Lliures d'escollir si migrar o quedar-se

LLIURES D'ESCOLLIR SI MIGRAR O QUEDAR-SE

Missatge del sant pare Francesc

per a la 109a Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat 2023

(24 de setembre de 2023)

Benvolguts germans i germanes,

Els fluxos migratoris dels nostres dies són expressió d'un fenomen complex i articulat, la comprensió del qual exigix l'anàlisi atenta de tots els aspectes que caracteritzen les diverses etapes de l'experiència migratòria, de la partida fins a l'arribada, fins i tot un eventual retorn. Amb la intenció de contribuir a este esforç de lectura de la realitat, he decidit dedicar el Missatge per a la 109a Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat a la llibertat que hauria de caracteritzar sempre la decisió de deixar la pròpia terra.

"Lliures de marxar, lliures de quedar-se", recitava el títol d'una iniciativa de solidaritat promoguda fa uns anys per la Conferència Episcopal Italiana com a resposta concreta als desafiaments de les migracions contemporànies. I en la meua escolta constant de les Esglésies particulars he pogut comprovar que la garantia d'esta llibertat constituïx una preocupació pastoral estesa i compartida.

«Un àngel del Senyor es va aparéixer en somnis a Josep i li digué: "Alça't en seguida, pren el xiquet amb sa mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho diga, perquè Herodes buscarà el xiquet per a matar-lo"» (Mt 2,13). La fugida de la Sagrada Família a Egipte no va ser fruit d'una decisió lliure, com tampoc no ho foren moltes de les migracions que han marcat la història del poble d'Israel. Migrar hauria de ser sempre una decisió lliure; però, de fet, en molts casos, hui tampoc no ho és. Conflictes, desastres naturals o, més senzillament, la impossibilitat de viure una vida digna i pròspera a la terra d'origen obliguen milions de persones a marxar. Ja l'any 2003 sant Joan Pau II afirmava que «construir condicions concretes de pau, pel que fa als emigrants i als refugiats, significa comprometre's seriosament a defendre, en primer lloc, el dret a no emigrar, és a dir, a viure en pau i dignitat en la pròpia pàtria» (Missatge per a la 90a Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, 3).

«Prengueren també els ramats i tots els béns que posseïen en el país de Canaan. Jacob va arribar a Egipte amb tota la seua família» (Gn 46,6). Va ser a causa d'una gran fam que Jacob amb tota la família es va veure obligat a refugiar-se a Egipte, on el seu fill Josep els havia assegurat la supervivència. Entre les causes més visibles de les migracions forçades contemporànies hi ha les persecucions, les guerres, els fenòmens atmosfèrics i la misèria. Els migrants escapen per la pobresa, per la por, per la desesperació. Per a eliminar estes causes i acabar finalment amb les migracions forçades és necessari el treball comú de tots, cada u d'acord amb les seues responsabilitats. És un compromís que comença per preguntar-nos què podem fer, però també què hem de deixar de fer. Hem d'esforçar-nos per a parar la carrera d'armament, el colonialisme econòmic, la usurpació dels recursos aliens, la devastació de la nostra casa comuna.

«Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns, venien les seues propietats i les altres coses que posseïen, per a distribuir entre tots els diners, segons les necessitats de cada u» (Fets 2,44-45). L'ideal de la primera comunitat cristiana sembla molt allunyat de la realitat actual! Per tal que la migració siga una decisió realment lliure, cal esforçar-se per a garantir a totes i a tots una participació equitativa en el bé comú, el respecte dels drets fonamentals i l'accés al desenvolupament humà integral. Només així es podrà oferir a cada u la possibilitat de viure dignament i realitzar-se personalment i com a família. És clar que la tasca principal correspon als països d'origen i als seus governants, cridats a exercitar la bona política, transparent, honesta, previsora i al servici de totes i tots, especialment dels més vulnerables. Això no obstant, estos han d'estar en condicions de fer-ho, sense trobar-se desposseïts dels seus recursos naturals i humans, i sense ingerències externes dirigides a afavorir els interessos d'uns pocs. I allí on les circumstàncies permeten escollir si migrar o quedar-se, també s'haurà de garantir que esta decisió siga informada i ponderada, per a evitar que molts hòmens, dones i infants siguen víctimes d'il·lusions perilloses o de traficants sense escrúpols.

«L'any jubilar cada u ha de recobrar el seu patrimoni» (Lv 25,13). La celebració del jubileu representava per al poble d'Israel un acte de justícia col·lectiu; tots podien «tornar a la situació originària, amb la cancel·lació de tots els deutes, la restitució de la terra i la possibilitat de tornar a gaudir de la llibertat pròpia dels membres del poble de Déu» (Catequesi, 10 de febrer de 2016). Mentres ens acostem al Jubileu del 2025, és bo recordar este aspecte de les celebracions jubilars. Cal un esforç conjunt de cada un dels països i de la comunitat internacional per tal que s'assegure a totes i a tots el dret a no haver d'emigrar, és a dir, la possibilitat de viure en pau i amb dignitat en la pròpia terra. Es tracta d'un dret encara no codificat, però d'importància fonamental, la garantia del qual es comprén com a corresponsabilitat de tots els Estats respecte a un bé comú que va més enllà dels límits nacionals. En efecte, pel fet que els recursos mundials no són il·limitats, el desenvolupament dels països econòmicament més pobres depén de la capacitat de compartir que s'aconseguix generar entre tots els països. Fins que este dret no estiga garantit —i es tracta d'un llarg camí— encara seran molts els qui hagen de marxar per a buscar una vida millor.

«Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu a beure, quan era foraster, em vau acollir, quan em véreu despullat, em vau vestir, quan estava malalt, em vau visitar, quan era a la presó, vinguéreu a vore'm» (Mt 25,35-36). Estes paraules ressonen com una exhortació constant a reconéixer en el migrant no sols un germà o una germana en dificultat, sinó a Crist mateix que toca a la nostra porta. Per això, mentres treballem a fi que totes les migracions puguen ser fruit d'una decisió lliure, estem cridats a tindre el màxim respecte per la dignitat de cada migrant; i açò significa acompanyar i governar els fluxos de la millor manera possible, construint ponts i no murs, ampliant els canals per a una migració segura i regular. On siga que decidim construir el nostre futur, al país on hem nascut o en un altre lloc, el més important és que hi haja sempre una comunitat disposada a acollir, protegir, promoure i integrar a totes i a tots, sense distinció i sense deixar fora a ningú.

El camí sinodal que, com a Església, hem emprés, ens porta a vore en les persones més vulnerables —i entre elles molts migrants i refugiats— companys de viatge especials que hem d'estimar i cuidar com a germans i germanes. Només caminant junts podrem anar lluny i arribar a la meta comuna del nostre viatge.

Roma, Sant Joan del Laterà, 11 de maig de 2023

Francesc

Pregària

Oh Déu, Pare totpoderós,

concediu-nos la gràcia de comprometre'ns activament

en favor de la justícia, la solidaritat i la pau,

a fi que a tots els vostres fills se'ls assegure

la llibertat d'escollir si migrar o quedar-se.

Concediu-nos el coratge de denunciar

tots els horrors del nostre món,

de lluitar contra tota injustícia

que desfigura la bellesa de les vostres criatures

i l'harmonia de la nostra casa comuna.

Sostingueu-nos amb la força del vostre Esperit,

per tal que pugam manifestar la vostra tendresa

a cada migrant que poseu en el nostre camí

i difondre en els cors i en cada ambient

la cultura de l'encontre i de la cura.