Testimonis d'esperança: Conxa Daries i Rodríguez

Maria Concepció Daries i Rodríguez (1886-1936), catequista

 

Església de l'Assumpció de Carcaixent

Maria Concepció Daries i Rodríguez va nàixer a Carcaixent, important localitat de la Ribera de Xúquer, el 27 de setembre de 1886. Tots la coneixien per Conxa. Era d'alçada mitjana i molt morena, tenia un caràcter ferm i fort, encara que era alegre, simpàtica, agradable de tracte i molt bona persona. Va ser confirmada pel cardenal beat Sancha en 1894. Va impartir catequesi des de molt joveneta en la parròquia de l'Assumpció de Carcaixent. Era dona de missa i comunió diària, però a més es va esforçar sempre per portar l'amor a Crist i el seu ensenyament als allunyats, per a que tornaren al si de l'Església. Destacava per la seua bellesa espiritual, En això era semblant a la seua amiga la beata Oblit Noguera, també màrtir,  Les dos eren militants d'Acció Catòlica i membres de la Gran Associació de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de Carcaixent, de la qual Conxa va ser tresorera i cofundadora. També va pertànyer a la confraria de la Mare de Déu del Carme i a les Maries dels Sagraris.

L'any 1916, davant del sacerdot Agustí Gay Lloret, també martiritzat, va contraure matrimoni amb Joan Baptiste Talens Giner, administrador de l'Hospital de Carcaixent. No van tindre descendència.

Martiri

Durant la Segona República ella va militar en l'agrupació local de la Dreta Regional Agrària, en la qual va ser vocal del secretariat de caritat. Després del 18 de juliol de 1936 el seu espòs va haver de fugir del poble i amagar-se. El dia 29 d'agost de 1936 la tragueren del seu domicili al carrer de Sant Cristòfol núm. 4 i la dugueren al convent de Maria Immaculada convertit en presó. A la una de la matinada del dia primer de setembre va ser conduïda al cementeri local a fi d'assassinar-la. Ella va demanar als seus botxins que ho feren a la porta per a no profanar el lloc sagrat amb un crim. I així ho van fer. Li van concedir uns moments per a reconciliar-se amb Déu, i tot seguit els va dir: “Jo vos perdone a vosaltres, per a que Déu em perdone a mi”. A continuació, li van disparar les seues armes de foc.

Fou enterrada posteriorment en una fossa comuna. Quan van exhumar les restes humanes d'esta fossa, el dia 8 d'abril de 1939, van trobar, entre altres cadàvers desfets,  el seu cos incorrupte. Va ser treta per la seua antiga serventa Pilar Lorente Calabuig, sense patir cap alteració. En l'actualitat, les seues restes reposen en el cementeri nou, en el nínxol 16 de la tramada 4 del panteó honorífic.

Els qui la van conéixer, quan se'ls pregunta per la raó de la seua mort, afirmen que la raó fonamental és que era molt catòlica.

Joan Víctor Pascual i Gallart

Bibliografia:

• CÁRCEL ORTÍ, Vicente i FITA REVERT, Ramón: Mártires valencianos del siglo XX, EDICEP, Valencia 1998, p. 434. [Arreplega el testimoni publicat a partir de la documentació de l'arxiu de les Dones d'Acció Catòlica].
• DELEGACIÓN PROVINCIAL DE EX-CAUTIVOS DE VALENCIA DEL CID: Memento, p. 135.
• FOGUÉS JUAN, Francisco: Historia y tradición de la Virgen de Aguas Vivas, patrona de Carcaixent. Reeditada per la confraría en 1982, pág. 279 i 281.
• GABARDA CEBELLÁN, Vicent: El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956), Universitat de València, 2020, p. 352.