Testimonis d'esperança: Josefina Tormo i Sancho

Josefina Tormo i Sancho (Carcaixent 1894-1936), seglar

Va nàixer en la plaça de la Verdura, posteriorment de la Calçada, núm. 11, de Carcaixent, bressol de la taronja, un 26 de gener de 1894. Fou batejada en la parròquia de l'Assumpció i en 1894 va rebre el sagrament de la Confirmació, de mans del beat cardenal Ciriaco Sancha Hervás. La seua família era molt cristiana i la van educar en l'amor al Senyor. Estava soltera i la seua vida discorria entre sa casa, la parròquia i el treball en la seua perfumeria Casa Tormo, pròxima a la sagristia de l'Església. No se la veia mai en altres llocs. 

Va destacar per ser una dona molt amable, piadosa, servicial, prudentíssima, discreta, gens xafardera, de profunda vida interior, una “animeta de Déu”, simpàtica i caritativa. De missa i comunió diària; excel·lent persona, una “santa”, com destacaven els testimonis, especialment Enrique Guillem.

Segons M. Aigües Vives A. Gomis Gomis, Josefina patia atacs, tal vegada epilèptics, i a vegades en patia quan estava davant del Santíssim: es quedava rígida i havien de cridar el seu germà per a que se l'emportara.

Pertanyia a totes les associacions de la parròquia, especialment a les Maries dels Sagraris, a l'Adoració Nocturna i a l'Acció Catòlica. Portava un anell amb una custòdia amb el Santíssim gravat.

Martiri

Segons va sentir contar Enrique Guillem Chorro, un sacerdot de la parròquia de l'Assumpció, davant de la situació que es vivia, li havia deixat uns diners de l'Església per a que els guardara. Els milicians li'ls van reclamar, ella es resistia a entregar-los, però finalment ho va fer.

El croniste local, Bernat Daràs, afirma que els capellans de la parròquia li van encomanar a Josefina la guarda dels diners de la catequesi, ornaments i orfebreria de l'església, perquè sa casa es trobava enfront de la sagristia de l'església.

En el testimoni arreplegat per les dones d'Acció Catòlica després de la guerra civil, s'afirma que va ser denunciada per ocultar objectes religiosos de la parròquia en sa casa; el 27 d'agost de 1936 la van registrar i els van trobar; la van detindre i la van portar a l'Ajuntament i d'allí a la caserna de la Guàrdia Civil. Quan s'acomiadava del seu germà, li va dir: “Si vos salveu, perdoneu a tots els nostres enemics com jo els perdone”.

Com declarà el seu germà José per a la Causa General, el dia 4 de setembre de 1936, a les zero hores, la van assassinar en el cementeri de Carcaixent, i després la van soterrar allí mateix.

Tots els testimonis consideren que el motiu fonamental de la seua mort fou la seua ferma adhesió a la fe catòlica i la seua fidelitat a l'Església.

Joan Víctor Pascual i Gallart

Bibliografia:

• CÁRCEL ORTÍ, Vicente i FITA REVERT, Ramón: Mártires valencianos del siglo XX, EDICEP, Valencia 1998, p. 443.
• DELEGACIÓN PROVINCIAL DE EX-CAUTIVOS DE VALENCIA DEL CID: Memento, p. 135.
• GABARDA CEBELLÁN, Vicent: El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956), Universitat de València, 2020, p. 352.
• PÉREZ DOMINGO, Luís: Mártires carlistas del Reino de Valencia 1936-1939, Madrid 2004. Ed. ACTAS. pp. 77 i 136.