[p. 37]
I
[...]
Il·lustríssim Senyor de la Presidència de l’acte.
Senyores i Senyors:
Dom Manuel, ací present, Rector de la Parròquia de Massarrojos, ha cregut de bona fe, que som una espècie d’Enciclopèdia, que tot ho sap, i ens ha encarregat que parlem de la Parròquia posant-nos en un compromís; perquè després de les “Estampes de Massarrojos” escrites pel P. Cebrià Ibànyez, obra quasi exhaustiva, poc es pot afegir.
[...]
[p. 41]
II
Però la Parròquia ve a ésser com el contingut espiritual del terme geogràfic d’un poble més o menys extens o agrupació d’uns quants poblats o caserius, i parlant-vos del terme d’una població catòlica com aquesta és claríssim que també parlarem de la Parròquia. I això anem a fer: a parlar-vos del poble i del terme, que és la Parròquia en fi de comptes. Terme, poble i Parròquia de Massarrojos.
[...]
VII
[p. 56]
I açò prova que la Parròquia és l’ànima del poble, capaç de moure montanyes al caliu de la seua fe quan la Parròquia és la seua guia, el seu consell, la seua vida mateixa a voltes; perquè la Parròquia és la continuïtat, és la successió dels anys i dels segles en l’existència dels pobles; sempre avant, sempre perfeccionant-se, intangible a la seua base, però; sempre vigilant i protegint el seu ramat, contemplant ressignada i ferma les vicissituds externes; els canvis, caigudes i enderrocs de tot poder terreny estrany a la Parròquia, tràngols que apenes deixen senyals al camí del desenvolupament dels pobles i a penes, a voltes en la seua història, mentre la Parròquia continua el seu camí silent, però, ferma.
En eixe campanar de l’església teniu un gran exemple de lo que és capaç un poble quan se’l sap unir, dirigir i consuir, i en Dom Severí teniu l’altre exemple d’un conductor de multituds capaç també d’endegar el poble cap a un fi culte, noble, necessari.
Uns i altres calen, dirigents i dirigits, formant un cos unit, articulat a un fi comú del més enllà preparat a la Terra, a la Parròquia.
Però aquesta necessita medis per a complir [p. 57] son fi i som tots els que hem d’aportar el nostre ajut que pugam; car la Parròquia sempre està necessitada especialment per a exercitar eixa caritat oculta, silent, que no rebaixa, que no desdora, i és la que Déu i els necessitats agraïxen més i amb llàgrimes de consol.
Hem d’agrupar-nos a l’entorn del Pastor per a fer la Parròquia que cal; i esperem de Dom Manuel Frasés que siga capaç d’unir a tot el poble en la Parròquia i per la Parròquia, ja que ha sigut capaç de fer-nos vindre ací perquè vos faça aquest sermonet sens Ave Maria.
[...]
Massarrojos a 8 d’agost de 1962
Nicolau Primitiu: "Recordances de Massarrojos", en Sicània, Nostres Faulelles: contes, narracions, estudis, XVII, Sicània, València 1966, pp. 37-57.
Sobre l’autor: Nicolau Primitiu (2002)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada