La crossa del pastor

Bartomeu Cucala

Edició recent del Baculus clericalis

 La crossa és el bastó del pastor de la diòcesi, símbol de la seua autoritat. La denominació tradicional en valencià ‘crossa’ es va substituir a poc a poc pel cultisme ‘bàcul’. Una crossa (suport i no signe d’autoritat) per al clero baix volgué ser el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala, editat a València per primera vegada en 1524. A pesar del gran èxit de l’obra, de l’autor només sabem que fou un prevere nascut a Sant Mateu i mestre en Teologia en la diòcesi de Tortosa. És un tractat de confessió que s'adreça, en primer lloc, als capellans de baixa formació, però també «a qualsevol fidel cristià, de qualsevol estament i condició que sia». He triat un fragment que tracta precisament de la dignitat dels pastors d’ànimes, comparable a la de Moisés, Elies i, especialment, la Verge gloriosa. F. Xavier Martí.

Edicions. La Diputació de Castelló ha reeditat recentment (2016) el Baculus clericalis a cura de Tomàs Martínez i Manel Sifre, amb el qual enceta la col·lecció CS32, l'objectiu de la qual és recuperar textos d'autors castellonencs de tots els temps. Només cinc anys després de la primera edició de 1524 (Joan Vinyau, València) es va traduir al castellà. A Barcelona es van fer tres edicions més en la llengua original (1548, 1552-1553 i 1561). En castellà trobem un total de 12 edicions.

De la dignitat que Nostre Senyor Déu ha comunicat al reverend sacerdot

Reverend sacerdot, vós i el penitent considereu quant és gran la dignitat al reverend sacerdot donada. D'ella parla sant Bernat: [...] «Oh reverend sacerdot, si contempleu l'altura del cel, més alt sou vós; si la discreció dels àngels, més discret sou; si la gentilea del sol i de la lluna, més gentil; si la potència dels senyors temporals, més poderós sou vós; sols a una persona sou inferior, que és Déu, eternal senyor vostre». (1)

Recordeu-vos que si Moisés feu baixar el mannà del cel, amb el qual sacià el poble judaic, vós, reverend sacerdot, feu baixar el mannà divinal Jesucrist en vostres mans davall els accidents en el sagrament de l'altar. I si Elies feu baixar el foc del cel, vós, reverend sacerdot, feu baixar Déu del cel en el sagrament de l'altar. I per ço diu sant Gregori: [...] «Oh gran dignitat al reverend sacerdot donada, que aquell mateix Déu que estigué en el ventre virginal de la Mare té cada dia en ses mans gloriós i immortal».(2) [...] Vol dir el mateix sant Gregori: «Oh misteri tot divinal, oh misteri sagrat i celestial, per vós, el Pare, el Fill, l’Esperit Sant obren que, en un instant, aquell mateix Déu que en el cel regna és en les vostres mans davall els accidents en el sant sagrament de l’altar. D’açò s'espanta el cel, es meravella la terra, l’home tremola, l'infern tem i tremola el diable, els àngels en el cel el veneren». I també diu sant Bernat [...] —estes paraules de sant Bernat, si bé les noteu, reverend sacerdot, són divines: «Oh venerable santedat de mans del reverend sacerdot. Oh exercici benaventurat, oh goig verdader, el sacerdot tracta el fill de Déu. ¿Qui mai ha vist tal dignitat a un pecador donada? ¿Qui mai semblant gràcia ha oït a ningú ésser comunicada? Que aquell que ha creat al sacerdot, si és permés dir-ho, ha donat a ell que cree a ell (ço és, que per ell sia i estiga en el sant sagrament de l'altar)». (3)

D’on deien els doctors teòlegs que no hi hagué dona, ni hi haurà, que tanta dignitat haja tingut com la Verge gloriosa, perquè ha pogut tenir i ha tingut Jesucrist en son ventre virginal. Per on canta sant Bernat: Virgo Maria virginitate placuit humilitate concepit. (4) Ella, dites huit paraules (Ecce ancilla Domini. Fiat mihi secundum verbum tuum [Lc 1,38]), concebé sols una vegada Jesucrist en son ventre virginal. Vós, reverend sacerdot, dites cinc paraules (Hoc est enim corpus meum), tenint intenció deguda de consagrar i l’hòstia —o hòsties— present, cada dia teniu Déu en vostres mans. La Verge, nostra senyora, estant verge, el Verb divinal creador del cel i de la terra donà al món per salvador. Vós, reverend sacerdot, per la consagració divina, el mateix Verb divinal creador del cel i de la terra, immortal i impassible el tracteu.

La Verge, nostra senyora, les llaors de la qual llengua humana no pot explicar, nat el Fill, amb la llet virginal l'alletava, amb les mans el tractava, amb els braços virginals el portava i, finalment, la glòria dels benaventurats criava. Vós, reverend sacerdot, el menjar celestial en el forn de l'arbre de la creu cuit amb foc d'amor (Quia maiorem charitatem nemo habet [Jo 15,13]) amb la boca el preneu i sumiu; i no sols açò, emperò a vós és donat el poder de donar-lo als altres.

I per ço, de vós puc dir el que està prima Petri, secundo: Vos estis genus electum, regale sacerdotium, gens sancta [Vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, 1P 2,9]. Et Basílicus diu en favor vostre: O miraculum, o mira Dei benevolentia, qui sursum sedet ad Dei Patris dexteram, in manibus hominis continetur in sacramento altaris [Oh meravella, oh admirable benevolència de Déu: qui seu dalt a la dreta de Déu Pare, també cap en les mans d’un home en el sagrament de l’altar]. (5) I per ço és mester que, mirant vostra dignitat, vos dispongueu per a tan alt sagrament.

Bartomeu CUCALA: Baculus clericalis, 2016, pp. 75-77; fragment adaptat.

(1) No és de sant Bernat, sinó del Pseudo-Agustí: Sermo 384.1 (PL 39.1689) o Casiodor: Comment. in Epist. B. Pauli Ap. ad Hebr. 7, 26

(2) També s’atribuïx a sant Agustí (in PS. 77).

(3) Atribució dubtosa.

(4) La cita exacta és «Et si placuit ex virginitate, tamen ex humilitate concepit» [Encara que agradà a Déu per la virginitat, concebé per la seua humilitat] (Sant Bernat de Claravall: De laudibus Virginis Matris, super verba Evangelii: “Missus est Angelus Gabriel, etc.”, Homilia I. PL 183, 59).

(5) També s’atribuïx a sant Joan Crisòstom: De dignitate sacerdotii, liber III, cap. 3.