Cercapou: Missatge per a la Quaresma de 2025

dimecres, 26 de febrer del 2025

Missatge per a la Quaresma de 2025

MISSATGE DEL SANT PARE

FRANCESC

PER A LA QUARESMA DE 2025

Caminem junts en l'esperança

Benvolguts germans i germanes,

Amb el signe penitencial de les cendres al cap, iniciem la peregrinació anual de la santa Quaresma, en la fe i en l'esperança. L'Església, mare i mestra, ens convida a preparar els nostres cors i a obrir-nos a la gràcia de Déu per a poder celebrar amb gran alegria el triomf pasqual de Crist, el Senyor, sobre el pecat i la mort, com exclamava sant Pau: «La victòria ha engolit la mort. Oh mort, ¿on està la teua victòria? ¿On està ara, oh mort, el teu fibló?» (1C 15, 54-55). Jesucrist, mort i ressuscitat és, en efecte, el centre de la nostra fe i el garant de la nostra esperança en la gran promesa del Pare: la vida eterna, que ja va realitzar en Ell, el seu Fill estimat (cf. Jo 10, 28; 17, 3) [1].

En esta Quaresma, enriquida per la gràcia de l'Any jubilar, vullc oferir-vos algunes reflexions sobre el que significa caminar junts en l'esperança i descobrir les crides a la conversió que la misericòrdia de Déu ens dirigix a tots, de manera personal i comunitària.

[Caminar]

Primer de tot, caminar. El lema del Jubileu, «Pelegrins d'esperança», evoca el llarg viatge del poble d'Israel cap a la terra promesa, narrat en el llibre de l'Èxode; el difícil camí des de l'esclavitud a la llibertat, volgut i guiat pel Senyor, que estima el seu poble i sempre li és fidel. No podem recordar l'èxode bíblic sense pensar en molts germans i germanes que hui fugen de situacions de misèria i de violència, buscant una vida millor per a ells i els seus sers benvolguts. Sorgix ací una primera crida a la conversió, perquè tots som pelegrins en la vida. Cada u pot preguntar-se: ¿com em deixe interpel·lar per esta condició? ¿Estic realment en camí o un poc paralitzat, estàtic, amb por i falta d'esperança; o satisfet en la meua zona de confort? ¿Busque camins d'alliberament de les situacions de pecat i falta de dignitat? Seria un bon exercici quaresmal confrontar-se amb la realitat concreta d'algun migrant o pelegrí, i deixar que ens interpel·le, per a descobrir què ens demana Déu, per a ser millors caminants cap a la casa del Pare. Este és un bon “examen” per al vianant.

[junts]

En segon lloc, fem este viatge junts. La vocació de l'Església és caminar junts, ser sinodals [2]. Els cristians són cridats a fer camí junts, mai com a viatgers solitaris. L'Esperit Sant ens impulsa a eixir de nosaltres mateixos per a anar cap a Déu i cap als germans, i mai a tancar-nos en nosaltres mateixos [3]. Caminar junts significa ser artesans d'unitat, partint de la dignitat comuna de fills de Déu (cf. Ga 3, 26-28); significa caminar braç a braç, sense xafar ni dominar l'altre, sense covar enveja o hipocresia, sense deixar que ningú es quede arrere o se senta exclòs. Anem en la mateixa direcció, cap a la mateixa meta, escoltant-nos els uns als altres amb amor i paciència.

En esta Quaresma Déu ens demana que comprovem si en la nostra vida, en les nostres famílies, en els llocs on treballem, en les comunitats parroquials o religioses, som capaços de caminar amb els altres, d'escoltar, de véncer la temptació de tancar-nos en la nostra autoreferencialitat i d’ocupar-nos solament de les nostres necessitats. Preguntem-nos davant del Senyor si som capaços de treballar junts com a bisbes, preveres, consagrats i laics, al servici del Regne de Déu; si tenim una actitud d'acollida, amb gestos concrets, cap a les persones que s'acosten a nosaltres i a tots els qui estan lluny; si fem que la gent se senta part de la comunitat o si la marginem [4]. Esta és una segona crida: la conversió a la sinodalitat.

[en l’esperança]

En tercer lloc, recorreguem este camí junts en l'esperança d'una promesa. Que l'esperança que no defrauda (cf. Rm 5,5), missatge central del Jubileu [5], siga per a nosaltres l'horitzó del camí quaresmal cap a la victòria pasqual. Com ens va ensenyar el papa Benet XVI en l'encíclica Spe salvi, «el ser humà necessita un amor incondicionat. Necessita eixa certesa que li fa dir: “Ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni l'altura ni la profunditat, ni res de l’univers creat podrà separar-nos de l'amor de Déu manifestat en Jesucrist, el nostre Senyor” (Rm 8, 38-39)» [6]. Jesús, el nostre amor i la nostra esperança, ha ressuscitat,⁷i viu i regna gloriós. La mort ha sigut transformada en victòria i ací radica la fe i l'esperança dels cristians: en la resurrecció de Crist.

Esta és, per tant, la tercera crida a la conversió: la de l'esperança, la de la confiança en Déu i en la seua gran promesa, la vida eterna. Hem de preguntar-nos: ¿tinc la convicció que Déu perdona els meus pecats, o em comporte com si poguera salvar-me sol? ¿Anhele la salvació i invoque l'ajuda de Déu per a acollir-la? ¿Visc concretament l'esperança que m'ajuda a llegir els esdeveniments de la història i m'impulsa al compromís per la justícia, la fraternitat i la cura de la casa comuna, actuant de manera que ningú quede arrere?

Germanes i germans, gràcies a l'amor de Déu en Jesucrist estem protegits per l'esperança que no defrauda (cf. Rm 5, 5). L'esperança és “l'àncora de l'ànima”, segura i ferma [8]. En ella l'Església suplica per tal que «tots se salven» (1Tm 2, 4) i espera arribar un dia a la glòria del cel unida a Crist, el seu espòs. Així s'expressava santa Teresa de Jesús: «Espera, espera, que no sabes cuándo vendrá el día ni la hora. Vela con cuidado, que todo se pasa con brevedad, aunque tu deseo hace lo cierto dudoso, y el tiempo breve largo» (Exclamaciones del alma a Dios, 15, 3) [9].

Que la Mare de Déu, Mare de l'Esperança, intercedixca per nosaltres i ens acompanye en el camí quaresmal.

Roma, Sant Joan del Laterà, 6 de febrer de 2025, memòria dels sants Pau Miki i companys, màrtirs.

FRANCESC

(Versió valenciana de F. Xavier Martí)

1 Cf. Carta enc. Dilexit nos (24 d’octubre de 2024), 220.