Testimonis d'esperança: Constantí Osca i Benages

Constantí Osca i Benages (1915-1937), seminariste

8 de juny de 1937

Constantí Osca i Benages va nàixer a Ontinyent en 1915, fill de José Osca Conca i de Concepción Benages Mas. Desconeixem la data exacta del naixement i del baptisme per haver-se destruït la documentació durant la guerra, però sí que sabem que la seua casa natal pertanyia a la parròquia de Sant Carles. Era fill del segon matrimoni de son pare, de l'acomodada i molt religiosa família dels Osca, amb casa pairal al carrer de Santa Rosa d'Ontinyent. U dels familiars, durant la desamortització, va comprar l'església de Sant Francesc per a evitar la seua destrucció. Son pare va tindre nou fills del seu primer matrimoni amb Teresa Torró Amorós: Carlos Ricardo, Juan Bautista, Elena (religiosa salesa), Mercedes, Francisco, José, Rafael, Josquin i Miguel, dels quals cinc van superar la infància; i del segon matrimoni, amb Conxa Benages, quatre: Pascual, Pascual, Constantino i Diego, dels quals van sobreviure els dos últims. 

La família es va mudar a la casa d'esplai d'una finca que tenien a Fontanars dels Alforins, coneguda com la Sicília. De xiquet va formar part d'un grup de deu alumnes (huit xiques i dos xics) que rebien classe a Fontanars d'una mestra anomenada Pepita Laliga Gimeno, que no tenia plaça. També va ser alumne del conegut col·legi dels franciscans d'Ontinyent. Son pare, quan van tindre l'edat de cursar batxillerat, va enviar a Diego i a Constantí al Seminari, però Diego no va perseverar, perquè des de sempre va tindre clar que no tenia vocació sacerdotal sinó militar. Diego va arribar a ser capità en la Segona República, encara que no va poder exercir. Per contra, Constantí sí que mostrava signes de voler ser sacerdot. Era piadós, educat i boníssim. Físicament, era una miqueta més alt que el seu germà Diego. Va cursar uns set o huit anys com a seminariste, per la qual cosa degué ingressar cap a l'any 1928. 

Martiri

Durant la República era molestat i assetjat eventualment a Ontinyent pel fet de ser seminariste. Durant la guerra, en rereguarda, també va patir persecució, segons l'informe del seu rector, redactat en la postguerra. El curs de 1936 va ser complicat en el Seminari a causa de la situació política. Constantí, el mes de juliol, es trobava de vacacions en la Sicília quan es va produir el colp d'estat.

Va ser mobilitzat amb els del seu reemplaçament el febrer o març de 1937. Es va incorporar a la 113 Brigada Mixta-Companyia de Sanitat, creada el març de 1937 i composta per mossos de reemplaçament de la cinquena de 1936, formada a Almenara (Castelló). En un principi la Brigada havia de cobrir el front passiu en l'àrea d'Orpesa, però l'operació prevista no va poder realitzar-se; van canviar els plans per influència del general Miaja i els seus assessors soviètics. Fou traslladat després a la guarnició de Polán (Toledo), en el front sud del Tajo, u dels fronts més estables. La Brigada va continuar adscrita a la 36a Divisió, amb caserna general a Navahermosa, i cobria el front d'Extremadura en el sector del Tajo. Van destacar els comissaris polítics, una espècie de “capellans laics” la missió dels quals era calibrar les lleialtats dels oficials dubtosos i “conscienciar i educar” els combatents. Des de l'Ajuntament de Fontanars dels Alforins els van remetre informes que alertaven de la presència d'un seminariste entre les seues files, cosa que va resultar fatal per a Constantí Osca i dos companys més.

Com declarà el seu germà Diego, l'abril de 1941, per a la Causa General, ell mateix també havia sigut mobilitzat, però va ser destinat a Andalusia i rebia amb una certa freqüència notícies de Constantí, però estes es van interrompre al final d'agost de 1937. Diego va demanar notícies al cap de la Brigada en què servia el germà i, a principis de setembre, va rebre la contestació: Constantí havia sigut afusellat a conseqüència d'informes secrets que havien rebut de l'Ajuntament de Fontanars i de les órdens que tenien del "comandament". Rafael Francés, detingut al mateix temps que el seu germà, li va fer saber que Constantí va ser afusellat el 29 d'agost de 1937 en un barranc del terme municipal de Polán, juntament amb altres dos persones. Segons va poder esbrinar posteriorment, els informes contra el seu germà els va emetre el Comité del Front Popular.

Fou soterrat a Balmaseda, municipi de Guadamur.

El seu germà Diego comentava després a la seua família que havia mort per haver vestit sotana.

Joan Víctor Pascual i Gallart

Bibliografia:

• AGULLÓ PASCUAL, Benjamín: "Martirologio de siglo XX", en SANCHIS ALVENTOSA, Joaquín, OFM: Colegio de la Concepción de Onteniente, Guerri, València 1945. p. 454.
• Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, 195, tom III (3 d'agost de 1938), Barcelona, p. 443.
• ENGEL, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del ejército popular de la República, 1936-1939, Almena, 2005 (2a ed.), pp. 148-149.
• RUIZ CASERO, Luis Antonio: El Frente Sur del Tajo [PDF], p. 41.