Racional cristiana educació

Josep Climent i Avinent
Bisbe

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana 1706-1781) és un dels grans representants de la Il·lustració valenciana. Fou nomenat bisbe de Barcelona en 1766. En 1775 renuncia a la mitra i es retira a Castelló, on va fundar un Col·legi d’Òrfens i una llibreria pública. Ací podeu llegir uns fragments d’un dels escassos textos que va publicar en la nostra llengua; es tracta de l’edicte per fer saber l’establiment de deu escoles públiques de primeres lletres a Barcelona. Com ha escrit Marc Adell, la seua «política» educativa ja recull els principis d’universalitat, obligatorietat i gratuïtat. F. Xavier Martí. 

Coneixent que el bé de l’Església i de l’Estat principalment depén de la racional cristiana educació de la joventut, estem persuadits que no hi ha establiments més útils ni més necessaris que els de les Escoles públiques, destinades per ensenyar als minyons les primeres lletres, i els rudiments de nostra sagrada Religió [...]. Mes, per la mateixa raó, ens causava el major dolor veure que en esta populosa Ciutat no hi ha al present altres escoles que les d'alguns mestres particulars que ensenyen als que poden satisfer-los el seu treball: de què prové que són innumerables els minyons pobres que van perduts per eixos carrers, i que, faltats d'instrucció en els seus primers anys, creixen, viuen i moren en la més deplorable ignorància de les veritats de nostra santa Fe i dels manaments de la Llei de Déu i de l'Església. 

[...] 

Desitjant, puix, aplicar el remei a este mal, que porta amb si la ruïna o mort espiritual de molts feligresos nostres, discorreguérem que ningun seria tan universal ni tan eficaç, com l'establiment d’algunes escoles públiques, en què graciosament s’ensenyàs a tots els minyons la doctrina cristiana, juntament amb les primeres lletres. [...] Però, si bé ens és sensible que molts feligresos nostres, dotats de bellíssims talents, no facen grans progressos en les ciències, i especialment en la Teologia, per a ser dignes ministres de la nostra Església; amb tot, és doblat nostre sentiment que alguns es condemnen, per faltar-los la ciència de la salut, que vingué a dar-nos nostre Diví Mestre Jesucrist. 

[...] 

I al mateix temps, no sols vos preguem i exhortem que hi envieu vostres fills; sinó que vos fem present que esteu en consciència obligats a fer-ho els que per vostra ignorància no sabeu, o per vostres ocupacions no podeu ensenyar-los la doctrina cristiana. Perquè la mateixa Llei natural i divina, que vos mana sustentar i vestir els cossos de vostres fills, vos obliga a alimentar les seues ànimes amb el menjar de la doctrina cristiana, i a adornar-les amb el bell robatge de les virtuts que els ensenyaran mestres virtuosos; i encara, si bé és mira, esta obligació és tant major que aquella quant és més excel·lent l'ànima que el cos de vostres fills, i quant és més preciosa la vida espiritual que la corporal. 

[...] 

No podem presumir, amats germans, que siau tan renitents (1) a la voluntat de Déu i tan cruels amb vostres fills, que pel vil interés de l’escàs jornal que ells poden guanyar des dels cinc als deu o dotze anys de la seua edat, vullau deixar perdre l’ocasió que se us presenta que sien racionals i virtuosos. Perquè, a més que, si saben llegir i escriure, podran acomodar-se millor en qualsevol ofici; llegint o explicant en vostres cases el catecisme, seran mestres vostres i de tota vostra família; seran ben educats, com unes petites centelles que encendran en esta Ciutat un sagrat foc; seran preciosos aromes que escamparan en ella la bona olor de Jesucrist; seran bona llavor, que produirà assaonats fruits de virtut; seran pares que criaran altres fills semblants a ells mateixos en modèstia, pietat i religió; seran vostre consol, la glòria d'esta ciutat i l'edificació de nostra Església. Vulla Déu beneir nostra recta intenció i fer-vos eternament feliços, com li preguem.

Dat en nostre Palau Espiscopal de Barcelona a 26 de juny de 1767.

(1) Que refusen obeir, que s'oposen persistenment.

(Fragment adaptat).

Nota. El text l’hem transcrit de Josep Climent i Avinent: antologia de textos (Consell Valencià de Cultura, València 2014), que inclou un estudi introductori de Marc A. Adell i Francesc Tort. Per a conéixer la vida i l’obra de l’il·lustrat són imprescindibles:

• TORT MITJANS, F.: El obispo de Barcelona, Josep Climent i Avinent, Balmes, Barcelona 1978.
• ADELL, Marc A.; FLORS, Agustí; MARCO, Francisco i ROSAS, Manuel (eds.): Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706-1781): tercer centenari del naixement del bisbe de Barcelona, Universitat Jaume I-Diputació de Castelló, 2011.
• ADELL i CUEVA, Marc A.: El bisbe Climent i la pedagogia de la Il·lustració, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2017.
• CARCELLER DOLS, Josep Miquel: "L'ensenyament a Castelló en temps del bisbe Climent i d'Isabel Ferrer" en Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló de la Plana 2018, pp. 105-111).

Imatge superior: Retrat del bisbe Climent al paranimf de la Universitat de València, atribuït a Josep Vergara

(Editat en Cresol, 152 (2019), Unió Apostòlica de València, p. 55).