Benediccions de parelles en situacions irregulars i de parelles del mateix sexe

Declaració

Fiducia supplicans

sobre el sentit pastoral de les benediccions

Presentació

La present Declaració ha pres en consideració diverses qüestions que han arribat a este Dicasteri tant en anys passats com més recentment. Per a la seua redacció, com és pràctica habitual, s'han consultat experts, s'ha dut a terme un ampli procés d'elaboració i l'esborrany s'ha debatut en el Congrés de la Secció Doctrinal del Dicasteri. Durant este temps d'elaboració del document, no han faltat les converses amb el Sant Pare. Finalment, la Declaració va ser presentada al Sant Pare, que la va aprovar amb la seua signatura.

Durant l'estudi de la matèria objecte d'este document, es va donar a conéixer la resposta del Sant Pare als Dubia d'alguns cardenals, que va aportar precisions importants per a la reflexió que ara s'oferix ací, i que representa un element decisiu per al treball del Dicasteri. Atés que «la Cúria Romana és, en primer lloc, un instrument de servici per al successor de Pedro» (Const. Ap. Praedicate Evangelium, II, 1), el nostre treball ha d'afavorir, al costat de la comprensió de la doctrina perenne de l'Església, la recepció de l'ensenyament del Sant Pare.

Com en la ja citada resposta del Sant Pare als Dubia de dos cardenals, la present Declaració es manté ferma en la doctrina tradicional de l'Església sobre el matrimoni, i no permet cap classe de ritu litúrgic o benedicció similar a un ritu litúrgic que puga causar confusió. No obstant això, el valor d'este document és oferir una contribució específica i innovadora al significat pastoral de les benediccions, que permet ampliar i enriquir la comprensió clàssica de les benediccions estretament vinculada a una perspectiva litúrgica. Tal reflexió teològica, basada en la visió pastoral del papa Francesc, implica un desenvolupament verdader del que s'ha dit sobre les benediccions en el Magisteri i en els textos oficials de l'Església. Açò explica que el text haja adoptat la forma d'una "Declaració".

I és precisament en este context on es pot entendre la possibilitat de beneir les parelles en situacions irregulars i les parelles del mateix sexe, sense convalidar oficialment el seu estatus ni alterar de cap manera l'ensenyament perenne de l'Església sobre el Matrimoni.

La present Declaració vol ser també un homenatge al Poble fidel de Déu, que adora al Senyor amb tants gestos de profunda confiança en la seua misericòrdia i que, amb esta actitud, ve constantment a demanar a la mare Església una benedicció.

Víctor Manuel Card. FERNÁNDEZ

Prefecte

Introducció

1. La confiança suplicant del Poble fidel de Déu rep el do de la benedicció que brolla del cor de Crist a través de la seua Església. Com recorda puntualment el papa Francesc, «la gran benedicció de Déu és Jesucrist, és el gran do de Déu, el seu Fill. És una benedicció per a tota la humanitat, és una benedicció que ens ha salvat a tots. Ell és la Paraula eterna amb la qual el Pare ens ha beneït "sent nosaltres encara pecadors" (Rm 5, 8) diu sant Pau: Paraula feta carn i oferida per nosaltres en la creu». [1]

2. Sostingut per una veritat tan gran i consoladora, este Dicasteri ha pres en consideració algunes preguntes, tant formals com informals, sobre la possibilitat de beneir parelles del mateix sexe i sobre la possibilitat d'oferir noves precisions, a la llum de l'actitud paterna i pastoral del papa Francesc, sobre el Responsum ad dubium [2] formulat per la llavors Congregació per a la Doctrina de la Fe i publicat el 22 de febrer de 2021.

3. Dit Responsum ha suscitat no poques i diverses reaccions: alguns han acollit amb beneplàcit la claredat d'este document i la seua coherència amb l'ensenyament constant de l'Església; uns altres no han compartit la resposta negativa a la pregunta o no l'han considerada prou clara en la seua formulació o en les motivacions exposades en la Nota explicativa adjunta. Per a eixir a l'encontre, amb caritat fraterna, d'estos últims, sembla oportú reprendre el tema i oferir una visió que sume amb coherència els aspectes doctrinals amb els pastorals, perquè «tot adoctrinament ha de situar-se en l'actitud evangelitzadora que desperte l'adhesió del cor amb la proximitat, l'amor i el testimoni». [3]

[...]

III. Les benediccions de parelles en situacions irregulars i de parelles del mateix sexe

31. En l'horitzó ací delineat es col·loca la possibilitat de benediccions de parelles en situacions irregulars i de parelles del mateix sexe, la forma de les quals no ha de trobar cap fixació ritual per part de les autoritats eclesiàstiques, per a no produir confusió amb la benedicció pròpia del sagrament del matrimoni. En estos casos, s'impartix una benedicció que no només té un valor ascendent, sinó que és també la invocació d'una benedicció descendent del mateix Déu sobre aquells que, reconeixent-se desemparats i necessitats de la seua ajuda, no pretenen la legitimitat del seu propi estatus, sinó que preguen que tot el que hi ha de verdader, bo i humanament vàlid en les seues vides i relacions, siga investit, santificat i elevat per la presència de l'Esperit Sant. Estes formes de benedicció expressen una súplica a Déu a fi que concedisca aquelles ajudes que provenen dels impulsos del seu Esperit – que la teologia clàssica diu "gràcies actuals" – per tal que les relacions humanes puguen madurar i créixer en la fidelitat al missatge de l'Evangeli, alliberar-se de les seues imperfeccions i fragilitats i expressar-se en la dimensió sempre més gran de l'amor diví.

32. La gràcia de Déu, de fet, actua en la vida d'aquells que no es consideren justos, sinó que es reconeixen humilment pecadors com tots. És capaç de dirigir-ho tot segons els designis misteriosos i imprevisibles de Déu. Per això, amb incansable saviesa i maternitat, l'Església acull a tots els que s'acosten a Déu amb cor humil, acompanyant-los amb aquells auxilis espirituals que permeten a tots comprendre i realitzar plenament la voluntat de Déu en la seua existència. [22]

33. És esta una benedicció que, encara que no s'incloga en un ritu litúrgic, [23] unix l'oració d'intercessió a la invocació d'ajuda de Déu d'aquells que es dirigixen humilment a Ell. ¡Déu no aparta mai a qui s'acosta a Ell! Al cap i a la fi, la benedicció oferix a les persones un mitjà per a acréixer la seua confiança en Déu. La petició d'una benedicció expressa i alimenta l'obertura a la transcendència, la pietat i la proximitat a Déu en mil circumstàncies concretes de la vida, i açò no és poca cosa en el món en què vivim. És una llavor de l'Esperit Sant que cal cuidar, no obstaculitzar.

34. La mateixa litúrgia de l'Església ens convida a esta actitud confiada, també enmig dels nostres pecats, falta de mèrits, debilitats i confusions, com dona testimoni esta bellíssima oració col·lecta presa del Missal Romà: «Déu totpoderós i etern, que amb amor generós desbordes els mèrits i desitjos dels qui et supliquen, escampa sobre nosaltres la teua misericòrdia, a fi que alliberes la nostra consciència de tota inquietud i ens concedisques fins i tot allò que no ens atrevim a demanar» (XXVII Diumenge del Temps Ordinari). Quantes vegades, de fet, a través d'una simple benedicció del pastor, que en este gest no pretén sancionar ni legitimar res, les persones poden experimentar la proximitat del Pare que desborda "els mèrits i desitjos".

35. Per tant, la sensibilitat pastoral dels ministres ordenats hauria d'educar-se, també, per a realitzar espontàniament benediccions que no es troben en el Benediccional.

36. En este sentit, és essencial acollir la preocupació del Papa, per tal que estes benediccions no ritualitzades no deixen de ser un simple gest que proporciona un mitjà eficaç per a fer créixer la confiança en Déu en les persones que la demanen, i evitar que es convertisquen en un acte litúrgic o semilitúrgic, semblant a un sagrament. Açò constituiria un greu empobriment, perquè sotmetria un gest de gran valor en la pietat popular a un control excessiu, que privaria als ministres de llibertat i espontaneïtat en l'acompanyament de la vida de les persones.

37. Referent a açò, venen al cap les següents paraules, en part ja citades, del Sant Pare: «Les decisions que, en determinades circumstàncies, poden formar part de la prudència pastoral, no necessàriament han de convertir-se en una norma. És a dir, no és convenient que una diòcesi, una conferència episcopal o qualsevol altra estructura eclesial habiliten constantment i de manera oficial procediments o ritus per a tota classe d'assumptes [...] El Dret Canònic no ha d'abastar-ho tot ni pot, i tampoc ho han de pretendre les conferències episcopals amb els seus documents i protocols variats, perquè la vida de l'Església corre per moltes vies a més de les normatives». [24] Així el Papa Francesc ha recordat que «tot allò que forma part d'un discerniment pràctic davant d'una situació particular no pot ser elevat a la categoria d'una norma», perquè açò «portaria a una casuística insuportable». [25]

38. Per esta raó, no s'ha de promoure ni preveure un ritual per a les benediccions de parelles en una situació irregular, però tampoc s'ha d'impedir o prohibir la proximitat de l'Església a cada situació en què es demane l'ajuda de Déu a través d'una simple benedicció. En l'oració breu que pot precedir esta benedicció espontània, el ministre ordenat podria demanar per a ells la pau, la salut, un esperit de paciència, diàleg i ajuda mutus, però també la llum i la força de Déu per a poder complir plenament la seua voluntat.

39. De totes maneres, precisament per a evitar qualsevol forma de confusió o d'escàndol, quan l'oració de benedicció la sol·licite una parella en situació irregular, encara que es conferisca al marge dels ritus previstos pels llibres litúrgics, esta benedicció mai es realitzarà al mateix temps que els ritus civils d'unió, ni tampoc en connexió amb ells. Ni tan sols amb les vestimentes, gestos o paraules pròpies d'un matrimoni. Açò mateix s'aplica quan la benedicció és sol·licitada per una parella del mateix sexe.

40. En canvi, esta benedicció pot trobar el seu lloc en altres contextos, com la visita a un santuari, l'encontre amb un sacerdot, l'oració recitada en un grup o durant una peregrinació. De fet, mitjançant estes benediccions, que s'impartixen no a través de les formes rituals pròpies de la litúrgia, sinó com a expressió del cor matern de l'Església, anàlogues a les que emanen del fons de les entranyes de la pietat popular, no es pretén legitimar res, sinó només obrir la pròpia vida a Déu, demanar la seua ajuda per a viure millor i invocar també l'Esperit Sant per a viure amb major fidelitat els valors de l'Evangeli.

41. El que s'ha dit en la present Declaració sobre les benediccions de parelles del mateix sexe, és suficient per a orientar el discerniment prudent i patern dels ministres ordenats referent a açò. Per tant, a més de les indicacions anteriors, no cal esperar altres respostes sobre com regular els detalls o els aspectes pràctics relatius a esta classe de benediccions. [26]

[...]

Víctor Manuel Card. FERNÁNDEZ

Prefecte

Mons. Armando MATTEO

Secretari per a la Secció Doctrinal

Ex Audientia Die 18 desembre 2023

Francesc

-------------------

^[1] Francesc, Catequesi sobre l'oració: la benedicció (2 desembre 2020), L’Osservatore Romano, 2 desembre 2020, p. 8.

^[2] Cfr. Congregació per a la Doctrina de la Fe, «Responsum» ad «dubium» de benedictione unionem personarum eiusdem sexus et Nota esplicativa, AAS 113 (2021), 431-434.

^[3] Francesc, Exhort. Ap. Evangelii gaudium (24 novembre 2013), n. 42, AAS 105 (2013), 1037-1038.

[...]

^[22] Cfr. Francesc, Exhort. Ap. Postsinodal Amoris laetitia (19 març 2016), n. 250, AAS 108 (2016), 412-413.

^[23] Cfr. Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagramentos, Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, n. 13: «La diferència objectiva entre els exercicis de pietat i les pràctiques de devoció respecte a la Litúrgia s'ha de fer visible en les expressions cultuals […] els actes de pietat i de devoció troben el seu lloc propi fora de la celebració de l'Eucaristia i dels altres sagraments».

^[24] Francesc, Respostes del Sant Pare als Dubia propostos per dos cardenals, ad dubium 2, g.

^[25] Francesc, Exhort. Ap. Postsinodal Amoris laetitia (19 març 2016), n. 304, AAS 108 (2016), 436.

^[26] Cfr. ibidem.