Testimonis d'esperança: Vicent Ballester i Gil

Vicent Ballester i Gil (1871-1936), prevere

Va nàixer a Pedreguer, poble de la Marina Alta, a les huit del matí del dia 26 de març de 1871. Era fill de Josep i Maria, una família molt piadosa que vivia al carrer de Sant Blai, ara carrer Nou, coneguts amb el sobrenom d'"els Cuixots”. Va tindre almenys sis germans: Antonio, Francisca, Josefa, Salvadora i Antònia, i fou batejat el mateix dia del naiximent a l'església de la Santa Creu del seu poble. Es va formar en el Seminari Conciliar Central de València. Va obtindre el grau de Batxiller en Arts i va ser ordenat prevere l'any 1897. El seu ministeri sacerdotal, el va exercir en les següents parròquies de la diòcesi de València: a Castelló, a la Ribera de Xúquer (1897-1900), i a Gata de Gorgos (1900-1901), com a vicari parroquial; a Sagra (1901-1904) va ser rector; a Pedreguer, vicari parroquial (1904-1906); a Senija (1906-1915), rector; i, retirat ja al seu poble, per malaltia, va exercir com a vicari de Llosa de Camacho de 1916 a 1936. Vivia a Pedreguer en una casa menuda i es desplaçava cada dia a peu per a celebrar l'eucaristia a la Llosa.

Arribat el mes de juliol de 1936, després del colp d'estat, es va traslladar a la casa de Pedreguer on vivia amb dos de les germanes, possiblement Salvadora i Antònia, i una neboda, que el cuidaven perquè ja estava cego. Tenia molt mala salut i passava molt de temps assentat. Més tard es va amagar en una caseta de camp fins al dia 6 de novembre, en què quatre individus del poble, armats, van registrar la caseta. Estava gitat al llit, mig moribund. Van obligar un jove taxista, a punta de pistola, a arreplegar-lo amb el taxi i portar-lo a la Retoria, en la carretera de Sagra a Pego, on va ser assassinat. Va voler morir de cara als assassins i al crit de ¡Visca Crist Rei! i visques al Cor de Jesús. El seu cadàver va ser soterrat primer a Sagra i d'allí, en acabar la contesa, va ser traslladat al cementeri de Pedreguer. Des de l'estiu de 2023 les seues restes reposen a l'església parroquial, per reformes en aquell cementeri i per a preservar-los de la seua desaparició.

Va ser un sacerdot tranquil, bona persona, gens polèmic, perquè mai es va ficar en qüestions polítiques ni va tindre problemes amb ningú en particular, ni tampoc amb l'Ajuntament. Era bon conversador, dialogant i estimat per tots. Freqüentava molt la casa d'un notari amic seu que es deia Augusto, contrari als excessos que es produïren eixos anys, sobretot a la crema de l'església. Era un intel·lectual que donava conferències en l'Ateneu Mercantil de València; estava casat amb una senyora molt devota, com també ho era la seua cunyada, i va ser assassinat al Portet de Xàbia.

El motiu de la mort de mossén Vicent va ser únicament el fet de ser sacerdot, perquè no hi havia raons personals ni econòmiques ni polítiques, només la seua condició sacerdotal.

Joan Víctor Pascual Gallart

Bibliografia:

• CÁRCEL ORTÍ, Vicente i FITA REVERT, Ramón: Mártires valencianos del siglo XX, EDICEP, Valencia 1998, p. 401.
• GABARDA CEBELLÁN, Vicent: El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956), Universitat de València, 2020, p. 493.
• ZAHONERO VIVÓ, José: Sacerdotes mártires, Marfil, Alcoy 1951, p. 304-305.