Glòria

Glòria

Els diumenges (excepte en Advent i Quaresma), en les solemnitats i en les festes, es canta o es recita l’himne:

Glòria a Déu dalt del cel, [1]

i en la terra pau als hòmens

que ama [2] el Senyor.

Vos alabem,

vos beneïm,

vos adorem,

vos glorifiquem,

vos donem gràcies

per la vostra immensa glòria,

Senyor Déu, Rei celestial,

Déu Pare omnipotent.

Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,

Senyor Déu, Anyell [3] de Déu, Fill del Pare,

vós, que lleveu el pecat del món, [4]

tingueu pietat de nosaltres;

vós, que lleveu el pecat del món,

acolliu la nostra súplica.

Vós, que esteu a la dreta del Pare, [5]

tingueu pietat de nosaltres.

Perquè vós sou l’únic Sant,

vós, l´únic Senyor,

vós, l’únic Altíssim, Jesucrist, [6]

amb  l’Esperit Sant

en la glòria de Déu Pare.

Amén.

____________________

Notes:

[1] Seguim AVL i Corbí. Bernadí Vallmanya (trad.): «Glòria sia a Déu en los cels» (La revelació del benaventurat apòstol sanct Pau, 1495, edició a cura d’Emili Sáez, 2026, p. 56); en uns versos de Joan Timoneda de 1562: «Los àngels, si haveu sentit, / han cantat per bona estona / Huy la gloria és en los cels / y en la terra pau se dona: / en bon punt y en hora bona» (Flor d’enamorats, L’Oronella, València 2002, p. 54). Eucologi (1951), «en les altures»; Lo Rat Penat (1970) i LPD, «a dalt del cel». MRLV, «en lo alt del cel». El text llatí diu «in excelsis»; les versions citades en not. intenten reproduir la idea d’eminent, més elevat, que prové del dual grec. Segons López Quiles, la fórmula «dalt del cel» o «a dalt del cel» insinua un estat superior al cel. CEF, «au plus haut des cieux». CEI, «nell’alto dei cieli». Les dos versions tenen en compte el dual, ací expressat pel plural, i remeten a la part més alta, com fa MRLV, però en singular, «del cel». López Quiles proposa «dalt en el cel». Però segons A. Saragossà, «Quan el primer constituent és la preposició dalt (o baix), indiquem la part superior (o la inferior) del lloc en què ens trobem i, el nom subordinat (en el cel, en el riu), concreta a quina part superior o inferior ens referim. En canvi, hi ha un constituent simple en dalt del cel: indica la part superior del cel perquè per damunt del cel pensem que no hi ha res» («Observacions sobre la sintaxi de Jordi Valor», en Joan M. Perujo Melgar (ed.): Jordi Valor i Serra, el mestre que estimava les paraules, Universitat d’Alacant, 2007, p. 328); i afig: «semblantment, dalt, en el cel significa 'a la part superior d'on ens trobem; en concret, la que correspon al cel'; finalment, dalt del cel parla del cel (específicament de la seua part superior)».

[2] Lo Rat Penat (1970) i LPD, «estima». MRLV, AVL i Corbí, «ama». Enric Valor 1995, «Glòria, glòria a Déu en les altures, i en la terra pau, i amor també, entre els hòmens de bona voluntat» (L'ambició d’Aleix, Tàndem, València 2011, p. 130). Vid.: Abelard Saragossà: El valencià de Bernat i Baldoví, Bromera, Alzira 2010, p. 260s.

[3] La paraula ‘anyell’ és normativa segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLV) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i no és qualificada com a catalanisme, ni com a cultisme, ni com a desusada, ni com a antiga; això vol dir que és valenciana, estàndard i actual, i, per tant, pot ser emprada perfectament en el llenguatge teològic i litúrgic. Eucologi (1951), Lo Rat Penat (1970), LPD, AVL i Corbí, «Anyell».

[4] En una oració de Lo Cartoxà (1496): «Senyor Déu, Jesús, Anyell de Déu, Fill del Pare, qui los pecats del món leves» (Lo primer del Cartoxà, AVL, 2020, p. 448). Sobre ‘llevar’ vid. Abelard Saragossà: El valencià de Bernat i Baldoví, Bromera, Alzira 2010, p. 292s.

[5] CEP, «Vós que estais à direita do Pai». Enric Benavent, arquebisbe de València, «...la Mare del Senyor, eixa alegria que va arribar a viure en la Pasqua i que ara viu plenament al costat del seu Fill que està a la dreta del Pare» (Homilia Missa d’Infants 2024).

[6] Bernadí Vallmanya (trad.): «car ell sols és sanct sobre los sancts; ell sols és alt y poderós y sols és Senyor» (La revelació del benaventurat apòstol sanct Pau, 1495, edició a cura d’Emili Sáez, 2026, p. 56).

L'arquebisbe Reig i Casanova i el valencià (1922)

L'arquebisbe Reig i Casanova i el valencià

[La correspondencia de Valencia, 8 de gener de 1922, p. 1]

A la comunicación que la entidad valencianista «Nostra Parla» dirigió al señor arzobispo por las recomendaciones que espontáneamente hace en las Visitas Pastorales para que se use la lengua valenciana en las pláticas y enseñanzas religiosas, ha contestado el señor Reig con otra comunicación en valenciano.

En ella agradece el Mensaje de adhesión y felicita a la referida entidad por su meritísima labor.

Es de alta estima para los buenos valencianos el honor que hace el prelado a nuestra lengua, usándola e indicando la conveniencia de emplearla, en aquellos actos en que más se necesita la comprensión para el mayor éxito de fines espirituales.

* * * * *

(El Crit de la Muntanya: fulla mensual valencianista agraria, núm. 1, València, 15 de febrer de 1922, pp. 1-2).

L'Arquebisbe de Valencia i la llengua

L'entitat valencianista «Nostra Parla» acordá fa poc expresar a l'Arquebisbe de Valencia, Dr. Reig, la seua satisfacció per les recomanacions que en les visites pastorals feu als retors sobre l'us de la llengua valenciana.

L'Arquebisbe contestà amb una comunicació escrita en valenciá, agraint la felicitació i diguent que continuaría recomanant l’us de la llengua valenciana.

Esperem que cundirá l'exemple del doctor Reig entre els capellans dels pòbles i que els sermons i totes les pràctiques religioses es farán en la llengua del país, puix aquesta es la única manera de que hi haja una més íntima compenetració entre el pòble i la Iglesia.­

* * * * *

[La correspondencia de Valencia, 1 de març de 1922, p. 1]

Acció Valencianista 

Felicitació a l'Arquebisbe 

En el Butletí de 1'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana hem trobat la copia d'una comunicació del Concell Directiu de l'esmentada entitat dirigida al Dr. Enric Reig, Arquebisbe de Valéncia. 

En ella es felicita l'Arquebisbe per la cooperació que's digna prestar al Renaiximent Valencianista, fomentant la predicació en la llengua del país. 

Després s'afegix: "Una de les disposicions que mes us enlairaria en aquest sentit fóra la d'instaurar en el Seminari de Valéncia, si ja no hi existix, una Cátedra de Llengua Valenciana, similar a les que existixen pel mallorquí a Mallorca i pel català a Tarragona i Lleida". 

No cal dir que ens adherim a l'anterior manifestació i preguem al senyor Arquebisbe prenga en compte la nostra demanda i done una proba més de valenciania. 

* * * * *

(El Crit de la Muntanya: fulla mensual valencianista agraria, núm. 2, València, 15 de març de 1922, p. 2).

Noticiari

L'«Associacio Protectora de la Ensenyança Catalana», de Barcelona, ha enviat un ofici al arquebisbe de Valencia felicitant-lo per les recomanacions que feu en la seua visita pastoral i de les que ja parlárem, pregant-li també que establixca una cátedra de valenciá, si no la hi ha, al Seminari de Valencia.

* * * * *

El Pueblo, 1922, maig 5

El valencià en l'Església (1922, agost)

Crònica de l'Assemblea de Nostra Parla celebrada a València del 23 al 26 de juliol de 1922 (fragment)

(El Crit de la Muntanya: fulla mensual valencianista agraria, núm. 7, València, 15 d’agost de 1922, pp. 3-4).

El valenciá en l’esglesia

per mossén Hernán Cortés Pastor.

Seguidament el cult sacerdot mossén Hernán Cortés Pastor, (1) director del Colege del Beato Ribera, de Burjasot, pronuncia un magistral discurs parlant d’aquest asumpte.

Comença lamentant-se de que en un viage que va fer a Catalunya pasara per l’afront de tindre que resar en veu baixa perque tots els presents, catalans, s'adressaven a Deu en la llengua d'ells, i ell, valenciá, tenia d’amprar un idioma per a fer els seus pregs.

Preconitzá la necesitat d’empleiar el valenciá en el confesonari i en els resos i feu saber algunes circunstancies en les que pot ara ser usada nostra llengua.

Les seues conclusións foren: solicitar de l’autoritat eclesiástica que’l Catecisme s’ensenye en valenciá i que la predicació i Sacrament s’administren en dita llengua.

Després d’unes breus paraules de la presidència, el sacerdot mossén Hijarrubia (2) feu algunes observacións, dient que la ensenyança del valenciá devia fer-se en els Seminaris.

Un altre sacerdot, mossén Barberá, (3) intervé dient que no calia demanar autorització, sino que aquesta questió tenia resolució legal en la disciplina eclesiàstica i que bastava pregar al Arquebisbe recomanara el cumpliment de lo sancionat per les lleis.

Un moment emocionant

El senyor Azzati, considerant-se aludit per mossén Cortés, s’alçá a parlar saludant-lo com a germá i dientli que en la futura nacionalitat valenciana es destacarien diversos matiços agermanats per l'amor a Valencia. Enaltí el Cristianisme i recordà que’ls quatre braços de la Creu simbolitzen els quatre dolors que forçosament tindrá de passar ei valencianisme.

Mossén Cortés rectificá breument, corresponent amb efusió al saludo del senyor Azzati.

Acèpta les esmenes dels senyors Hijarrubia i Barberà i es dona per discutit aquest punt.

Notes:

1. Doctor Hernan Cortés Pastor (Rocafort 1893 - Saragossa 1971) fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat en 1926. La seua carrera eclesiàstica es va desenvolupar sobretot a Toledo i a Saragossa.

2. Doctor Guillermo Hijarrubia Lodares (València 1893 - 1966), valencià d'ascendència castellana, va exercir gran influx en la vida diocesana, durant quasi mig segle, a través de la seua docència en el seminari, en el govern de la diòcesi com a vicari general i, finalment, com a degà de la Catedral.

3. Deu ser el servent de Déu Antonio Barberà Sentamans (Guadassuar 1893 - Alzira 1936), que era vicari de la parròquia de Sant Esteve, a València. En principi, havia de fer ell la comunicació, segons anunciava La correspondencia de Valencia (13 de juliol de 1922, p. 1).