(Carta setmanal: 7 de febrer de 2025)
Les dades sobre la fam i la falta d’altres condicions mínimes per a viure dignament no ens poden deixar indiferents: la inseguretat alimentària moderada o greu afecta el 29% de la població mundial. A Àfrica esta xifra quasi duplica la mitjana mundial, i arriba al 58%. En un planeta que produïx prou aliments per a tots, ens costa fer-nos a la idea que un percentatge tan gran d’éssers humans visquen sense tindre la certesa de quan menjarà la pròxima vegada. Estem davant milions d’històries marcades per la privació, la incertesa i la lluita diària per sobreviure. Hem de tindre en compte, a més, que esta pobresa tendix a concentrar-se en el continent africà, de manera que es calcula que per a l’any 2030 la fam es concentrarà a Àfrica, tant en xifres relatives com absolutes.
El treball de Mans unides per a eliminar la fam no es limita a distribuir aliments, sinó que tendix també a lluitar contra les causes que la provoquen. En 2023 es van realitzar 530 projectes en 51 països, dels quals 151 tenien a veure amb l’educació, 119 amb l’alimentació i mitjans de vida, 85 amb la salut, 26 amb distribució d’aigua, 81 amb la lluita perquè les dones tinguen unes condicions de vida digna, 73 amb la promoció dels drets humans i 15 per a lluitar contra el canvi climàtic. La lluita contra la fam en el món exigix un treball perquè es donen les condicions de tota mena que permeten erradicar esta xacra que hauria de sacsejar la consciència de totes les persones de bona voluntat. L’objectiu últim és que la prosperitat en la qual viuen els països més desenrotllats arribe a tots. Es tracta de treballar per a construir un escenari global on el creixement siga per a tots. Per a això cal invertir les dinàmiques de l’economia, que provoquen que els béns i oportunitats d’esta terra queden concentrats en unes poques mans i que milions d’éssers humans no puguen eixir de la misèria.
El lema per a la campanya d’enguany (Compartir és la nostra major riquesa) ens recorda que poder ajudar amb els nostres béns als qui no tenen el mínim necessari per a viure dignament, és un gest que enriquix a qui el realitza, una oportunitat que Déu ens oferix per a viure el mandat de l’amor, una gràcia que ens permet ser més germans de tots. Que en este any jubilar no oblidem que els cristians estem cridats a ser sembradors d’esperança també per a les persones que no tenen el mínim per a viure amb una certa dignitat.
† Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada