Fou catequista, membre d'Acció Catòlica, del Sindicat Agrícola Catòlic i de nombroses associacions religioses de la parròquia. Era molt devota de l'Eucaristia i de sant Josep. S'esforçava a practicar la caritat envers els més pobres i ancians, als quals visitava i ajudava amb diners i amb gestos. També cuidava i netejava malalts, atenia les xiquetes que la necessitaven, etc. Així ho declaren diversos testimonis.
En l'estiu de 1936, va tindre l'oportunitat d'anar-se'n amb el seu germà sacerdot a Bronchales, on este solia acudir per problemes respiratoris. Ell li insistia, però ella es va negar i, a pesar de la situació que es vivia, es va quedar a Guadassuar.
Segons M. Jesús Sais, en començar la guerra ella es va ocupar de tocar la campana per a la missa, perquè vivia prop de l'Església. Això fins que van confiscar el temple i van expulsar el rector.
Els qui la van conéixer la descriuen com una dona bondadosa i pacífica, de caràcter molt afable. Pertanyia, certament, a la Dreta Regional Valenciana, però el mòbil de la seua vida no era l'acció política sinó la fe.
Martiri
Tres persones li comunicaren que tant ella com Enrique Mut moririen.
Quasi cada dia rebien en casa la visita dels milicians que buscaven el senyor Juan Antonio Calabuig, auditor de la Rota de Madrid, perquè pensaven que estava allí amagat a causa de la gran amistat que es professaven. Registraven fins i tot les xiquetes.
Segons testimoni de la seua germana Adela per a la Causa General, cap a les dos de la vesprada del dia 23 de setembre de 1936, dos individus la van detindre. La testimoni Nieves Osca indica que hi havia tres edificis habilitats com a presó en la localitat: l'Església, el post de guàrdia de l'Ajuntament i la capelleta del Rosari. Joaquin Ibiza Alós diu que la nit anterior s'havien emportat la mitat dels presos a València i eixa vesprada havien deixat lliures l'altra mitat.
A Telesfora la van conduir des de casa a l'Ajuntament totalment nua dalt d'un carro, per a escarnir-la públicament. També es diu que la van exposar en el presbiteri de l'Església.
La van dur al lloc del seu martiri i, segons referències que confirmen Eroteida Mut i Josep Enric Mut, va ser violada amb el tacó d'una sabata mentres li deien: “¿No volies morir verge?". Va ser assassinada cap a la una de la matinada de l'endemà, per tirs d'arma de foc, en la partida de la Belenguera, del terme municipal de Benifaió. El seu cadàver va ser inhumat en el cementeri d'este poble. Després de la guerra va ser exhumada per orde de la superioritat i unes dones arreplegaren les bales que tenia allotjades en el cap. Fou soterrada en el cementeri de Guadassuar; allí, el seu nom i fotografia ocupen un lloc central en el panteó dels Caiguts.
Es pensa que va morir perdonant i tots la consideren màrtir de la fe.
Joan Víctor Pascual i Gallart
Bibliografia:
- CONFEDERACIÓN NACIONAL CATÓLICO-AGRARIA: Mártires (Guadasuar).
- GABARDA CEBELLÁN, Vicent: El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956), Universitat de València, 2020, p. 359.
- DELEGACIÓN PROVINCIAL DE EX-CAUTIVOS DE VALENCIA DEL CID: Memento, p. 136.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada