(El Crit de la Muntanya: fulla mensual valencianista agraria, núm. 7, València, 15 d’agost de 1922, pp. 3-4).
El valenciá en l’esglesia
per mossén Hernán Cortés Pastor.
Seguidament el cult sacerdot mossén Hernán Cortés Pastor, (1) director del Colege del Beato Ribera, de Burjasot, pronuncia un magistral discurs parlant d’aquest asumpte.
Comença lamentant-se de que en un viage que va fer a Catalunya pasara per l’afront de tindre que resar en veu baixa perque tots els presents, catalans, s'adressaven a Deu en la llengua d'ells, i ell, valenciá, tenia d’amprar un idioma per a fer els seus pregs.
Preconitzá la necesitat d’empleiar el valenciá en el confesonari i en els resos i feu saber algunes circunstancies en les que pot ara ser usada nostra llengua.
Les seues conclusións foren: solicitar de l’autoritat eclesiástica que’l Catecisme s’ensenye en valenciá i que la predicació i Sacrament s’administren en dita llengua.
Després d’unes breus paraules de la presidència, el sacerdot mossén Hijarrubia (2) feu algunes observacións, dient que la ensenyança del valenciá devia fer-se en els Seminaris.
Un altre sacerdot, mossén Barberá, (3) intervé dient que no calia demanar autorització, sino que aquesta questió tenia resolució legal en la disciplina eclesiàstica i que bastava pregar al Arquebisbe recomanara el cumpliment de lo sancionat per les lleis.
Un moment emocionant
El senyor Azzati, considerant-se aludit per mossén Cortés, s’alçá a parlar saludant-lo com a germá i dientli que en la futura nacionalitat valenciana es destacarien diversos matiços agermanats per l'amor a Valencia. Enaltí el Cristianisme i recordà que’ls quatre braços de la Creu simbolitzen els quatre dolors que forçosament tindrá de passar ei valencianisme.
Mossén Cortés rectificá breument, corresponent amb efusió al saludo del senyor Azzati.
Acèpta les esmenes dels senyors Hijarrubia i Barberà i es dona per discutit aquest punt.
Notes:
1. Doctor Hernan Cortés Pastor (Rocafort 1893 - Saragossa 1971) fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat en 1926. La seua carrera eclesiàstica es va desenvolupar sobretot a Toledo i a Saragossa.
2. Doctor Guillermo Hijarrubia Lodares (València 1893 - 1966), valencià d'ascendència castellana, va exercir gran influx en la vida diocesana, durant quasi mig segle, a través de la seua docència en el seminari, en el govern de la diòcesi com a vicari general i, finalment, com a degà de la Catedral.
3. Deu ser el servent de Déu Antonio Barberà Sentamans (Guadassuar 1893 - Alzira 1936), que era vicari de la parròquia de Sant Esteve, a València. En principi, havia de fer ell la comunicació, segons anunciava La correspondencia de Valencia (13 de juliol de 1922, p. 1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada