Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pregària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pregària. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 d’abril del 2026

Ave, Maris Stella

Fèlix Senent i Belenguer

El doctor Fèlix Senent Belenguer (València 1867-1936) va escriure en valencià la següent versió de l'Ave, Maris Stella, amb motiu de la Coronació canònica de la Mare de Déu dels Desemparats. I és una de les poques peces dignes d'aquella corona literària oferta per Lo Rat Penat. Almenys ací resta constància que el doctor Senent havia estudiat preceptiva literària al Seminari.

Ave, Maris Stella

Déu et salve, Estel del Mar,
de Déu Fill la Mare pura;
sempre Verge singular,
del cel porta i formosura.

Ave, et diu amb llavi sant
de Gabriel la cortesia:
dona'ns pau, Verge Maria,
mudant d'Eva el trist plany.

Romp els vincles dels culpats,
als ceguets tots allumena
i desterra les maldats
i als humans tos béns ofrena.

Mostra't sempre nostra Mare;
Déu acull quan Tu li pregues;
com a Fill te'l donà el Pare
per remei de nostres penes.

Singular verge escollida,
entre tots, mansa i humil,
llest de culpes de la vida,
feu-me cast, suau i senzill.

Si me dones vida pura,
per camí segur em dus,
perquè trobe la ventura
de gojar del teu Jesús.

Sia al Pare llau notòria,
i a Déu Crist el summe honor,
a l'Esprit Sant donem glòria 
i als Tres junts únic amor.

Amén.

(Corona oferta per la societat Lo Rat Penat a la Mare de Déu dels Desamparats ab motiu de la seua canònica coronació: 12 maig 1923, València 1923, p. 42).

dijous, 23 d’abril del 2026

Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions (Lleó XIV, 2026)

MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV
PER A LA LXIII JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA
PER LES VOCACIONS

IV Diumenge de Pasqua - 26 d'abril de 2026

El descobriment interior del do de Déu

Benvolguts germans i germanes, benvolguts jóvens,

Guiats i custodiats per Jesús ressuscitat, en el IV Diumenge de Pasqua, anomenat Diumenge del Bon Pastor, celebrem la LXIII Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. És un moment de gràcia per a compartir algunes reflexions sobre la dimensió interior de la vocació, entesa com a descobriment del do gratuït de Déu que florix en la profunditat del cor de cada u de nosaltres. Recorregam, per tant, junts, el camí d’una vida verdaderament bonica, que el Pastor ens mostra.

El camí de la bellesa

En l’evangeli de Joan, Jesús es definix literalment com ‘pastor bell’ (ὁ ποιμὴν ὁ καλός) (Jo 10,11). L’expressió fa referència a un pastor perfecte, autèntic, exemplar, pel fet que està disposat a donar la vida per les seues ovelles, manifestant així l’amor de Déu. És el Pastor que captiva; qui el mira descobrix que la vida és realment bonica si el seguix. Per a conéixer esta bellesa no són suficients els ulls del cos o criteris estètics; cal contemplació i interioritat. Només qui para, escolta, resa i acull la seua mirada pot dir amb confiança: «Me’n fie, amb Ell la vida pot ser bonica de veritat, vullc recórrer el camí d’esta bellesa». I el més extraordinari és que, convertint-nos en els seus deixebles, ens tornem “bells”, la seua bellesa ens transfigura. Com escriu el teòleg Pável Florenski, l’ascètica no fa l’home bo, sinó que el fa bell (1). El tret que distingix els sants, a més de la bondat, és la bellesa espiritual enlluernadora que irradia qui viu en Crist. Així, la vocació cristiana es revela en tota profunditat: participar de la seua vida, compartir la seua missió i irradiar la seua bellesa mateixa.

Esta comunicació interior de vida, de fe i de sentit va ser també l’experiència de sant Agustí, el qual, en el llibre tercer de les Confessions, mentres declara i confessa els seus pecats i errors juvenils, reconeix a Déu «més interior que el més íntim meu» (2). Més enllà de la consciència de si mateix, descobrix la bellesa de la llum divina que el guia en la foscor. Agustí entreveu la presència de Déu en el més interior de la seua ànima, i això implica haver comprés i vixcut la importància de cuidar la interioritat com a espai de relació amb Jesús, com a camí per a experimentar la bellesa i la bondat de Déu en la seua vida.

Esta relació es construïx en la pregària i en el silenci, i, si es cultiva, ens obri a la possibilitat d’acollir i viure el do de la vocació, que mai no és una imposició o un esquema prefixat al qual adherir-se, sinó un projecte d’amor i de felicitat. Cuidar la vida interior: este és el punt de partida urgent en la pastoral vocacional i en el compromís sempre nou de l’evangelització. 

En este esperit, convide a tots —famílies, parròquies, comunitats religioses, bisbes, preveres, diaques, catequistes, educadors i fidels laics— a comprometre’s cada vegada més a crear contextos favorables amb la finalitat que este do puga ser acollit, alimentat, custodiat i acompanyat per a donar fruit abundant. Només si els nostres ambients brillen per la fe viva, l’oració constant i l’acompanyament fraternal, la crida de Déu podrà sorgir i madurar, convertint-se en camí de felicitat i salvació per a cada u de nosaltres i per al món. Recorrent el camí que Jesús, el Pastor bell, ens indica, aprenem a conéixer-nos millor a nosaltres mateixos i a conéixer més de prop a Déu que ens ha cridat.

Coneixement mutu

El Senyor de la vida ens coneix i il·lumina el nostre cor amb la seua mirada d’amor (3)». Tota vocació, efectivament, sorgix de la consciència i de l’experiència d’un Déu que és Amor (cf. 1Jo 4,16). Ell ens coneix profundament, ha comptat els cabells del nostre cap (cf. Mt 10,30) i ha pensat un únic camí de santedat i de servici per a cadascú. Però este coneiximent ha de ser sempre mutu; som cridats a conéixer a Déu per mitjà de la pregària, de l’escolta de la Paraula, dels sagraments, de la vida de l’Església i de l'entrega als germans i a les germanes. Com el jove Samuel, que, durant la nit, potser de manera inesperada, va sentir la veu del Senyor i va aprendre a reconéixer-la amb l’ajuda d’Elí (cf. 1Sa 3,1-10), també nosaltres hem de crear espais de silenci interior per a intuir allò que el Senyor té en el seu cor per a la nostra felicitat. No es tracta d’un saber intel·lectual abstracte o d’un coneixíment acadèmic, sinó d’un encontre personal que transforma la vida (4). Déu habita en el nostre cor; la vocació és un diàleg íntim amb Ell, que ens crida —a pesar del soroll a vegades ensordidor del món— i ens convida a respondre amb alegria i generositat verdaderes.

«Noli foras ire, in te ipsum redi, in interiore homine habitat veritas» ‘No isques de tu mateix; torna dins de tu, perquè en l’home interior habita la veritat (5).’ Una volta més, sant Agustí ens recorda que és molt important aprendre a parar i a construir espais de silenci interior per a poder escoltar la veu de Jesucrist.

Benvolgudes i benvolguts jóvens, ¡escolteu eixa veu! Escolteu la veu del Senyor que vos convida a viure una vida plena, realitzada, fent fructificar els vostres talents (cf. Mt 25,14-30) i clavant en la creu gloriosa de Crist els vostres límits i debilitats. Per tant, dediqueu temps a l’adoració eucarística, mediteu assíduament la Paraula de Déu per a viure-la cada dia, participeu activament i plenament en la vida sacramental i eclesial. D’esta manera coneixereu el Senyor i, en la intimitat pròpia de l’amistat, descobrireu com vos heu d'entregar als altres, en el camí del matrimoni o del presbiterat, o del diaconat permanent, o en la vida consagrada, religiosa o seglar: tota vocació és un do immens per a l’Església i per a qui l’acull amb alegria. Conéixer el Senyor significa sobretot aprendre a confiar en ell i en la seua Providència, que sobreabunda en tota vocació.

Confiança

Del coneiximent naix la confiança, actitud que és filla de la fe, essencial tant per a acollir la vocació com per a perseverar-hi. La vida, en efecte, es revela com un continuat confiar i encomanar-se al Senyor, encara que els seus plans canvien els nostres.

Pensem en sant Josep, que, a pesar de l’inesperat misteri de la maternitat de la Mare de Déu, va confiar en el somni diví i va acollir Maria i l’Infant amb cor obedient (cf. Mt 1,18-25; 2,13-15). Josep de Natzaret és una icona de confiança total en el designi de Déu: va confiar-hi fins i tot quan tot al seu voltant semblava ser tenebra i negativitat, quan les coses semblaven caminar en direcció oposada al que estava previst. Ell es va fiar de Déu i va confiar, segur de la bondat i de la fidelitat del Senyor. «En cada circumstància de la vida, Josep va saber pronunciar el seu fiat, com Maria en l’Anunciació i Jesús a Getsemaní (6)».

Com ens ha ensenyat el Jubileu de l’Esperança, cal cultivar una confiança ferma i estable en les promeses de Déu, sense cedir mai a la desesperació, superant pors i incerteses, amb la certesa que el Ressuscitat és Senyor de la història del món i de la nostra història personal. Ell no ens abandona en les hores més fosques, sinó que ve a dissipar totes les nostres tenebres amb la seua llum. I precisament gràcies a la llum i a la força del seu Esperit, també travessant proves i crisis, podem vore madurar la nostra vocació, reflectir cada vegada més la bellesa d’Aquell que ens ha cridat, una bellesa feta de fidelitat i de confiança, a pesar de les ferides i les caigudes.

Maduració

La vocació, en efecte, no és una meta estàtica, sinó un procés dinàmic de maduració, afavorit per la intimitat amb el Senyor. Estar amb Jesús, deixar actuar l’Esperit Sant en els cors i en les situacions de la vida i rellegir-ho tot a la llum del do rebut significa créixer en la vocació.

Com el cep i els sarments (cf. Jo 15,1-8), tota la nostra existència ha de constituir-se com un vincle fort i essencial amb el Senyor, per a convertir-se en una resposta cada vegada més plena a la seua crida, a través de les proves i de les podes necessàries. Els “llocs” on es manifesta majoritàriament la voluntat de Déu i es fa experiència del seu amor infinit són sovint els vincles autèntics i fraternals que som capaços d’instaurar durant la nostra vida. Que valuós és tindre un bon guia espiritual que acompanye el descobriment i la maduració de la nostra vocació. Que importants són el discerniment i el seguiment a la llum de l’Esperit Sant, a fi que una vocació puga realitzar-se en tota la seua bellesa.

La vocació, per tant, no és una possessió immediata, una cosa “donada” una vegada per sempre; és més aviat un camí que creix anàlogament a la vida humana, en el qual el do rebut, a més de ser cuidat, ha d’alimentar-se d’una relació quotidiana amb Déu per a poder créixer i donar fruit. «Açò és important, perquè situa tota la nostra vida de cara al Déu que ens estima, i ens permet entendre que res no és fruit d’un caos sense sentit, sinó que tot es pot integrar en un camí de resposta al Senyor, que té un pla preciós per a nosaltres (7)». 

Estimats germans i germanes, estimats jóvens, vos anime a cultivar la vostra relació personal amb Déu per mitjà de la pregària quotidiana i la meditació de la Paraula. Detingueu-vos, escolteu, confieu; d’esta manera, el do de la vostra vocació madurarà, vos farà feliços i donarà fruits abundants per a l’Església i per al món. 

Que la Mare de Déu, model d’acollida interior del do diví i mestra de l’escolta orant, vos acompanye sempre en este camí.

Vaticà, 16 de març de 2026

LLEÓ PP. XIV

[Versió valenciana de F. Xavier Martí]
_____________________________

1 «I de fet, l’ascètica no està adreçada a formar un home “bo”, sinó bell; el tret característic dels sants ascetes no és de cap manera la “bondat”, que es troba també en hòmens carnals, fins i tot en pecadors habituals: és la bellesa espiritual, la bellesa enlluernadora d’una persona resplandent, portadora de llum. Esta bellesa és inaccessible per a la inèrcia de l’home carnal» (P. FLORENSKI: La colonna e il fondamento della verità, Roma 1974, 140-141).

2 St. AGUSTÍ: Confessions, III, 6, 11: CSEL 33, 53.

3 Carta ap. Una fidelitat que genera futur (8 desembre 2025), 5. 

4 Cf. BENET XVI: Carta enc. Deus caritas est (25 desembre 2005), 1. 

5 ST. AGUSTÍ: De vera religione, XXXIX, 72: CCSL 32, 234.

6 FRANCESC: Carta ap. Patris corde (8 desembre 2020), 3. 

7 FRANCESC: Exhort. ap. postsin. Christus vivit (25 març 2019), 248.

diumenge, 1 de febrer del 2026

Per la pregària amb la Paraula de Déu (Lleó XIV)

Per la pregària amb la Paraula de Déu

Pregària de Lleó XIV

En el nom del Pare, i del Fill,

i de l'Esperit Sant. Amén.

Senyor Jesús, Paraula viva del Pare,

en vós trobem la llum que guia els nostres passos.

Sabem que el cor humà viu inquiet, amb fam de sentit,

i només l'Evangeli li pot donar descans i plenitud.

Ensenyeu-nos a escoltar-vos cada dia en les Escriptures,

a deixar-nos interpel·lar per la vostra veu

i a discernir les nostres decisions

des de la proximitat al vostre cor.

Que la vostra paraula siga aliment en el cansament,

esperança en la foscor

i fortalesa per a les nostres comunitats.

Senyor, que no falte mai als nostres llavis ni al nostre cor

la paraula que ens fa fills i germans,

deixebles i missioners del vostre regne.

Feu-nos una Església que prega amb la Paraula,

que s'hi edifica i la compartix amb alegria,

per a que en cada persona renasca l'esperança d'un món nou.

Que la nostra fe madure en l'encontre amb vós per mitjà de la vostra paraula,

mobilitzant-nos des del cor

a eixir a l'encontre dels altres,

a servir els més vulnerables,

a perdonar, construir ponts i anunciar la vida.

Amén.

Gener de 2026 

divendres, 12 de desembre del 2025

Orientacions doctrinals sobre la pregària cristiana

Orientacions doctrinals sobre la pregària cristiana

Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe


I. Situació espiritual i reptes pastorals

1. La set de Déu acompanya tots i cadascun dels sers humans durant l’existència. Així expressa sant Agustí esta experiència universal: «Ens vau fer per a vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que repose en vós».1 No obstant això, la cultura i la societat actuals, caracteritzades per una mentalitat secularitzada, dificulten el cultiu de l'espiritualitat i de tot el que porta a l’encontre amb Déu. El nostre ritme de vida, marcat per l'activisme, la competitivitat i el consumisme, genera buit, estrés, angoixa, frustració, i múltiples inquietuds que els mitjans que el món oferix per a aconseguir la felicitat no arriben a mitigar.

1 Sant Agustí, Confessions, I. 1: CCL 27, 1.

Continua en el següent PDF (Versió en valencià de F. Xavier Martí)

diumenge, 10 d’agost del 2025

Oració de Santa Clara

Beneïu-nos en el cel i en la terra


Santa Clara d’Assís (Assís 1193 - 1253)


Preguem a nostre Senyor Jesucrist,
per la seua misericòrdia
i per la intercessió de la seua santíssima mare,
Santa Maria,
i de sant Miquel Arcàngel,
i de tots els sants àngels de Déu,
del nostre benaurat pare Francesc
i de tots els sants i santes,
que el mateix Pare celestial
ens concedixca la seua santíssima benedicció
en el cel i en la terra.

En la terra, fent-nos créixer
en la seua gràcia i les seues virtuts
en la seua Església militant,
entre els seus servents i serventes;
i en el cel, exalçant-nos i glorificant-nos
en la seua Església triomfant,
entre els seus sants i santes.

A partir de la Benedicció de sor Clara.

dimarts, 22 de juliol del 2025

Pregària de Santa Brígida de Suècia

Elevació de la ment a Crist salvador

Santa Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 1303 - Roma 1373)
Religiosa i mística, patrona d’Europa

Sigau beneït, Senyor meu Jesucrist,
que predicàreu la vostra mort abans que ocorreguera
i en l'ultima cena consagràreu miraculosament
el pa material en el vostre cos preciós
i el vau donar amorosament als Apòstols
com a memorial de la vostra digníssima passió;
després encara mostràreu la màxima humilitat
llavant els seus peus amb les vostres santes mans.

Sigau honorat, Senyor meu Jesucrist,
que suàreu sang del vostre cos innocent
per la por que vos feien la passió i la mort,
i, no obstant això, consumàreu la nostra redempció,
ja que volíeu redimir-nos,
i manifestàreu amb la més plena evidència
la caritat que teniu envers el llinatge humà.

Sigau beneït, Senyor meu Jesucrist,
que fóreu conduït a la presència de Caifàs;
vós, que sou jutge de tots,
permetéreu humilment ser lliurat al juí de Pilat.

Glòria a vós, Senyor meu Jesucrist,
per les mofes que toleràreu quan, vestit de púrpura,
vos coronaren amb espines agudíssimes,
quan deixàreu pacientíssimament que escopiren la vostra faç gloriosa,
que vos taparen els ulls i que vos pegaren fortament
les mans funestes d'aquells impius el coll i les galtes.

Lloança a vós, Senyor meu Jesucrist,
que permetéreu que vos lligaren a la columna,
que vos assotaren inhumanament,
que vos portaren tot ple de sang al tribunal de Pilat,
que vos tractaren com un anyell.

Sigau honorat, Senyor meu Jesucrist,
que, amb el vostre cos gloriós fet una llaga viva,
fóreu condemnat a mort de creu;
que, en les vostres sagrades espatles,
vau dur dolorosament l'instrument del suplici;
que vau ser portat furiosament al lloc de la passió;
que vau ser despullat, perquè volguéreu ser clavat així en l'arbre de la creu.

Sigau per sempre honorat, Senyor meu Jesucrist,
que, posat en una angúnia així, vau mirar humilment, caritativament,
amb els vostres benignes ulls, la vostra digníssima mare,
que no va pecar mai ni va consentir mai en el pecat més mínim;
vós la vau consolar i la vau confiar al vostre deixeble,
que la va custodiar fidelment.

Sigau beneït eternament, Senyor nostre Jesucrist,
que, quan estàveu en l'agonia de la mort,
vau donar a tots els pecadors esperança de perdó,
prometent misericordiosament al lladre
que s'havia adreçat a vós la glòria del paradís.

Sigau lloat eternament, Senyor meu Jesucrist,
per cada hora d'aquelles en què patíreu en la creu
les màximes amargueses i angoixes per nosaltres pecadors;
el mal esgarrifós que vos feien les ferides
penetrava cruelment la vostra ànima benaurada
i traspassava ferotgement el vostre cor sacratíssim
fins que, destrossat aquest cor,
exhalàreu l'esperit, inclinàreu el cap
i vos confiàreu humilment vós mateix a les mans de Déu Pare;
el vostre cos quedà rígid i fred.

Beneït sigau, Senyor meu Jesucrist,
que, amb la vostra sang preciosa i amb la vostra mort sagrada,
vau redimir les ànimes i les retornàreu misericordiosament
des d'este exili a la vida eterna.

Beneït sigau, Senyor meu Jesucrist,
que, per la nostra salvació, permetéreu que una llança
perforara el vostre costat i el vostre cor,
i vau fer-ne brollar amb abundància la vostra sang preciosa
juntament amb l'aigua, per redimir-nos.

Glòria a vós, Senyor meu Jesucrist,
perquè volguéreu que el vostre cos beneït
fora davallat de la creu pels vostres amics
i fora disposat en les mans de la vostra mare tristíssima,
i que ella el cobríra amb sudaris;
vos deixàreu soterrar en el sepulcre
i permetéreu que els soldats el vigilaren.

Honor etern a vós, Senyor meu Jesucrist,
que, al tercer dia, ressuscitàreu d'entre els morts
i vos vau aparèixer viu a aquells que vós volguéreu;
després de quaranta dies, pujàreu al cel, en presència de molts,
i hi vau fer entrar, amb tot l'honor,
els amics vostres que llavors alliberàreu dels abismes.

Joia i lloança eterna a vós, Senyor Jesucrist,
que enviàreu l'Esperit Sant als cors dels vostres Apòstols
i augmentàreu en els seus esperits l'immens amor diví.

Beneït sigau, i lloat i glorificat per tots els segles,
Senyor meu Jesucrist,
que seieu sobre el vostre soli en el Regne dels cels,
enmig de la glòria de la vostra divinitat;
ara viviu corporalment amb tots els vostres membres santíssims,
que havíeu assumit de la carn de la Verge.
I així vindreu el dia del judici
per a jutjar les ànimes dels vius i dels morts,
vós, que viviu i regneu amb el Pare i l'Esperit Sant,
pels segles dels segles.

Amén.

(D'unes pregàries atribuïdes a santa Brígida:
Oració 2, Revelationum S. Birgittae libri II)

dimecres, 9 d’abril del 2025

Sancta Maria, succurre miseris

Sancta Maria, succurre miseris


Pregària composta pel bisbe Fulbert de Chartres (ca. 951-ca. 1029); apareix en el seu
Sermo IX, De Annuntiatione Dominica. L'oració apareix en el Breviari Romà en motiu de diverses festivitats marianes. Hi ha concedida indulgència parcial als qui la resen. Tomás Luis de Vitoria va compondre un motet «in festo Sanctae Mariae ad Nivem» en el segle XVI. També n'hi ha un altre de Juan García de Salazar (1639-1710) i uns altres més.
Vos presentem una versió en valencià actual, l'original en llatí i, per últim, la versió valenciana del Llibre d'hores de Morella.

Versió actual

SANTA MARIA,
socorreu els pobres,
ajudeu els porucs,
i conforteu els que ploren.
Dona, pregueu pel poble,
intercediu pel clero
i pel devot llinatge de les dones: (1)
que senten la vostra ajuda
tots els qui celebren
esta santa commemoració.
Amén.

(1) Altres traduïxen: "i per les dones consagrades".


Versió original en llatí

SANCTA MARIA,
succurre miseris,
iuva pusillanimes,
refove flebiles,
ora pro populo,
interveni pro clero,
intercede pro devoto femineo sexu:
sentiant omnes tuum iuvamen,
quicumque celebrant
tuam sanctam commemorationem.

Versió de Morella, darreria del segle XIV

SANCTA MARIA piadosa,
socorre als mesquins
e ajuda als paoruchs
e conforta los devenguts.
Dona, pregats per lo poble,
e fets pregària per clerecia,
e pregats encara per lo devot linatge de les fembres;
e, dona, si us plau, senten la vostra ajuda
tots cells qui honren e colen
la vostra commemoració.

(Llibre d'hores, Barcino, Barcelona 1960, p. 70).


dissabte, 16 de novembre del 2024

Missatge per a la VIII Jornada Mundial dels Pobres (2024)



Missatge del Sant Pare Francesc

VIII Jornada Mundial dels Pobres

Diumenge XXXIII del Temps Ordinari

17 de novembre de 2024

L'oració del pobre puja fins a Déu (cf. Siràcida 21,5)


Benvolguts germans i germanes,

1. La pregària del pobre puja fins a Déu (cf. Sir 21,5). En l’any dedicat a la pregària, amb vista al Jubileu Ordinari 2025, esta expressió de la saviesa bíblica és molt apropiada per a preparar-nos a la VIII Jornada Mundial dels Pobres, que se celebrarà el pròxim 17 de novembre. L’esperança cristiana abraça també la certesa que la nostra pregària arriba fins a la presència de Déu; però no qualsevol pregària: ¡la pregària del pobre! Reflexionem sobre esta Paraula i “llegim-la” en els rostres i les històries dels pobres que trobem en les nostres jornades, per a que la pregària esdevinga camí de comunió amb ells i de compartir els seus patiments.

2. El llibre de l’Eclesiàstic o Siràcida, al qual ens referim, no és molt conegut, i mereix ser descobert per la riquesa de temes que afronta, sobretot quan es refeeix a la relació de l’home amb Déu i amb el món. El seu autor, Ben Sira, és un mestre, un escriba de Jerusalem, que escriu probablement el segle II aC. És un home savi, arrelat en la tradició d’Israel, que ensenya sobre diversos àmbits de la vida humana: de la faena a la família, de la vida en societat a l’educació de la joventut; presta atenció als temes relacionats amb la fe en Déu i a l’observança de la Llei. Afronta els problemes ardus de la llibertat, del mal i de la justícia divina, que també hui són de gran actualitat per a nosaltres. Ben Sira, inspirat per l’Esperit Sant, vol transmetre a tots el camí que cal seguir per a una vida sàvia i digna de ser viscuda davant de Déu i dels germans.

3. Un dels temes als quals este autor sagrat dedica més espai és la pregària. Ho fa amb molt d'ímpetu, perquè dona veu a la seua experiència personal. En efecte, cap escrit sobre la pregària podria ser eficaç i fecund si no partira de qui cada dia està en presència de Déu i escolta la seua Paraula. El fill de Sira declara haver buscat la saviesa des de la joventut: «Quan encara era jove, abans de viatjar per totes parts, ja buscava obertament la saviesa en la meua pregària» (Sir 51,13).

4. En el seu itinerari, descobrix una de les realitats fonamentals de la revelació, és a dir, el fet que els pobres tenen un lloc privilegiat en el cor de Déu, de tal manera que, davant del seu patiment, Déu està “impacient” fins no haver-los fet justícia: «La pregària dels pobres travessa els núvols i no descansa fins que ha arribat; no es retira fins que l'Altíssim l'atén i fa justícia a favor dels innocents. El Senyor no tardarà ni es mostrarà pacient amb els opressors del poble» (Sir 35,21-22). Déu coneix els patiments dels seus fills perquè és un Pare atent i sol·lícit amb tots. Com a Pare, cuida dels qui més el necessiten: els pobres, els marginats, els qui patixen, els oblidats… Però ningú no està exclòs del seu cor ja que, davant d’Ell, tots som pobres i necessitats. Tots som indigents, perquè sense Déu no seríem res. Tampoc no tindríem la vida si Déu no ens l’haguera donada. I, a pesar d'això, ¡quantes vegades vivim com si nosaltres fórem els amos de la vida o com si haguérem de conquistar-la! La mentalitat mundana exigix convertir-se en algú, tindre prestigi a pesar de tot i de tots, infringint regles socials per tal d’arribar a conquistar riquesa. ¡Quina il·lusió més trista! La felicitat no s’adquirix xafant el dret i la dignitat dels altres.

La violència provocada per les guerres mostra amb evidència quanta arrogància mou els qui es consideren poderosos davant dels hòmens, mentres són miserables als ulls de Déu. ¡Quants nous pobres produïx esta mala política feta amb les armes, quantes víctimes innocents! A pesar d'això, no podem recular. Els deixebles del Senyor saben que cada u d’estos “menuts” porta imprés el rostre del Fill de Déu, i a cada u els ha d’arribar la nostra solidaritat i el signe de la caritat cristiana. «Cada cristià i cada comunitat són cridats a ser instruments de Déu per a l’alliberament i la promoció dels pobres, de manera que puguen integrar-se plenament en la societat; això suposa que sigam dòcils i atents per a escoltar el clam del pobre i socórrer-lo» (exhort. ap. Evangelii gaudium, 187).

5. En este any dedicat a la pregària, necessitem fer nostra la pregària dels pobres i pregar junts amb ells. És un desafiament que hem d’acollir i una acció pastoral que necessita ser alimentada. De fet, «la pitjor discriminació que patixen els pobres és la falta d’atenció espiritual. La immensa majoria dels pobres té una especial obertura a la fe; necessiten a Déu i no podem deixar d’oferir-los la seua amistat, la seua benedicció, la seua Paraula, la celebració dels Sagraments i la proposta d’un camí de creiximent i de maduració en la fe. L’opció preferencial pels pobres ha de traduir-se principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària» (ibíd., 200).

Tot això requerix un cor humil, que tinga el coratge de fer-se indigent. Un cor disposat a reconéixer-se pobre i necessitat. En efecte, hi ha una correspondència entre pobresa, humilitat i confiança. El pobre verdader és l’humil, com afirmava el sant bisbe Agustí: «El pobre no té de què enorgullir-se; el ric ha de combatre l’orgull. Escolta’m, per tant: sigues un pobre verdader, sigues virtuós, sigues humil» (Sermó 14,3.4). L’humil no té res a presumir i no pretén res, sap que no pot comptar amb ell mateix, però creu fermament que es pot apel·lar a l’amor misericordiós de Déu, davant del qual està com el fill pròdig que torna a casa penedit per a rebre l’abraç del pare (cf. Lc 15,11-24). El pobre, no tenint on recolzar-se, rep força de Déu i en Ell posa tota la seua confiança. De fet, la humilitat genera la confiança que Déu mai no ens abandonarà ni ens deixarà sense resposta.

6. Als pobres que habiten en les nostres ciutats i formen part de les nostres comunitats els dic: ¡no perdau esta certesa! Déu està atent a cada u de vosaltres i està al vostre costat. No vos oblida ni podria fer-ho mai. Tots hem tingut l’experiència d’una pregària que sembla quedar sense resposta. A vegades demanem ser alliberats d’una misèria que ens fa patir i ens humilia, i sembla que Déu no escolta la nostra invocació. Però el silenci de Déu no és una distracció dels nostres patiments; més bé, custodia una paraula que demana ser escoltada amb confiança, abandonant-nos a Ell i a la seua voluntat. És de nou el Siràcida qui ho testifica: «Déu no tardarà a fer-li justícia» (cf. Sir 21,5). De la pobresa, per tant, pot brollar el cant de l'esperança més genuïna. Recordem que «quan la vida interior es tanca en els propis interessos, ja no hi ha espai per als altres, ja no hi entren els pobres, ja no s’hi escolta la veu de Déu, ja no s’hi disfruta la dolça alegria del seu amor, ja no hi batega l’entusiasme per fer el bé. […] Esta no és la vida en l’Esperit que brolla del cor de Crist ressuscitat» (exhort. ap. Evangelii gaudium, 2).

7. La Jornada Mundial dels Pobres ja ha esdevingut una cita per a tota comunitat eclesial. És una oportunitat pastoral que no s’ha de subestimar, perquè convoca tots els creients a escoltar la pregària dels pobres, prenent consciència de la seua presència i necessitats. És una ocasió propícia per a dur a terme iniciatives que ajuden concretament els pobres, i també per a reconéixer i donar suport a tants voluntaris que es dediquen amb passió als més necessitats. Hem de donar gràcies al Senyor per les persones que es posen a disposició per a escoltar i sostindre els més pobres. Són sacerdots, persones consagrades, laics i laiques que, amb el seu testimoni, donen veu a la resposta de Déu a la pregària dels qui se li adrecen. El silenci, per tant, es trenca cada vegada que un germà amb necessitat és acollit i abraçat. Els pobres tenen encara molt a ensenyar perquè, en una cultura que ha posat la riquesa en primer lloc i que sovint sacrifica la dignitat de les persones sobre l’altar dels béns materials, ells remen a contracorrent posant de manifest que l’essencial a la vida és una altra cosa.

La pregària, per tant, troba la confirmació de la seua pròpia autenticitat en la caritat que es fa encontre i proximitat. Si la pregària no es traduïx en una actuació concreta, és vana, de fet, «la fe sense les obres és morta» (Jm 2,26). Tot i això, la caritat sense pregària corre el risc de convertir-se en filantropia que prompte s’esgota. «Sense la pregària diària viscuda amb fidelitat, la nostra activitat es buida, perd l’ànima profunda, es reduïx a un simple activisme» (Benet XVI, Catequesi, 25 d’abril de 2012). Hem d’evitar esta temptació i estar sempre alerta amb la força i la perseverança que provenen de l’Esperit Sant, que és el donador de vida.

8. En este context és bonic recordar el testimoni que ens ha deixat la Mare Teresa de Calcuta, una dona que va donar la vida pels pobres. La santa repetia contínuament que era la pregària el lloc d’on treia força i fe per a la seua missió de servici als últims. El 26 d’octubre de 1985, quan va parlar a l’Assemblea General de l’ONU, mostrant a tots el rosari que duia sempre en la mà, va dir: «Jo només soc una pobra monja que prega. Pregant, Jesús em posa en el cor el seu amor i jo ixc a donar-lo a tots els pobres que trobe en el meu camí. ¡Pregueu també vosaltres! Pregueu i vos adonareu dels pobres que teniu al vostre costat. Potser en la mateixa planta de casa vostra. Potser fins i tot en la vostra llar hi ha algú que espera el vostre amor. Pregueu, i els ulls se vos obriran, i el cor se vos omplirà d’amor».

I ací, a la ciutat de Roma, hem de recordar a sant Benet Josep Labre (1747-1783), el cos del qual reposa i és venerat a l’església parroquial de Santa Maria ai Monti. Pelegrí de França a Roma, rebutjat en molts monestirs, va transcórrer els últims anys de la seua vida pobre entre els pobres, resant hores i hores davant del Santíssim Sagrament, amb el rosari, recitant el breviari, llegint el Nou Testament i la Imitació de Crist. Com que no tenia ni tan sols una habitació menuda on allotjar-se, solia dormir en un racó de les ruïnes del Colisseu, com a “vagabund de Déu”, fent de la seua existència una pregària incessant que pujava cap a Ell.

9. En camí cap a l’Any Sant, exhorte a cada u a fer-se pelegrí d’esperança, oferint signes concrets per a un futur millor. No ens oblidem de cuidar dels «detallets de l’amor» (exhort. ap. Gaudete et exsultate, 145): saber parar, acostar-se, donar una mica d’atenció, un somriure, una carícia, una paraula de consol… Estos gestos no s’improvisen; ans requerixen una fidelitat quotidiana, quasi sempre amagada i silenciosa, però enfortida per la pregària. En este temps, en què el cant d’esperança sembla cedir el lloc a l’estrèpit de les armes, al crit de tants innocents ferits i al silenci de les innombrables víctimes de les guerres, adrecem a Déu la nostra invocació de pau. Som pobres de pau; alcem les mans per a acollir-la com un do preciós i, al mateix temps, comprometem-nos per restablir-la en el dia a dia.

10. Estem cridats en tota circumstància a ser amics dels pobres, seguint els passos de Jesús, que va ser el primer en fer-se solidari amb els últims. Que ens sostinga en este camí la Santa Mare de Déu, Maria Santíssima, que, apareixent-se a Banneux, ens va deixar un missatge que no hem d’oblidar: «Soc la Mare de Déu dels pobres». A ella, a qui Déu ha mirat per la seua humil pobresa, obrant meravelles en virtut de la seva obediència, confiem la nostra pregària, convençuts que pujarà cap al cel i serà escoltada.


Roma, Sant Joan del Laterà, 13 de juny de 2024, Memòria de sant Antoni de Pàdua, patró dels pobres.

FRANCESC

[Versió valenciana de F. Xavier Martí]

dissabte, 24 de febrer del 2024

Pregària a la beata Pepa

Xavier Casp i Verger

Del mes de novembre de 1988 és la següent pregària a la verge seglar Josepa Naval i Girbés, beatificada a Roma el 25 de setembre de 1988.

PREGÀRIA

Verge seglar,
filla del cor d'Algemesí,
vine a l'altar
del blanc amor del teu destí.

Tu, noblea en la faena
i doctrina en la paraula,
fam i set en fe serena,
saps partir el pa en la taula
per a aquell que vol trobar
lo més digne del camí...

I se'n ve a tu,
llum i consell de cada u,
verge seglar
que obris el cor d'Algemesí.

Mestra de virtuts
en l'exemple per lliçó,
femenines joventuts
broden l'íntima cançó
on l'amor sent al cantar
l'humaníssim goig diví...

I et diu cabal
pregant-te humil: Pepa Naval,
verge seglar,
¡eleva el cor d'Algemesí!

Font: http://algemesienlamemoria.blogspot.com.es/2013/10/25-aniversario-de-la-beatificacion-de.html

Oració a la beata Pepa

Amb motiu de l'Any de la Fe (2012-2013) es va difondre a Algemesí esta pregària d'intercessió a la beata Josepa Naval i Girbés. A fi que els valencians que preguen en valencià puguen demanar també la seua intercessió, oferim la traducció de la pregària.

Oh Déu,
que vau posar en el món la força de l'Evangeli
com a ferment de renovació,
concediu als fidels dedicats a les coses seculars,
per a complir la vostra voluntat,
que per la intercessió
i amb l'exemple de la beata Josepa Naval,
instauren sense cansar-se el vostre Regne
a través dels seus deures temporals,
amb fervorós esperit cristià.
Per Jesucrist Senyor nostre. Amén.

dissabte, 20 de gener del 2024

Oració a la Mare Ainés de Benigànim

Pregària per a demanar una gràcia per la intercessió de la beata Mare Ainés de Benigànim

La beata Josepa Maria de Santa Ainés (Benigànim 1625-1696). A 18 anys va entrar al monestir d'agostines descalces del mateix poble, on va vestir l'hàbit el 26 de juny del 1644. Va ser beatificada pel papa Lleó XIII el 21 de novembre del 1888. Ben bé pot considerar-se la patrona de les comarques centrals del nostre País. Se celebra la seua festa el 21 de gener. A fi que els valencians que preguen en valencià puguen demanar també la seua intercessió, oferim la traducció de la pregària tradicional.

¡Oh, Déu meu!,
que vau adornar la beata
Josepa Maria de Santa Ainés de Benigànim,
amb gràcies abundants,
elevant-la a la més excelsa santedat.
Vós, que per la seua intercessió heu concedit
favors senyalats del cel,
concediu-nos ara,
per mediació de la vostra enamorada Serventa,
la gràcia que desitgem aconseguir
(ací s'expressa la gràcia que es vol obtindre),
a fi que siga prompte glorificada i coronada amb la diadema dels sants,
per a glòria de Déu i esplendor de la nostra fe.

Per Crist, Senyor nostre.

dissabte, 13 de gener del 2024

Oració a sant Joan de Ribera

El 14 de gener és la festa de Sant Joan de Ribera a la diòcesi de València, i memòria obligatòria a la diòcesi de Sogorb-Castelló. A fi que els valencians que preguen en valencià puguen demanar també la seua intercessió, oferim l'oració col·lecta de la missa en la versió de mossén Sorribes i la traducció de la del propi del missal actual.


Oh Déu, que féreu admirable
el benaurat Joan, Confessor i Pontífex,
pel desvetlament pastoral
i l’amor devers el sagrament diví del vostre Cos i Sang;
Vos preguem que per la seua intercessió
ens feu participants perennes
del fruit de la vostra redempció.

(Vicent Sorribes Gramatge: Eucologi valencià, València 1951, p. 416)


Oh Déu,
que vau fer admirable el bisbe Joan de Ribera
en el zel pastoral i en l’amor al diví sagrament
del Cos i de la Sang del vostre Fill;
vos supliquem que, per la seua intercessió,
ens feu participar per sempre
del fruit de la redempció.

(Oració col·lecta de la missa pròpia)

Per Crist, Senyor nostre.
R. Amén.

dilluns, 1 de gener del 2024

Oh Vós, el més enllà de tot

Sant Gregori de Nazianz
(329-390)

Oh Vós, el més enllà de tot,
¿com vos puc anomenar amb un altre nom?

¿Quin himne vos puc cantar?
Cap paraula vos pot expressar.

¿Quin esperit vos pot conéixer?
Cap intel·ligència vos pot concebre.

Només Vós sou inefable,
encara que totes les paraules han eixit de Vós.

Només Vós sou incognoscible,
encara que tots els pensaments han eixit de Vós.

Totes les coses vos celebren,
les que parlen i les que són mudes.

Totes les coses vos fan homenatge,
les que pensen i les que no pensen.

L’universal desig, els clams de tots,
tendixen cap a Vós.

Tot el que existix vos prega,
i tota criatura que sap llegir en el vostre univers
vos fa pujar un himne de silenci.

Només en Vós continuen existint totes les coses.
Tot va cap a Vós en un mateix impuls.

Vós sou el fi de tot el que existix,
Vós sou únic.

Vós sou cada u i no sou ningú.
No sou un ser sol, però tampoc sou un conjunt.

Vós teniu tots els noms;
¿com vos podria anomenar?

Vós, l’únic a qui no podem anomenar,
¿quin esperit celestial penetrarà el vel
que hi ha més enllà dels núvols?

Tingueu pietat, Vós, el més enllà de tot;
¿com vos podríem anomenar amb un altre nom?

Versió de Taizé


Ô Toi, l’au-delà de tout,
Quel esprit peut te saisir?
Tous les êtres te célèbrent.
Le désire de tous aspire vers toi.

dimecres, 13 de desembre del 2023

Quem terra, pontus

Este himne, que s'atribuïx a sant Venanci Fortunat (530-609), bisbe de Peiteu [Poitiers], ha estat una part important de les devocions a la Santíssima Mare de Déu des del començament de l'Edat Mitjana. Hui s'empra diàriament en l'Ofici Parve de la Mare de Déu com a himne de l'Ofici de Lectura i també com a himne de laudes del divendres. En la Litúrgia de les Hores es troba en el comú de la Santíssima Mare de Déu com a himne de l'Ofici de Lectura.

Hi ha una segona part de l'himne, "O gloriosa domina", que s'empra en les laudes, mentre que esta primera part es resa en les matines. En total, són trenta-sis versos. Les dues parts conclouen amb la doxologia dels himnes marians: "Iesu, tibi sit gloria...".

Vos presentem l'original en llatí, la versió valenciana del Llibre d'hores de Morella i, per últim, una versió en valencià actual.

Quem terra, puntus

QUEM terra, pontus, áethera (1)
colunt, adórant, práedicant,
trinam regéntem máchinam
claustrum Maríae báiulat. 
 
Cui Luna, Sol, et ómnia
desérviunt per témpora,
perfúsa caeli grátia,
gestant puéllae víscera. 
 
Beáta Mater, múnere,
cuius supérnus ártifex,
mundum pugíllo cóntinens,
ventris sub arca clausus est 
 
Beáta caeli núntio,
fecúnda Sancto Spíritu,
desiderátus géntibus,
cuius per alvum fusus est. 
 
Iesu, tibi sit glória,
qui natus es de Vírgine,
cum Patre, et almo Spíritu,
in sempitérna sáecula. Amen.

(1) En el Breviari Romà modificat pel papa Urbà VIII, "aethera" és substituït per "sidera".

Venantius Fortunatus, attr.: In laudem sanctae Mariae, Patrologia Latina 88, 281.

Esta és la forma estàndard de l'himne, tal com és emprat en la litúrgia. Hi ha, però, una altra estrofa que cau entre la segona i la tercera estrofa. I és de la manera següent: Mirántur ergo sáecula,/ quod ángelus fert sémina,/ quod aure virgo cóncipit/ et corde credens párturit.


Morella, darreria del segle XIV


AQUELL lo qual la terra e l'aer
e tots los cels adoren e preÿquen,
e aquell qui governa aquestes tres coses,
en la claustra de Maria és entrat. 
 
Aquell qui la luna e lo sol e totes coses 
servexen per temps,
tramés la gràcia del cel, (10)
comprén les entràmenes d'una infanta.

Beneyta és mare, per aytal,
dejús l'archa del ventre de la qual,
lo sobiran mestre, qui té tot lo món
en son poder, és enserrat e clos. 
 
Beneyta és, que aquell qui era tant desitjat
de totes les gents per lo missatge dels cels
és preÿcada del Sant Esperit, (11)
per lo seu ventre és tramés.

Glòria sia a tu, Senyor,
qui és nat de la Verge,
ab lo Pare e ab lo Sant Esperit,
ara e tots temps.

(10) Incomprensió del llatí "Perfusa coeli gratia", 'per gràcia del cel'. [nota de Germà Colon, curador]
(11) "Foecunda Sancto Spiritu" és traduït per preÿcada del Sant Esperit. [nota de Germà Colon, curador]

Llibre d'hores, Barcino, Barcelona 1960, pp. 64s.

Versió en valencià actual

A QUI terra. mar i cel
veneren, adoren i alaben,
i governa estes tres coses,
en la claustra de Maria és entrat. 
 
A qui la Lluna i el Sol i tota cosa
servixen en el seu temps,
per gràcia del cel és portat
en les entràmenes d'una infanta.

Beneïda sou, Mare, per aital;
davall l'arca del vostre ventre
és clos el sobirà mestre,
que té tot el món en poder seu. 
 
Beneïda sou; pel missatge del cel,
fecunda del Sant Esperit,
el desitjat de tots els pobles
pel vostre ventre és tramés.

Glòria sia a Vós, Senyor,
qui sou nat de la Verge,
amb el Pare i el Sant Esperit,
ara i en tot temps.

 

divendres, 6 d’octubre del 2023

El Rosari en valencià

August Monzon i Arazo
Prevere

El Centre Pare Tosca. Amics de l'Oratori té com a finalitat donar a conéixer l'herència espiritual i cultural de sant Felip Neri i de la seua obra, l'Oratori, especialment en les terres valencianes. Per això, es proposa contribuir a la fecundació mútua entre la fe cristiana i la nostra cultura. Recollint la invitació del papa Joan Pau II en la seua carta apostòlica Rosarium Virginis Mariae (2002), acaba de preparar una senzilla edició del Rosari en valencià en format de tríptic de butxaca.

Com afirma el Papa, el Rosari és un «tresor a recuperar», donat el seu caràcter popular i els extraordinaris valors contemplatius que conté, centrats en el Misteri salvador de Jesucrist i en el seu acompliment en Maria, Mare i Figura de l'Església. Dit açò, cal precisar, i explicar amb tota claredat al poble cristià, que, per la seua pròpia naturalesa, es tracta d'un «exercici devocional» i, per tant, ha d'ocupar en la vida de les comunitats i de cada fidel un lloc subordinat al de la litúrgia, oració pública de l'Església —del Christus totus: del Cap amb els seus membres.

Tots sabem com determinats sectors, alguns amb molta influència en l'Església i en la societat política, seguixen presentant el Rosari com a signe d'identitat catòlica i test inequívoc de devoció verdadera. Esta postura, que a voltes mereixeria ser qualificada de «rosariolatria», menysprea de fet el votum conciliar —desenvolupat pel papa Pau VI (constitució apostòlica Laudis canticum) i reafirmat per Joan Pau II (carta apostòlica Tertio millennio ineunte)— segons el qual la Litúrgia de les Hores hauria de passar, de ser considerada una obligació canònica de clergues i monjos, a viure's com l'oració laical per excel·lència: la celebració de la lloança divina com a vocació joiosa de tot el poble de Déu.

L'origen del Rosari, com resulta ben conegut, respon a una època —que ha durat molts segles!— en què els seglars amb prou faena podien participar en un Ofici diví que havia de cantar-se o recitar-se en llatí. La seua estructura mateixa n'és la prova. Els cinc salms de les Hores majors es transformaren en els cinc misteris, i les denes d'Avemaries volien traduir d'alguna manera les estrofes dels salms. Els versets bíblics de la introducció, els Parenostres, els Gloria Patri, les lletanies i antífones a la Mare de Déu es trobaven també, d'una forma o altra, al llarg de l'Ofici. Això explica que el primer nom del Rosari fóra el de «Salteri de la Mare de Déu».

Resulta realment penós que estes senzilles dades de la història i del magisteri pastoral, indispensables per a aconseguir una comprensió justa i equilibrada del Rosari, no es transmeten com caldria als fidels, i fins i tot en alguns ambients continuen adduint-se els «missatges» de les aparicions marianes com a argument decisiu i inapel·lable («hem de resar el Rosari perquè ho ha dit la Mare de Déu»). El Papa ha hagut de recordar, una vegada més, la doctrina ortodoxa: aquests missatges formen part de «revelacions» privades que no pertanyen al depòsit de la fe (Catecisme de l'Església Catòlica, n. 67) i no tenen, per tant, caràcter normatiu (RVM, n. 7, nota).

Tot això no vol dir, ni de bon tros, que el Rosari ja no tinga sentit hui, quan la Litúrgia de les Hores s'ha traduït a les llengües vernacles. Tal com el Papa indica (RVM, n. 13), pot molt bé servir per a preparar i perllongar l'oració litúrgica de l'Eucaristia i de les Hores i contribuir a fer factible l'exhortació de l'Apòstol: «pregueu sense interrupció» (1Tes 5,17). No es tracta, per tant, d'una alternativa a la Litúrgia de les Hores, sinó del seu (aconsellable) complement (RVM, n. 41). En igualtat de condicions, per tant, cal preferir la celebració de la Litúrgia de les Hores —la qual, en tot cas, ha de ser fomentada. Altrament, atemptaríem contra la naturalesa de l'oració cristiana, que és «pública i comunitària» (sant Cebrià de Cartago), i inclús contra els drets dels laics.

El Rosari acomplirà la seua finalitat en la mesura que inserisca els cristians, d'una manera cada vegada més viva, en el Misteri salvador del Crist. Aquest plantejament cristocèntric de la RVM, que ha sigut lloat darrerament per algun teòleg de confessió evangèlica, ha trobat un aprofundiment molt notable en els nous «misteris de llum» proposats —no imposats— pel Papa. Efectivament, l'estructura tradicional tripartida (goig-dolor-glòria) respon a la visió cristiana de l'home i és d'una gran bellesa i harmonia (omne trinum est perfectum), però, igual que els Símbols de la fe, depén d'una teologia més prompte «descendent» (polaritzada entorn de l'Encarnació i la Pasqua redemptora), que ha deixat en segon pla la vida de Jesús, «el Jesús històric», amb totes les conseqüències que això ha tingut en la configuració d'un cristianisme desencarnat, tendencialment herètic (monofisita). El Papa s'ha situat així en la línia oberta pel nou Catecisme, que, amb la seua exposició dels «misteris de la vida de Jesús» (nn. 512-570) ha recuperat una «cristologia narrativa» quasi oblidada (J. Ratzinger, citant K. Rahner).

D'altra banda, la incorporació d'estos «misteris de llum», el tipus dels quals és el de la Transfiguració (cf. RVM, n. 9), estretix oportunament els llaços de la nostra espiritualitat occidental amb la dels germans d'Orient (vegeu la carta pastoral Orientale lumen, de 1995). Per als oratorians de València, a més, hi ha un motiu providencial que ens els fa més pròxims: la Mare de Déu de la Llum, advocació que iconogràficament constituïx una variant de la del Roser, és patrona de la nostra fraternitat. Ara fa dos anys que ha sigut restaurat el llenç de Jeroni Jacint Espinosa (s. XVII), que, inserit en un vistós retaule rococó, obra d'Ignasi Vergara (s. XVIII), es conserva en depòsit en el cambril de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats.


Els textos oracionals del Rosari en valencià són els que ens proporciona la nostra rica tradició litúrgica i devocional, més homogènia del que podria semblar a primer colp d'ull. Heus-ne ací les fonts: el Catecisme publicat per sant Joan de Ribera en 1571 (reeditat en 1897 i 1922), l'Eucologi valencià de Mn. Sorribes (1951), el Catecisme diocesà de 1952 i el Llibre del Poble de Déu de 1974. La normativa que s'ha aplicat és l'establida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ens plau poder presentar esta xicoteta edició el 7 d'octubre d'enguany, 2003, festa de la Mare de Déu del Roser i cloenda de l'Any Sant, al sendemà, justament, del centenari del naixement de Mn. Vicent Sorribes. Laus Deo!

Publicat en Cresol, 41 (2003, octubre), pp. 29s.

diumenge, 30 de juliol del 2023

Pregàries ignasianes

Ànima de Crist

Ànima de Crist, santifiqueu-me.
Cos de Crist, salveu-me.
Sang de Crist, embriagueu-me.
Aigua del costat de Crist, llaveu-me.
Passió de Crist, conforteu-me.
O bon Jesús, oïu-me!
Dins les vostres ferides, amagueu-me.
No permeteu que em separe de Vós.
De l’enemic maligne, defeneu-me.
A l’hora de la mort, crideu-me.
I feu-me anar a Vós
per a que amb els vostres sants vos alabe
pels segles dels segles. Amén.

Pregària tradicional cristiana que sant Ignasi de Loiola recomana en els Exercicis Espirituals.

Atent a la crida

Vos demane, Senyor Jesús,
que en sentir la vostra veu,
no em faça el sord,
sinó que estiga preparat
per a posar en acció la vostra voluntat.

Inspirada en els Exercicis Espirituals de sant Ignasi de Loiola.

Coneiximent de Jesús

Vos demane, Jesús, que per a mi vos heu fet home,
que vos conega internament, com un amic a un amic,
perquè així vos estime més i vos seguisca.

Inspirada en els Exercicis Espirituals de sant Ignasi de Loiola.



Crist davant de mi

Imaginant a Crist,
Nostre Senyor,
davant i clavat en creu
fer un col.loqui:
considerant com de Creador s'ha fet home,
i de vida eterna s'ha fet mort temporal,
i així ha mort pels meus pecats.

I també mirant a mi mateix
el que he fet per Crist,
el que faig per Crist,
el que he de fer per Crist.
I veent-lo d'esta manera,
penjat en la creu
discórrer pel que se m'oferisca.

El col.loqui es fa pròpiament parlant,
aixi com un amic parla amb un altre,
o un servent al seu senyor,
bé demanant alguna gràcia,
bé culpant-se d'alguna malifeta,
bé comunicant les seues coses
i demanant consell.

I acabar amb un Parenostre.

Sant Ignasi de Loiola: Exercicis Espirituals.

Etern Senyor

Etern Senyor de totes les coses,
jo faig la meua oblació amb el vostre favor i ajuda,
davant de la vostra infinita bondat,
i davant de la vostra Mare gloriosa,
i de tots els sants i santes de la cort celestial,
que jo vulcl i desitge, i és la meua determinació deliberada,
sempre que siga en major servici i alabança vostra,
d’imitar-vos a passar tota mena d’injúries i vituperis,
i tota pobresa així actual com espiritual,
sempre que la vostra Santíssima Majestat
em vulga elegir i rebre en tal vida i estat.

Sant Ignasi de Loiola: Exercicis Espirituals.



Preneu, Senyor

Preneu, Senyor, i rebeu
tota la meua llibertat,
la meua memòria,
el meu enteniment
i tota la meua voluntat,
tot el que sóc i posseïsc;
Vós m'ho donàreu,
a Vós, Senyor, ho torne;
tot és vostre,
disposeu-ne segons tota la vostra entera voluntat,
doneu-me el vostre amor i gràcia,
que això em basta.

Sant Ignasi de Loiola: Exercicis Espirituals.

Senyor Jesús

Senyor Jesús,
davant de Vòs i de la vostra Mare
i de tots els germans, els sants,
amb l'ajuda de la vostra gràcia,
ben conscient del que faig,
i amb tot el cor i tota la meua ànima,
em compromet a seguir-vos,
fins i tot si m'han de prendre per boig
o he de perdre el meu prestigi,
en pobresa evangèlica
I, si és el vostre desig,
en pobresa de vida consagrada.

Adaptació dels Exercicis Espirituals de sant Ignasi de Loiola.

Tota la vida

Vós demane, Déu meu,
la vostra gràcia i la vostra ajuda,
per tal que totes les meues intencions, pensaments i accions
estiguen orientades únicament al vostre servici i a la vostra alabança.

Inspirat en els Exercicis Espirituals de sant Ignasi de Loiola.

entrada destacada

Misssatge per a Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans (Lleó XIV, 2026)

MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV PER A LA VI JORNADA MUNDIAL DELS AVIS I DE LES PERSONES GRANS [Festa dels Sants Joaquim i Anna, 26 de juliol...