El poder de la sang de Crist

De les catequesis de sant Joan Crisòstom, bisbe

¿Vols conéixer el poder de la sang de Crist? Tor­nem a la seua profecia, fent memòria d’allò que la va prefigurar; expliquem l’Escriptura antiga.

Moisés va dir: Mateu un anyell que no tinga més d’un any, preneu de la seua sang i en poseu als dos muntants i a la llinda de les cases, ¿Què dius, oh Moisés? ¿És que la sang d’un anyell pot alliberar l’home racional? Certament —es pot respondre—, però no perquè siga sang, sinó perquè ella és imatge profètica de la sang del Senyor. Per això, amb molta més raó l'enemic passarà de llarg sense fer mal, si veu, no la sang simbòlica a les portes, sinó la sang verdadera, resplandent en els llavis dels fidels, com si foren les portes del temple de Crist.

¿Vols examinar també un altre poder d’esta sang? Primer vull que mires el lloc des d’on va córrer i la font de la qual va brollar. Inicialment va procedir de la mateixa creu; l’origen fou el costat del Senyor. Perquè mort ja Jesús, però suspés encara de la creu, s’acosta un soldat, li ferix el costat d’una llançada i d’allí van brollar aigua i sang. L’aigua fou símbol del baptisme; la sang en fou de l’Eucaristia. El soldat va foradar-li el costat, va obrir el mur del temple sant; jo he trobat un tresor preclar, i em felicite d’ha­ver descobert una riquesa fulgent. Això ja havia suc­ceït amb l’anyell que els jueus mataven: ells fruïen de la víctima, i jo de la salvació, fruit d’aquell sacrifici.

Del costat en va eixir sang i aigua. No vull, oh oient, que passes fàcilment de llarg davant dels secrets d’un misteri tan gran, perquè em resta un discurs místic i confidencial. He afirmat que aquella aigua i aquella sang ens són com un símbol del baptisme i de l’Eu­caristia. És que de tals sang i aigua ha sigut fundada l’Església, per la regeneració purificadora i per la re­novació obrada per l’Esperit Sant, fundada, vos diré, pel baptisme i per l’Eucaristia, que veem brollats del costat de Crist. És del seu costat que Crist va bastir la seua Església, com del costat d’Adam fou formada Eva, la seua muller.

Per esta causa també Pau dona testimoni, i diu: Estem fets del seu cos i dels seus ossos; significa el costat de Crist. Perquè tal com Déu va fer que la dona, que procedia del costat d’Adam, tinguera fills, igualment Crist ens va donar sang i aigua brollades del seu costat, les quals reproduïren l’Església. I de la mateixa manera que Déu obrí el costat d’Adam quan este descansava i dormia, també Crist ens va entregar, un vegada mort, les seues sang i aigua.

Mireu com Crist s’ha unit a la seua esposa, con­templeu el menjar amb què ens nodrix. De la seua sang hem nascut, i amb la seua sang alimentem la nostra vida espiritual. Perquè així com la dona, em­pesa per una estimació natural, s’afanya a nodrir el seu fill amb la llet i la sang d’ella, també Crist ali­menta sempre amb la seua sang els qui ell mateix re­genera.