Beats Josep Amorós, Josep Blasco i Eduard Ripoll

Beats valencians Josep Amorós, Josep Blasco i Eduard Ripoll, i companys màrtirs claretians

El [...] dia 25 d'octubre de 1992 Joan Pau II beatificà 51 màrtirs de l'orde del Cor de Maria, fundat per sant Antoni Maria Claret. Morts durant la persecució religiosa de 1936, el camí d'aquests màrtirs començà el dia 20 de juliol de 1936 quan uns anarquistes entraren a registrar la casa que la Congregació del Cor de Maria tenia a Barbastre. Els joves claretians foren duts a la sala d'actes de l’Escola Pia mentre que els seus superiors eren traslladats a la presó municipal.

Des del lloc del captiveri, on romangueren prop d'un mes, foren traslladats a un descampat entre la carretera de Barbastre-Sarinyena i allí els milicians posaren fi a la vida d'aquests missioners en grups de 20. Els màrtirs en cap moment perderen la pau i l'alegria. Abans de ser afusellats redactaren el seu comiat en què feren constar que perdonaven els qui els anaven a assassinar i que oferien la vida per l’Església, per la congregació i les seues famílies. 

Així, per exemple, a la butxaca apergaminada de la sotana de Salvador Pigem, hi trobaren un calendari on hi havia escrit: «Ens maten per odi a la religió. Domine, dimitte illis! A la casa no férem cap resistència. La conducta a la presó, irreprotxable. Visca el Cor Immaculat de Maria! Ens afusellen únicament per ser religiosos. No ploreu per mi. Sóc màrtir de Jesucrist. Salvador Pigem, CMF». I a sa mare, en un paperet a banda, li deia: «Mama, no ploreu. Jesús em demana la sang; pel seu amor la vessaré: seré màrtir. Me'n vaig al cel. Us hi espero. Salvador. 12-VII-36».

[…]

D'entre aquests màrtirs, n’hi ha tres de valencians [morts el 15 d’agost]. Són els següents:

Josep Amorós Hernández, nat a la Pobla Llarga, comarca de la Ribera Alta i diòcesi de València, el 1913. Eren dos germans i dues germanes, una de les quals es féu religiosa però morí prompte. La família es traslladà a Xàtiva […]. Al cap de poc temps el pare, que era maquinista, morí en accident laboral descarregant uns vagons. El nostre màrtir fou alumne del col·legi claretià de Sant Agustí, on destacà com a estudiant exemplar i per la gran afició que sentia per la música. El 14 de juny de 1925 ingressà al postulantat. Professà a Vic (Osona) i estudià filosofia a Solsona.

Durant els dies prerevolucionaris de 1936, quan es trobava des del dia 1 de juliol a Barbastre, la família li envià bitllets de ferrocarril, però els refusà perquè s'estimà més compartir la sort dels seus germans. Destacà pel seu gran amor a la vocació religiosa. 

Josep Blasco Juan, nat a Xàtiva, […] diòcesi de València, el 2 de gener de 1912, fou el primogènit i el centre de les atencions de la família. Des de petit féu d'escolanet a l’església dels claretians de la ciutat. El 15 d'agost de 1929 féu la professió religiosa a Vic (Osona). Era molt bon estudiant, humil, servicial, amable i alegre. Referint-se a ell, el pare Felipe Calvo solia dir que es caracteritzà per una profunda espiritualitat i per l'amor a la litúrgia. Abans de morir va dir que donava la vida per la congregació i per la salvació de les ànimes. 

Eduard Ripoll Diego va nàixer a Xàtiva, […] diòcesi de València, el 9 de gener de 1912. De petit s’alçava molt de matí per ajudar a missa. Com a religiós, en primer lloc estigué a Alagó (Saragossa), després professà com a novici a Vic (Osona) el 15 d'agost de 1929. Durant l’empresonament, Eduard fou un dels qui pregava cada dia de 25 a 30 parts del Rosari. La vespra de la seua mort escrivia en un full del seu breviari: "Visca Crist Rei, visca el Cor de Maria, visca l’Església Catòlica".

Font: Pentecosta, 12 (1995, desembre), Castelló-Tortosa-València, pp. 36s.