diumenge, 16 d’agost del 2026

L'arquebisbe Reig i Casanova i el valencià (1922)

L'arquebisbe Reig i Casanova i el valencià

[La correspondencia de Valencia, 8 de gener de 1922, p. 1]

A la comunicación que la entidad valencianista «Nostra Parla» dirigió al señor arzobispo por las recomendaciones que espontáneamente hace en las Visitas Pastorales para que se use la lengua valenciana en las pláticas y enseñanzas religiosas, ha contestado el señor Reig con otra comunicación en valenciano.

En ella agradece el Mensaje de adhesión y felicita a la referida entidad por su meritísima labor.

Es de alta estima para los buenos valencianos el honor que hace el prelado a nuestra lengua, usándola e indicando la conveniencia de emplearla, en aquellos actos en que más se necesita la comprensión para el mayor éxito de fines espirituales.

* * * * *

(El Crit de la Muntanya: fulla mensual valencianista agraria, núm. 1, València, 15 de febrer de 1922, pp. 1-2).

L'Arquebisbe de Valencia i la llengua

L'entitat valencianista «Nostra Parla» acordá fa poc expresar a l'Arquebisbe de Valencia, Dr. Reig, la seua satisfacció per les recomanacions que en les visites pastorals feu als retors sobre l'us de la llengua valenciana.
L'Arquebisbe contestà amb una comunicació escrita en valenciá, agraint la felicitació i diguent que continuaría recomanant l’ us de la llengua valenciana.
Esperem que cundirá l'exemple del doctor Reig entre els capellans dels pòbles i que els sermons i totes les pràctiques religioses es farán en la llengua del país, puix aquesta es la única manera de que hi haja una més íntima compenetració entre el pòble i la Iglesia.­

* * * * *

[La correspondencia de Valencia, 1 de març de 1922, p. 1]

Acció Valencianista 

Felicitació a l'Arquebisbe 

En el Butletí de 1'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana hem trobat la copia d'una cemunicació del Concell Directiu de l'esmentada entitat dirigida al Dr. Enric Reig, Arquebisbe de Valéncia. 

En ella es felicita l'Arquebisbe per la cooperació que's digna prestar al Renaiximent Valencianista, fomentant la predicació en la llengua del país. 

Després s'afegix: "Una de les disposicions que mes us enlairaria en aquest sentit fóra la d'instaurar en el Seminari de Valéncia, si ja no hi existix, una Cátedra de Llengua Valenciana, similar a les que existixen 
pel mallorquí a Mallorca i pel català a Tarragona i Lleida". 

No cal dir que ens adherim a l'anterior manifestació i preguem al senyor Arquebisbe prenga en compte la nostra demanda i done una proba més de valenciania. 

* * * * *

(El Crit de la Muntanya: fulla mensual valencianista agraria, núm. 2, València, 15 de març de 1922, p. 2).

Noticiari

L'«Associacio Protectora de la Ensenyança Catalana», de Barcelona, ha enviat un ofici al arquebisbe de Valencia felicitant-lo per les recomanacions que feu en la seua visita pastoral i de les que ja parlárem, pregant-li també que establixca una cátedra de valenciá, si no la hi ha, al Seminari de Valencia.

* * * * *

dissabte, 15 d’agost del 2026

El valencià en l'Església (1922, agost)

Crònica de l'Assemblea de Nostra Parla celebrada a València del 23 al 26 de juliol de 1922 (fragment)

(El Crit de la Muntanya: fulla mensual valencianista agraria, núm. 7, València, 15 d’agost de 1922, pp. 3-4).

El valenciá en l’esglesia
per mossén Hernán Cortés Pastor.

Seguidament el cult sacerdot mossén Hernán Cortés Pastor, (1) director del Colege del Beato Ribera, de Burjasot, pronuncia un magistral discurs parlant d’aquest asumpte.

Comença lamentant-se de que en un viage que va fer a Catalunya pasara per l’afront de tindre que resar en veu baixa perque tots els presents, catalans, s'adressaven a Deu en la llengua d'ells, i ell, valenciá, tenia d’amprar un idioma per a fer els seus pregs.

Preconitzá la necesitat d’empleiar el valenciá en el confesonari i en els resos i feu saber algunes circunstancies en les que pot ara ser usada nostra llengua.

Les seues conclusións foren: solicitar de l’autoritat eclesiástica que’l Catecisme s’ensenye en valenciá i que la predicació i Sacrament s’administren en dita llengua.

Després d’unes breus paraules de la presidència, el sacerdot mossén Hijarrubia (2) feu algunes observacións, dient que la ensenyança del valenciá devia fer-se en els Seminaris.

Un altre sacerdot, mossén Barberá, (3) intervé dient que no calia demanar autorització, sino que aquesta questió tenia resolució legal en la disciplina eclesiàstica i que bastava pregar al Arquebisbe recomanara el cumpliment de lo sancionat per les lleis.

Un moment emocionant

El senyor Azzati, considerant-se aludit per mossén Cortés, s’alçá a parlar saludant-lo com a germá i dientli que en la futura nacionalitat valenciana es destacarien diversos matiços agermanats per l'amor a Valencia. Enaltí el Cristianisme i recordà que’ls quatre braços de la Creu simbolitzen els quatre dolors que forçosament tindrá de passar ei valencianisme.

Mossén Cortés rectificá breument, corresponent amb efusió al saludo del senyor Azzati.

Acèpta les esmenes dels senyors Hijarrubia i Barberà i es dona per discutit aquest punt.

Notes:

1. Doctor Hernan Cortés Pastor (Rocafort 1893 - Saragossa 1971) fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat en 1926. La seua carrera eclesiàstica es va desenvolupar sobretot a Toledo i a Saragossa.

2. Doctor Guillermo Hijarrubia Lodares (València 1893 - 1966), valencià d'ascendència castellana, va exercir gran influx en la vida diocesana, durant quasi mig segle, a través de la seua docència en el seminari, en el govern de la diòcesi com a vicari general i, finalment, com a degà de la Catedral.

3. Deu ser el servent de Déu Antonio Barberà Sentamans (Guadassuar 1893 - Alzira 1936), que era vicari de la parròquia de Sant Esteve, a València. En principi, havia de fer ell la comunicació, segons anunciava La correspondencia de Valencia (13 de juliol de 1922, p. 1).

divendres, 14 d’agost del 2026

El valencià en l'Església (1922, novembre)

El valenciá en l'Esglesia

[La correspondencia de Valencia, 28 de novembre de 1922, p. 1]

Este era el título de una de las ponencias que se discutieron en la pasada Asamblea de "Nostra Parla". Las conclusiones correspondientes a la misma fueron trasmitidas a las autoridades eclesiásticas del reino de Valencia. Anotadas las participaciones diversas de la Asamblea y la elevación que hubo en todas las discusiones, no podía esperarse una contestación desfavorable a las peticiones que la Asamblea formulaba.

El doctor Reig, Arzobispo de Valencia, podemos decir que se anticipo en algunos puntos a los acuerdos de los asambleístas de "Nostra Parla". Nos referimos a las recomendaciones que hizo en sus visitas pastorales para que se predicara en valenciano y se enseñara la Doctrina en la misma lengua.

No habían de serle indiferentes, por tanto, los acuerdos de "Nostra Parla". A la comunicación que se le
dirigió entonces ha contestado con otra, escrita como sigue:

"He rebut la atenta comunicació en la que se servix transcriurem les conclusions de la Assamblea celebrada per eixa entitat els dies 23, 24, 25 i 26 de juliol, referents al us de la llengua valenciana en la Esglesia.
La circunstancia d'encontrar-me ausent en aquella data i d'haver tardat en donarme conte de l'esmentada comunicació, ha sigut causa del retrás en donarli la atenta contestació que avui li done, tenint el gust de manifestarli que estudiaré amb deteniment dites conclusions, donada la seua importancia, per a resoldre alló que crega mes convenient a la gloria de Deu i be de Ies animes.

No puc menys de lloar la tasca que "Nostra Parla" s'ha imposat per a procurar l'enaltiment de la nostra llengua.

Deu guard a V. molts anys.

Valencia 24 novembre 1922. — Enric, Arquebisbe de Valéncia.

Senyor president de "Nostra Parla".

entrada destacada

L'arquebisbe Reig i Casanova i el valencià (1922)

L'arquebisbe Reig i Casanova i el valencià [ La correspondencia de Valencia , 8 de gener de 1922, p. 1] A la comunicación que la entidad...