La Santíssima Mare de Déu del Puig

La Santíssima Mare de Déu del Puig
(1 de setembre)

Vicent Sorribes i Gramatge
Rector de Rocafort

Una piadosa tradició ens conta que la imatge de la Verge dels Àngels, del Puig, fon esculpida per mà d'àngels d'una pedra del sepulcre de la Verge Maria Mare de Crist; i traslladada de Getsemaní al Puig pels mateixos àngels que la varen afaiçonar. A les acaballes del segle VI, el bisbe de València, Eutropi, col·locava, a la Cambra del Puig, la imatge de la Santíssima Verge Maria. 

L'any 712 durant la invasió del Regne pels àrabs, els Monjos de Sant Basili l’amagaren sota una campana i hi romangué 525 anys. De llavors ençà el Puig ha estat l’estoig de tota la grandesa dels valencians; amb molta de raó és anomenat «La Covadonga Valenciana». 

Sota els peus de la Verge del Puig, s'agenollà el nostre rei en Jaume I, i hi jurà no deixar el setge de València fins que la morisma no fos allunyada de la ciutat. A la seua poderosa intercessió atribuí el rei en Jaume la conquesta de València i el primer que féu, conquerida València, fon posar a mans de la Verge, les claus de la ciutat. A Ella pregà sant Pere Nolasc per tal que València fos ben aviat cristiana; als seus peus s’agenollaren el rei de Castella Alfons el Savi, gendre del Conqueridor, i també la reina Violant, Pere III d'Aragó, el Gran, i Jaume II net del rei en Jaume. 

Pere de Castella vingué al Puig, en pelegrinatge per veure la Nostra Mare, i altre tant féu Ferran d'Aragó l'any 1415. El rei Felip II manà que la imatge fóra traslladada a la seu de València, per tal que, rebera les pregàries de tots, durant uns dies. El rei en Felip III, va vindre al Puig a casar-se, amb Margarida d'Àustria, i al Puig vingueren els pontífexs Calixt III, Alexandre VI i el papa Pere Lluna. Era costum del Patriarca l'arquebisbe de València, B. Joan de Ribera, traslladar-se a peu, de València el Puig per visitar-la, tots els dissabtes, i als seus peus morí el gran valencià fra Joan Gilabert Jofré. En sentir-se malalt, este fill de València, de França estant amb Vicent li digué: el meu traspàs és prop: me'n vaig al Puig, allí m'espera la Verge per rebre el meu esperit i lliurar-lo a son Fill. I en arribar i veure sa Mareta, la seu ànima se’n pujà al Cel. 

Puig de València, el teu nom es paraula de llum, la teua història no n’és prou coneguda. Ets joiell de glòria! 

«En el Puig amanegué 

de l'Orient la clara Aurora

de València protectora

Mare de qui el Món sosté».

(Vicent SORRIBES i GRAMATGE: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, pp. 475s.)