Sancta Maria, succurre miseris

Sancta Maria, succurre miseris

Pregària composta pel bisbe Fulbert de Chartres (ca. 951-ca. 1029); apareix en el seu Sermo IX, De Annuntiatione Dominica. L'oració apareix en el Breviari Romà en motiu de diverses festivitats marianes. Hi ha concedida indulgència parcial als qui la resen. Tomás Luis de Vitoria va compondre un motet «in festo Sanctae Mariae ad Nivem» en el segle XVI. També n'hi ha un altre de Juan García de Salazar (1639-1710) i uns altres més.

Vos presentem una versió en valencià actual, l'original en llatí i, per últim, la versió valenciana del Llibre d'hores de Morella.

Versió actual

SANTA MARIA,
socorreu els pobres,
ajudeu els porucs,
i conforteu els que ploren.
Dona, pregueu pel poble,
intercediu pel clero
i pel devot llinatge de les dones: (1)
que senten la vostra ajuda
tots els qui celebren
esta santa commemoració.
Amén.

(1) Altres traduïxen: "i per les dones consagrades".

Versió original en llatí

SANCTA MARIA,
succurre miseris,
iuva pusillanimes,
refove flebiles,
ora pro populo,
interveni pro clero,
intercede pro devoto femineo sexu:
sentiant omnes tuum iuvamen,
quicumque celebrant
tuam sanctam commemorationem.

Versió de Morella, darreria del segle XIV

SANCTA MARIA piadosa,
socorre als mesquins
e ajuda als paoruchs
e conforta los devenguts.
Dona, pregats per lo poble,
e fets pregària per clerecia,
e pregats encara per lo devot linatge de les fembres;
e, dona, si us plau, senten la vostra ajuda
tots cells qui honren e colen
la vostra commemoració.

(Llibre d'hores, Barcino, Barcelona 1960, p. 70).