Un home pont que conjumina la seua condició de cristià amb una mentalitat oberta, difícil per a l’època que li tocà viure; la seua dedicació a l’empresa amb una forta sensibilitat social; i l’afany per l’erudició i l’estudi amb una constant activitat de divulgació cultural.
[...]
Si hui parlem d’una Biblioteca Valenciana, és sens dubte per les desenes de milers de volums que Nicolau Primitiu adquirí pacientment i per la generositat de la seua família en donar-los a les institucions valencianes. Centenars i centenars de pergamins, que podem gaudir en arxius com el del Regne, foren rescatats de les flames en la guerra per la tasca pacient i abnegada de Nicolau Primitiu.
I si el moviment valencianista -amb llums i ombres, com qualsevol realitat humana- pot enorgullir-se en la seua trajectòria històrica d’exemples d’amor per la llengua i la cultura, de vertebració del país, d’estima per la llibertat, per la integració i pel diàleg, i de refús de la dictadura, és gràcies a persones com Nicolau Primitiu.
Font: “Any Nicolau Primitiu”, Al Vent, nº 14 (2002, hivern), p. 1.
- La parròquia és l’ànima del poble (Nicolau Primitiu, 1962)
- Jaume CRESPO i MARTÍNEZ: Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada