Als formadors i seminaristes de la Província Eclesiàstica de València

DISCURS DEL SANT PARE FRANCESC

ALS FORMADORS I SEMINARISTES DE LES DIÒCESIS DE VALÈNCIA,

ORIOLA-ALACANT, SOGORB-CASTELLÓ, MALLORCA, MENORCA I EIVISSA

Sala Clementina

Dijous, 30 de gener de 2025

[Multimèdia]
_________________________________


Benvolguts germans en l'episcopat,
benvolguts seminaristes i formadors
de la Província Eclesiàstica de València:

No m'és fàcil expressar-vos els meus sentiments, pensant en el Nadal segurament atípic amb eixa vivència que “Déu s'ha fet fang” en vosaltres. Un dolor i un dol que a pesar de la seua duresa ens obri a l'esperança perquè, obligant-nos a tocar fons i a deixar arrere tot el que semblava sostindre'ns, ens permet anar més enllà. No és una cosa que pugam fer sols, és una foscor immensa la que heu viscut i esteu vivint. I pense en l'ajuda desinteressada de tantes persones, els ulls plens d'entrega de la gent, que han sigut capaces d'il·luminar-nos amb la tendresa de Déu.

En este camp esteu cridats a treballar vosaltres. La DANA no és un fenomen atípic que simplement esperem que no torne a ocórrer, és l'extrapolació del que viu cada ser humà que s'enfronta a una pèrdua i se sent sol, desubicat, necessitat de suport per a poder continuar. Jesús ho diu amb tota claredat: “per a això he sigut ungit —per a això sou ungits vosaltres—, per a embenar els cors afligits, per a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (cf. Is 61,1; Lc 4,18). Ja estem en este any de Gràcia, que vaig voler dedicar a l'esperança i que vosaltres viureu en tota la seua força meditant estes paraules.

Una vegada vaig dir que “esperança” no és “optimisme”, “optimisme” és una expressió light, l'esperança és una altra cosa. No podem prendre a la lleugera el patiment de les persones i intentar consolar-les amb frases de circumstàncies i bonisme. La nostra esperança té un nom, Jesús, eixe Déu que no ha sentit fàstic del nostre fang i que, en compte de salvar-nos del fang, s'ha fet fang per nosaltres. I ser sacerdot és ser un altre Crist, és fer-se fang en el plor del poble, i quan vegeu la gent trencada, perquè a València hi ha gent trencada, que ha perdut la vida a pedaços, repartiu-los trossos, pedaços, de vosaltres mateixos, com Crist ho fa en l'Eucaristia. Per favor, doneu-vos gratis, perquè tot el que teniu ho heu rebut gratis, no vos oblideu de la gratuïtat, i per favor vos demane que reseu per mi. Moltes gràcies.