàstica? 

Diguem a vosaltres, fidels, que formeu un cor entorn d'este altar, i a tots vosaltres distribuïts en l'immens cercle de la santa Església de Déu, unes altres paraules igualment pronunciades per Crist el Dijous Sant; recordeu que este ha de ser el signe distintiu als ulls del món de la vostra qualitat de deixebles de Crist, l'amor mutu. «En açò tots coneixeran...». 

Direm a tots els qui puga arribar el ressò de la nostra celebració de la cena pasqual, en la fe de Crist i en la seua caritat, les paraules de l'apòstol Pere: «Complaeu-vos a ser germans» (1P 2,17). Per este motiu confirmem ací també el nostre propòsit al Senyor, de conduir a bon terme el Concili Ecumènic, com un gran esdeveniment de caritat en l'Església, donant a la col·legialitat episcopal el significat i el valor que Crist va pretendre conferir als seus apòstols en la comunió i en l'obsequi al primer d'ells, Pere, promovent tots els propòsits encaminats a augmentar en l'Església de Déu la caritat, la col·laboració, la confiança.

També amb este sentiment de caritat en el cor saludem des d'esta Basílica, cap i mare de totes les Esglésies, a tots els germans cristians, per desgràcia encara separats de nosaltres, però pretenent buscar la unitat volguda per Crist per a la seua única Església. Enviem la nostra salutació pasqual, la primera potser en ocasió tan sagrada com esta, a les Esglésies orientals ara separades de Nós, però a Nós molt lligades en la fe; salut i pau pasqual per al patriarca ecumènic Atenàgores, per Nós abraçat a Jerusalem en la festa llatina de l'Epifania; pau i salut als altres patriarques saludats per Nós, en la mateixa ocasió; pau i salut als altres jerarques d'aquelles antigues i venerables Esglésies, que han enviat els seus representants al Concili Ecumènic Vaticà; pau i salut també a tots els qui esperem trobar confiats un dia en l'abraçada de Crist. 

Salut i pau a tota l'Església anglicana, alhora que amb sincera caritat i amb la mateixa esperança desitgem poder un dia vore-la unida honrosament en l'únic i universal cleda de Crist.

Salut i pau a totes les altres comunitats cristianes procedents de la reforma del segle XVI, que les va separar de nosaltres. Que la virtut de la Pasqua de Crist indique el just i potser llarg camí per a renovar-nos en la perfecta comunió, alhora que ja busquem amb mútua estima i respecte com abreujar les distàncies i com practicar la caritat, que esperem un dia veritablement victoriosa.

Enviem també una salutació cordial, de reconeiximent, als creients en Déu de qualsevol confessió religiosa no cristiana, que van acollir amb festiva reverència la nostra peregrinació als Sants Llocs.

També pensem en estos moments en tota la humanitat, estimulats per la caritat d'Aquell que va estimar de tal forma el món que per ell va donar la seua vida. El nostre cor adquireix les dimensions del món; tant de bo adquirira les infinites del cor de Crist. I vosaltres, germans i fills i fidels, esteu ací presents, certament per a celebrar amb Nós el Dijous Sant, el dia de la caritat consumada i perpetuada de Crist per la nostra salvació.

Font. Traduït de l'italià per X. Martí.

Lectures bíbliques per al tríduum pasqual

Dijous Sant

Ens va estimar fins a l’extrem

• Jo 6, especialment 6, 26-58: Pa de vida.
• 1Co 12, 31-13, 13: El do més gran: l’amor.
• Jo 13-17: Comiat.
• Sl 23 (22): El Bon Pastor.
• Sl 103 (102): Bondat de Déu.

Divendres Sant

Va morir per nosaltres

• Is 42, 1-9: Primer cant del servent de Jahvé.
• Is 49, 1-6: Segon cant del servent de Jahvé.
• Is 50, 4-9: Tercer cant del servent de Jahvé.
• Is 52, 13-53, 12: Quart cant del servent de Jahvé.
• Fl 2, 5-11: Sentiments de Jesucrist.
• 1Pe 3, 8-4, 19: El just va patir pels injustos.
• Sl 22 (21): Sofrences i esperances del just.
• Sl 88 (87): Clam d’angoixa enmig de la desolació.
• Sl 69 (68): El just sofrent.

Dissabte Sant

Si el gra de blat no mor...

• Jr 15, 10-21: Confessions del profeta.
• Lm 1: Jerusalem, abandonada.
• Is 38, 1-20: Malatia i curació d’Ezequies.
• Rm 6: El cristià, unit a Crist pel baptisme.
• Sl 16 (15): Esperança de resurrecció.
• Sl 27 (26): Ferma confiança en Déu.

Diumenge de Resurrecció

Crist ressuscitat és la nostra alegria

• Is 35,1-10: Un món nou.
• Fets 3, 12-26: Discurs de Pere.
• Sl 104 (103): Meravelles de la creació.
• Sl 118 (117): Himne d’acció de gràcies després de la victòria.

Diumenge de Rams

LA NOSTRA LLENGUA: DIUMENGE DE RAMS

Avel·lí Flors i Bonet

Acabem la Setmana dels Dolors, o la Setmana de Passió, o la Setmana dels Rams, pròpiament amb el Diumenge de Rams. Tothom sap que el dia de Rams se celebra en l'Església catòlica l'entrada de Jesús a Jerusalem per celebrar la Pasqua de la salvació. Aleshores el poble cristià, seguint una tradició molt antiga que celebraven ja els cristians jueus a Jerusalem, del segle IV, fa una processó i el poble hi aporta els rams que són beneïts. Ara que va de baixa tot el ram de les processons, ja no és tan freqüent veure tals manifestacions populars, almenys pel nostre pacífic Castelló (1).

Fa poc que la gent vivia durant aquests dies un clima especialment devot. Ens hi ajudava el context: es tancaven les sales d'espectacles, la televisió, la ràdio es feia profundament piadosa, i només se sentien els responsoris de Vitoria a veus, el cant gregorià, i el sermó de les Set Paraules. Però això ha durat poc. La gent ara viu per a divertir-se. I espera amb candeletes els dies de Setmana Santa i Pasqua per fugir de casa i passar-se-la bé. I això d'ara no lliga amb allò d'abans. Ara precisament, que tot s'ha fet més accessible al poble, el poble es desentén de la seua fe. Un desengany més.

Amb la celebració del Dia de Rams s'inaugura la Setmana Santa, vuit dies en els quals es reviu la commemoració de la mort, sepultura i resurrecció del Nostre Senyor Jesucrist. És clar que sempre hi ha hagut gent que té pressa i anticipa la Pasqua als Rams. Així a Mallorca i Menorca diuen Fer Pasqua abans del Ram als que tenen relacions sexuals abans del matrimoni. I com ara això és la regla universal, haurem d'acceptar que la Pasqua s'ha anticipat, i que la resurrecció de la carn i la vida perdurable és un article de la fe anterior al «morí, fou sepultat i ressuscità d'entre els morts».

Ram és també un cognom que és comú en la nostra terra. Així un Ram ben famós és el cardenal de Tarragona que participa desgraciadament en el Compromís de Casp i deixà més tard la causa del papa Luna; en recompensa d'això Martí V el creà cardenal de la Seu Primada de Tarragona. Fa temps que un hotel de Morella porta el seu nom.

La forma femenina de 'ram' és 'rama', que en la nostra llengua s'ha de distingir de 'branca'. Una branca és cada una de les parts en què es divideix el tronc dels arbres. Una rama és el conjunt de ramificacions posteriors portadores de fulles. Així el Diumenge de Rams a les esglésies es porten rams o rames que són menuts, i als arbres (les oliveres, els llorers, etc.) es queden les branques perquè continuen fent rames per als altres anys.

Setmana Santa comença el Diumenge de Rams. És només el pòrtic del misteri, amb l'esclat de l'Hosanna al fill de l'home i la immersió en el clima gravós de la setmana gran. Els fidels tornen a casa amb els rams beneïts i alguns els posen al balcó (els qui en tenen). Aquests mateixos rams es cremaran el Dimecres de Cendra vinent per recordar-nos el misteri de la mort i la vida. Sembla allò de la cançó aquella: «quan creus que ja s'acaba torna a començar», com al País Valencià.

Els rams s'han posat tradicionalment a la porta dels establiments de vins. Per això aquell refrany: No poseu ram on no hi haja taverna; i aquell altre: El bon vi no necessita ram. També al País Valencià sol ser costum de la gent estrenar avui vestit. Per això se sent correntment açò: Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans. En fi, diguem que, per a variar, 'ram' ve del llatí 'ramus', que vol dir igual que el nostre 'ram'. I la família dels Ramos són també parents, passats per Castella, de la gran família dels Ram.

(1) Es referix a Castelló de la Plana.