En el temps de Nadal

DIRECTORI SOBRE LA PIETAT POPULAR I LA LITÚRGIA

(Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, 2002)

En el temps de Nadal

106. En el temps de Nadal, l'Església celebra el misteri de la manifestació del Senyor: el seu humil naiximent a Betlem, anunciat als pastors, primícia d'Israel que acull el Salvador; la manifestació als Reis, «vinguts d'Orient» (Mt 2,1), primícia dels gentils, que en Jesús nounat reconeixen i adoren el Crist Messies; la teofania al riu Jordà, on Jesús va ser proclamat pel Pare «fill predilecte» (Mt 3,17) i comença públicament el seu ministeri messiànic; el signe realitzat a Canà, amb el qual Jesús «va manifestar la seua glòria i els seus deixebles van creure en ell» (Jo 2,11).

107. Durant el temps nadalenc, a més d'estes celebracions, que mostren el seu sentit essencial, tenen lloc unes altres que estan íntimament relacionades amb el misteri de la manifestació del Senyor: el martiri dels Sants Innocents (28 de desembre), la sang del qual va ser escampada a causa de l'odi a Jesús i del rebuig del seu regne per part d'Herodes; la memòria del Nom de Jesús, el 3 de gener; la festa de la Sagrada Família (diumenge dins de l'octava), en la qual se celebra el sant nucli familiar en el qual «Jesús creixia en saviesa, edat i gràcia davant de Déu i davant dels hòmens» (Lc 2, 52); la solemnitat de l'1 de gener, memòria important de la maternitat divina, virginal i salvífica de Maria; i, encara que fora ja dels límits del temps nadalenc, la festa de la Presentació del Senyor (2 de febrer), celebració de la trobada del Messies amb el seu poble, representat en Simeó i Anna, i ocasió de la profecia messiànica de Simeó.

108. Gran part del ric i complex misteri de la manifestació del Senyor troba ampli ressò i expressions pròpies en la pietat popular. Esta mostra una atenció particular als esdeveniments de la infància del Salvador, en els quals s'ha manifestat el seu amor per nosaltres. La pietat popular capta d'una manera intuïtiva:

• el valor de l’«espiritualitat del do», pròpia del Nadal: «un xiquet ens ha nascut, un fill se'ns ha donat» (Is 9,5), do que és expressió de l'amor infinit de Déu que «tant va estimar al món que ens ha donat el seu Fill únic» (Jo 3,16);
• el missatge de solidaritat que comporta l'esdeveniment de Nadal: solidaritat amb l'home pecador, pel qual, en Jesús, Déu s'ha fet home «per nosaltres els hòmens i per la nostra salvació»; solidaritat amb els pobres, perquè el Fill de Déu «sent ric s'ha fet pobre» per a enriquir-nos «per mitjà de la seua pobresa» (2 Co 8,9);
• el valor sagrat de la vida i l'esdeveniment meravellós que es realitza en el part de tota dona, perquè mitjançant el part de Maria, el Verb de la vida ha vingut als hòmens i s'ha fet visible (cf. 1 Jn 1,2);
• el valor de l'alegria i de la pau messiàniques, aspiracions profundes dels hòmens de tots els temps: els Àngels anuncien als pastors que ha nascut el Salvador del món, el «Príncep de la pau» (Is 9,5) i expressen el desig de «pau en la terra als hòmens que estima Déu» (Lc 2,14);
• el clima de senzillesa, i de pobresa, d'humilitat i de confiança en Déu, que envolta els esdeveniments del naiximent del Jesuset.

La pietat popular, precisament perquè intuïx els valors que s'amaguen en el misteri del Nadal, està cridada a cooperar per a salvaguardar la memòria de la manifestació del Senyor, de manera que la forta tradició religiosa vinculada al Nadal no es convertisca en terreny adobat per al consumisme ni per a la infiltració del neopaganisme.