La devoció valenciana a sant RocVicent Sorribes i Gramatge
Rector de Rocafort
Si veníeu a València, i principalment als pobles del seu antic i gloriós regne, toparíeu amb un fet que segurament cridaria la vostra atenció: hi trobaríeu el nom de Roc gran nombre de vegades. Al llarg de la meva vida sacerdotal he comprovat a bastament que són moltíssimes les persones que s'anomenen Roc; la devoció al sant de Montpeller és coneguda arreu de les nostres terres; hi ha molts pobles que li dediquen una festa sorollosa; d'altres n'és el Patró; encara conserven molts la seva vella ermita, i al bell mig dels enforcalls dels camins entre els casalicis que la devoció popular ha aixecat als sants de major veneració, abunden els de la imatge de sant Roc, en les artístiques i acolorides rajoles de Manises. No sabem, ni ens ho diuen tampoc els seus hagiògrafs, que sant Roc passés mai per la nostra terra. Baldament haver nascut en un lloc que avui es diu francés, sant Roc, segons com es miri, és ben bé nostre —Montpeller, al volt de la seva naixença pertanyia al senyoriu d’en Jaume, rei de Mallorca, el qual l'havia heretat del seu pare, el nostre rei en Jaume el Conqueridor—. El cert és que la multipresència del sant a València és un fet evident, i aquest fet ha colpit la meva curiositat i m'ha esperonat per escriure aquest modest treball.
Quina ha estat la gènesi de la devoció valenciana a sant Roc? Per quina raó fonamental sant Roc té una vivència multisecular a través del temps i de l'espai, en la tradició religiosa valenciana? Heus ací l'esbós de la meva tasca. Prou i tot sabem que sant Roc és considerat pel món catòlic com advocat especial contra la pesta; amb tot i això, d'altres en són i tenen una missió especial envers la dissortada humanitat; tanmateix el seu culte i devoció són escassament populars a la nostra ciutat i regne. Ens interessa, doncs, donar a conéixer i esbrinar l'epifania d'aquesta devoció a la zona de la nostra capital i gran part de l'antic regne valencià. Vicissituds que hi tingueren lloc fins al segle XIX. [...]
DE LES EPIDÈMIES SOFERTES EN ELS SEGLES XIV AL XVI I ORIGEN DE LA DEVOCIÓ VALENCIANA A SANT ROC
[…]
Hem dit que aquesta epidèmia [la de 1489-1490] mereixia esment especial perquè aleshores fou quan es donà a conèixer a València la poderosa intercessió de sant Roc envers els dissortats empestats. Conta el P. Teixidor, dominic, que els Pares Carmelites, en aquesta ocasió, tingueren molt de compte el fet escaigut en el seu «convent gran» de París, on moriren divuit religiosos. «Per suggerència d'un Pare Lector de Teologia, posaren una imatge de sant Roc a l'església del convent parisenc, on es va ordenar que tots els diumenges, principalment el següent a la festa de l'Assumpció de la Verge, es celebrés missa solemne amb sermó en honor del sant». [...] Així les coses, els religiosos carmelitans del convent del Carme de València resolgueren, plens de fe, dedicar una capella a sant Roc i a l'ensems fundaren una confraria sota la invocació de nostra Dona Santa Maria, sant Sebastià i sant Roc. [...]
Segons el P. Teixidor, la capella es va construir entrant per la porteria a mà esquerra, al lloc que fou l'església vella […]
Terrible fou la pesta, a la ciutat de València, del 22 de juliol fins a mitjans de 1559. Per aquests temps torna a haver-hi notícies concretes de la Confraria de Sant Roc, que seguia desenvolupant-se amb tota normalitat. El 22 de gener de 1561, l'abat del monestir de Sant Sebastià, situat extramurs de la capital, dóna unes lletres tot recordant que l'esmentada confraria esta agregada a la de Sant Sebastià i també a una de les set esglésies de Roma, per la qual cosa disfruta d'un «imponderable tresor d'indulgències».
[…]
El 15 de juliol de 1606 tornen les cròniques a donar noves de la Confraria de Sant Roc. En aquesta data, davant l'escrivà Antoni Garcés s'estengué una escriptura de concòrdia entre el convent del Carme i l'església de Santa Creu, en el territori jurisdiccional de la qual estava enclavat el monestir. Anys més tard, amb motiu de l'amortització (segle XIX), fou enderrocat el temple de Santa Creu, i la parròquia passa a ocupar l'església del cenobi carmelita, on encara continua. Tot recordant l'escriptura de 1606, els clergues de Santa Creu varen permetre que els religiosos celebraren, tots els anys, les processons de la Verge del Carme i Sant Roc. [...] Cal fer esment que aleshores aquesta processó era una de les anomenades «particulars», per a distingir-les de les «generals», molt més importants.
LA GRAN EPIDÈMIA DE 1647-48 I L'AUGMENT DE LA DEVOCIÓ A SANT ROC
L'any 1647 fou molt dissortat per a la ciutat de València. […]
El P. Gavaldà, en donar notícies sobre aquesta epidèmia, fa esment de les manifestacions religioses que hi hagueren […]
No ens diu el P. Gavaldà res de sant Roc, però l'erudit Orellana, atent sempre a totes les minuciositats locals de la història valenciana, afirma que la processó «particular» de sant Roc es va convertir en processó «general» per acord municipal en 1649, és a dir, poc després d'acabada la pesta que hem descrit, la qual cosa representa una manifestació de gratitud envers el sant. Més encara: per un altre document tan autèntic com és el «Llibre del Cerimonial» de l'Ajuntament —manuscrit del 1696, on es detalla minuciosament l'ordre que calla guardar en tan important processó de Sant Roc—, fa constar al marge «que la festa fou votada el 6 d'agost de 1650», això és, en data pròxima a l'acabament de l’epidèmia. Aquesta nota marginal corrobora la nostra afirmació: agraïment de tot el poble de València al gloriós sant Roc.
[…]
VICISSITUDS DE LA DEVOCIÓ VALENCIANA A SANT ROC FINS ALS NOSTRES DIES
[…]
Mentrestant continuava celebrant-se amb gran devoció la processó a Sant Roc. […]
No solament se celebraven a València aquestes festes a sant Roc que podem anomenar solemnes, sinó que també s'hi celebraven altres més senzilles, als barris valencians, en honor de sant Roc. […]
En l'actualitat, la devoció a sant Roc continua viva al fons dels cors dels valencians. Ho palesen unes estampes litografiades, tamany foli, d’en Tomàs Rocafort i d'Antoni Pasqual (aquest últim no solia editar més que aquells treballs que tingueren molta venda), que encara existeixen avui a les cambres de moltes llars dels pobles valencians. També ho demostren les festes populars i de barris valencians, les ermites a ell dedicades, el patronatge de moltes ciutats i el fet d'ésser el titular d'algunes parròquies de la capital i regne.
Hi ha un treball del folklorista Josep Bodria que esmenta una vintena de carrers valencians que celebraven festes populars en la diada de Sant Roc; molts d'ells tenien imatge i la col.locaven en una fornícula construïda «ad hoc». Cal recordar la del carrer de Gràcia —avui Músic Peiró— i la imatge del carrer Manyans, amb corona, bordó i carbassa d'argent cisellat.
El tenen per patró els pobles següents: Burjassot, Dénia, Callosa de Segura, Castalla, Onda. Per titular de parròquia: [la] Font de la Figuera, Font d'Aiòder [les Fonts d'Aiòder], Lloc Nou [Llocnou] de Sant Jeroni, Oliva, Torrexiva [Torre-xiva], Benialí, Polinyà del Xúquer, Alcoi i Benicalap (València). Hi havia ermites a Carcaixent [la hi ha], Aiora, Castellfabib, Sinarques, Gandia, Bocairent, Burjassot, Museros, Sot de Xera, Callosa d'en Sarrià, Onda, Caudiel. Festes a Burjassot, Serra, Callosa d'en Sarrià, Planes, Alfafara, Llíber, Pobla de Tornesa [la Pobla Tornesa], Serra d'En Garceran [la Serra d'en Galceran], Teresa de Cofrentes.
La processó a Sant Roc deixa de celebrar-se a València al voltant de l'any 1830. La confraria no ens ha estat possible escatir quan desaparegué; encara es conserva, però, la taula pintada davant la qual les processons feien estació. Aquesta taula es troba a la parròquia de Santa Creu de València, la qual avui ocupa el mateix lloc de l'antic convent dels carmelites i àdhuc el mateix temple. La taula ha estat posteriorment retocada.
Rocafort, desembre de 1955.
VICENT SORRIBES, PREV.
Vicent SORRIBES GRAMATGE: «La devoció valenciana a sant Roc», Analecta Sacra Tarraconensia, XXVIII (1956), Balmesiana, Barcelona, pp. 321-337.
Ermita de Sant Roc de Ternils, en el terme municipal de Carcaixent
