Quem terra, pontus

Este himne, que s'atribuïx a sant Venanci Fortunat (530-609), bisbe de Peiteu [Poitiers], ha estat una part important de les devocions a la Santíssima Mare de Déu des del començament de l'Edat Mitjana. Hui s'empra diàriament en l'Ofici Parve de la Mare de Déu com a himne de l'Ofici de Lectura i també com a himne de laudes del divendres. En la Litúrgia de les Hores es troba en el comú de la Santíssima Mare de Déu com a himne de l'Ofici de Lectura.

Hi ha una segona part de l'himne, "O gloriosa domina", que s'empra en les laudes, mentre que esta primera part es resa en les matines. En total, són trenta-sis versos. Les dues parts conclouen amb la doxologia dels himnes marians: "Iesu, tibi sit gloria...".

Vos presentem l'original en llatí, la versió valenciana del Llibre d'hores de Morella i, per últim, una versió en valencià actual.

Quem terra, puntus

QUEM terra, pontus, áethera (1)
colunt, adórant, práedicant,
trinam regéntem máchinam
claustrum Maríae báiulat. 

 

Cui Luna, Sol, et ómnia
desérviunt per témpora,
perfúsa caeli grátia,
gestant puéllae víscera. 

 

Beáta Mater, múnere,
cuius supérnus ártifex,
mundum pugíllo cóntinens,
ventris sub arca clausus est 

 

Beáta caeli núntio,
fecúnda Sancto Spíritu,
desiderátus géntibus,
cuius per alvum fusus est. 

 

Iesu, tibi sit glória,
qui natus es de Vírgine,
cum Patre, et almo Spíritu,
in sempitérna sáecula. Amen.

(1) En el Breviari Romà modificat pel papa Urbà VIII, "aethera" és substituït per "sidera".

Venantius Fortunatus, attr.: In laudem sanctae Mariae, Patrologia Latina 88, 281.

Esta és la forma estàndard de l'himne, tal com és emprat en la litúrgia. Hi ha, però, una altra estrofa que cau entre la segona i la tercera estrofa. I és de la manera següent: Mirántur ergo sáecula,/ quod ángelus fert sémina,/ quod aure virgo cóncipit/ et corde credens párturit.

Morella, darreria del segle XIV

AQUELL lo qual la terra e l'aer
e tots los cels adoren e preÿquen,
e aquell qui governa aquestes tres coses,
en la claustra de Maria és entrat. 

 

Aquell qui la luna e lo sol e totes coses 

servexen per temps,
tramés la gràcia del cel, (10)
comprén les entràmenes d'una infanta.

Beneyta és mare, per aytal,
dejús l'archa del ventre de la qual,
lo sobiran mestre, qui té tot lo món
en son poder, és enserrat e clos. 

 

Beneyta és, que aquell qui era tant desitjat
de totes les gents per lo missatge dels cels
és preÿcada del Sant Esperit, (11)
per lo seu ventre és tramés.

Glòria sia a tu, Senyor,
qui és nat de la Verge,
ab lo Pare e ab lo Sant Esperit,
ara e tots temps.

(10) Incomprensió del llatí "Perfusa coeli gratia", 'per gràcia del cel'. [nota de Germà Colon, curador]

(11) "Foecunda Sancto Spiritu" és traduït per preÿcada del Sant Esperit. [nota de Germà Colon, curador]

Llibre d'hores, Barcino, Barcelona 1960, pp. 64s.

Versió en valencià actual

A QUI terra. mar i cel
veneren, adoren i alaben,
i governa estes tres coses,
en la claustra de Maria és entrat. 

 

A qui la Lluna i el Sol i tota cosa
servixen en el seu temps,
per gràcia del cel és portat
en les entràmenes d'una infanta.

Beneïda sou, Mare, per aital;
davall l'arca del vostre ventre
és clos el sobirà mestre,
que té tot el món en poder seu. 

 

Beneïda sou; pel missatge del cel,
fecunda del Sant Esperit,
el desitjat de tots els pobles
pel vostre ventre és tramés.

Glòria sia a Vós, Senyor,
qui sou nat de la Verge,
amb el Pare i el Sant Esperit,

ara i en tot temps.