Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella (M. Boix)

Pel decret de la Sagrada Congregació del Culte Diví del dia 3 de juny del 2016, la celebració de santa Maria Magdalena fou elevada, per voluntat expressa del papa Francesc, al grau litúrgic de festa. «Esta decisió s’emmarca en l’actual context eclesial que vol reflexionar més profundament sobre la dignitat de la dona», escriu l’arquebisbe Roche. A fi de celebrar com cal la seua festa el 22 de juliol vos presente un fragment de la Història de Santa Magdalena, una novel·la sacra amb una prosa que, al parer dels especialistes, és potser la més perfecta del gran Joan Roís de Corella (Gandia 1435–València 1497). Vull destacar l’últim paràgraf, on es diu que Maria Magdalena va córrer a anunciar la resurrecció als apòstols i, per tant, esdevé «dels apòstols apostolessa». La idea ja apareix en Ràban Maur (De vita beatae Mariae Magdalenae, c. XXVII) i en Tomàs d’Aquino (In Ioannem Evangelistam Expositio, c. XX, L. III, 6), tal com ens va recordar el preàmbul al decret de la congregació romana. Corella parafraseja la següent cita de Gregori el Gran: «Quia in paradiso mulier viro propinavit mortem, a sepulcro mulier viris annunciat vitam» (XL Hom. In Evangelia, lib. II, Hom. 25).». F. Xavier Martí.

Edicions i bibliografia. Una edició molt assequible i recent d’este opuscle de Roís de Corella es troba en Tragèdia de Caldesa i altres proses (Edicions 62, Barcelona, MOLC 50). Vicent J. Escartí ha editat l’obra completa (Alfons el Magnànim, València 2014). Vos recomane dos estudis d’Antoni López Quiles, col·laborador de Cresol: Literatura i espiritualitat: aproximació a l’obra de Corella com a resposta davant Déu i l’home (Alfons el Magnànim, 2007) i Ensenyar, commoure i adelitar: notes de propedèutica per a rellegir Corella (Perifèric, Catarroja 2014).

Anà la gloriosa al sepulcre amb les altres Maries [...]

Adreçaren els passos al desitjat hort de la santa sepultura i, acostant-se el terme que tant desitjaven, tingueren record d'aquella gran pedra que la porta del sepulcre tancava.

[...]

Roman al sepulcre la gloriosa Magdalena

[...]

En aquesta d'amor fortuna vàlida, ab tants contraris vents combatuda, girà altra vegada els plorants ulls al reconegut sepulcre; perquè, el qui perd cosa que molt estima, no és content encara que, moltes vegades cercant, mira el lloc on creu haver-la perduda, sols per contemplar i veure on primer estava. Així cercant els ulls del cos i ànima, en forma humana dos àngels li parlaren:

—Dona, per què plores?

Un dolorós sospir fon principi de la seua prompta resposta, dient:

—Plore perquè se n'han portat el meu senyor, i no sé on l'han posat, que és causa de major dolor.

Acabava aquestes paraules quan, girant la vista a l'hort, mirà un home que, a manera d'hortolà, estimà la inflamada Maria poguera saber on era el sagrat cos d'aquell Jesús per qui tan gran dolor sostenia. Ab afable gest i paraules li parla l'hortolà, qui en la seua ànima ja sembrava:

—Dona, per què plores?

I l'extrem desig que tenia de saber noves del que cercava li mostrà en breus paraules respondre:

—Senyor, si tu l'has llevat d'ací, digues-me on l'has posat i jo me l’emportaré.

Oh, alt pensament d'amor intens! No el nomenà, que li és semblant, al qui molt ama, tots els altres no pensen sinó en aquell per qui ell sospira. Oh, estrenu esforç de vós, encesa Maria! ¿D'on collireu tan grans forces de la vostra delicada persona, per continuats plors i sospirs dèbil i aflaquida, un cos tan gran d'un lloc en altre puga portar i moure?

[...]

Aparegué el nostre Mestre i Senyor a la gloriosa Magdalena

No volgué el piadós hortolà, Déu infinit, qui havia sembrat en l'ànima devota la sement d'amor tan excelsa, que més avant passàs el dolor d'aquella qui, ab tan gran pena cercant, molt el plorava. Puix dient-li «dona» no l'havia conegut, li diu:

—Maria —quasi dient—. Coneixes aquell qui tan bé t'ha coneguda?

Ab alta i alegre veu, de cor i pensa, respongué:

—Mestre, Senyor! —Quasi dir volia—: Jo, confessant ma culpa, conec i veig que vós sou mon Déu, Senyor i Mestre—, llançant-se als seus peus segons acostumat havia.

[...]

Corregué la santa elevada, que el goig als seus peus portava ales, feta dels apòstols apostolessa, anunciant-los del qui mort estimaven la vida gloriosa. Oh, excel·lent dignitat! Oh, digna excel·lència de la femenil condició. Oh, verdadera reparació, en les dones, de la primera vergonya de nostra mare Eva. Ella en Paradís i en la casa de vida primera trobà la mort; la devota Magdalena en el sepulcre i en la casa de la mort primera ha trobat la vida. Eva al seu espòs Adam anuncià la mort; la gloriosa Magdalena a sant Pere, espòs per Jesús de l'Església, ha anunciat la vida. Havia disposta la divina Providència mudar el general orde: que així com l'oprobi començà per dona, l'honor i glòria de la resurrecció primer a dona fos anunciada. 

(Joan ROÍS DE CORELLA: Història de Santa Magdalena; fragment adaptat.)

Editat en Cresol, 139 (2017), Unió Apostòlica de València, p. 55.

Pregària de la resurrecció

Joan Roís de Corella

Senyor Jesús,
única singular dolçor sobre totes dolça;
qui, romputs de la mort els lligams,
glorificat el teu cos,
has ressuscitat en glòria;
per la teua florida resurrecció,
humilment et suplique
que de la mort de l'ànima jo ressuscite,
i en virtuts florisca,
i en novetat de vida camine,
perquè conega i desitge les celestials alegries
i no les tristeses d’aquesta miserable vida;
i per la virtut de la teua claredat immensa,
et plaga purgar la meua ànima de les tenebres de les culpes,
i per la virtut de la teua resurrecció excelsa,
el dia de la universal resurrecció
la meua carn per a la glòria ressuscite,
perquè amb tu, en tu i per tu,
en cos i en ànima,
eternament m’alegre.
Amén.

(De Lo Quart del Cartoixà, text adaptat).

Pregària de la Passió

Joan Roís de Corella

DE LO QUART DEL CARTOIXÀ
(De la Passió)

Jesús, Senyor,
qui per la redempció del món
has volgut sofrir misèries,
angoixes, oprobis, menyspreus,
vituperis, calúmnies, injúries,
afliccions, dolors i penes,
i, finalment, molt entre totes les morts dolorosa:
et suplique, Senyor,
que per totes aquestes acerbíssimes doloroses penes
que per nostres pecats has sofert,
de tots els meus pecats, iniquitats i vicis,
i dels perills d'aquesta miserable vida,
i de mort sobtada, i de l'eterna,
tu, piadós Jesús, me deslliures;
i fes-me gràcia de sofrir tots aquests dolors
que tu per mi has sofert, jo no m'aparte,
i que dins la meua pensa tostemps present els mire,
i ardentment els abrace,
perquè participe ab tu en els teus dolors, angoixes i penes;
en el repòs i consolació teua ensems ab tu participe.
Amén.

Joan Roís de Corella: Lo Quart del Cartoixà, text lleugerament adaptat.

Roís de Corella, més que un traductor

F. Xavier Martí

Joan Maria FURIÓ VAYÀ: Introducció al Cartoixà de Joan Roís de Corella, Institució Alfons el Magnànim, València 2018, 290 pp.

En els últims anys els estudis sobre la figura i l’obra de Roís de Corella (1435-1497) ens oferixen una imatge més rica i completa de l’home, cristià, cavaller, clergue, predicador, bibliste, poeta i prosiste valencià. Ho devem, en part, al prevere diocesà Antoni López Quiles, qui ja en 1985, juntament amb l’inoblidable Vicent Ribes Palmero, va editar una transcripció i actualització del Psalteri, al qual han seguit diversos llibres i articles. En menor quantitat però en igual interés també hi han contribuït els teòlegs valencians Enric Benavent i Josep Vidal, i l’historiador Miquel Navarro.

Resta pendent de publicació l’edició crítica de Lo Cartoixà, versió valenciana de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia. Joan Maria Furió, professor de la Universitat Catòlica de València, fou un dels encarregats de la transcripció i edició, cosa que el va encoratjar a fer la tesi doctoral sobre El Terç del Cartoixà de Joan Roís de Corella. Edició i estudi. El llibre que ressenyem recull en gran part l’estudi de la tesi, defesa en gener de 2016.

Recomane al lector comú i no aveat a les arideses tècniques de les tesis doctorals que llija, si més no, la primera part, «El Corella conegut i el revelat», unes 34 pàgines que compendien molt bé tot el que hem arribat a saber sobre la vida i la producció literària de Roís de Corella. Crec que als lectors d’esta revista vos sorprendria la cristiana honestedat, la religiositat sincera, la saviesa teològica i la vocació franciscana d’este home. Ja que no podem considerar-lo sant –per raons que molts ja sabeu–, hauríem de considerar-lo una de les primeres figures religioses de la història valenciana.

Si el lector és curiós, llegirà la segona part, dedicada a Ludolf de Saxònia i la Vita Christi. Sabreu qui era este cartoixà i què va escriure; i especialment sobre el contingut, fonts, context i difusió de la Vita Christi, un manual de meditació que va nodrir la vida espiritual de molts fidels de l’edat mitjana europea.

La tercera part, apta per a més atrevits, se centra en la versió i edició l’obra ludolfina a compte de Roís de Corella. El professor Furió ens informa sobre les diverses edicions, contextualitza l’obra i ens indica quina és la seua distribució temàtica i capitular. Podrem observar-hi com el clergue valencià mostra gran interés a oferir un producte editorial digne i acurat, per la qual cosa s’implica directament en la revisió i correcció dels textos.

En l’última part, també per a valents, se’ns presenten les conclusions de l’acarament entre el text llatí i valencià del Terç del Cartoixà, conclusions que es poden extrapolar a les altres parts. El Cartoixà no és una simple traducció de la Vita Christi sinó una adaptació o versió d’autor. Roís de Corella elimina part de l’original, afig textos propis; de vegades resumix, de vegades amplia; empra recursos homilètics i en les cites bíbliques oferix traduccions pròpies i les acompanya d’interpretacions ortodoxes. El mestre en teologia reformula el que creu adient per tal d’arribar al cristià valencià de la segona meitat del segle XV. En els comentaris agregats s´hi percep la influència del bisbe Jaume Peres de València. El cristocentrisme pràctic de la Vita Christi ludolfina pren un caràcter franciscà en el Cartoixà, tal com podem comprovar en els afegits sobre la pobresa i la humilitat de Crist i dels deixebles.

Si teniu molt d’interés però molta pressa, vos recomane que llegiu les 11 pàgines de «Conclusions».

Segons el doctor Furió, «Roís de Corella escruta amb el Cartoixà els problemes fonamentals de l'existència humana i de la seua societat a la llum de la vida de Jesús, amb la finalitat de mostrar i escampar un esperit de compromís ètic i evangèlic que responga als desafiaments de la societat en què va viure». ¿Vos sembla actual o no? ¿No creieu que paga la pena llegir tot el llibre?

Publicat en Cresol (2019), 150, Unió Apostòlica de València, p. 56.

Per a saber més:

• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua edita els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
• Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)