La processó de Sant Vicent en 1647

Josep Olmos i la Granda

L'autor va faltar a València el 15 de gener del 1898. Era reconegut entre els literats i, especialment, entre els bibliòfils. Va col.laborar habitualment en el Calendari llemosí de Constantí Llombart.

El dia de Sant Vicent del dit any hi hagué un motí en la processó, que fou miracle del Sant no passara a ser una mar de sang; i per ser el temps de la dita solemnitat i cosa entre eclesiàstics, fou per ço més escandalosa; i perquè la cosa se sàpia de raïl s'ha de prendre nota. MM. de Fr. F. Alegre de Sant Domingo. Priorat del Mtre. Crespí. Any 1647.

Era costum de temps immemorial, que el dia de Sant Vicent Ferrer, quan venia la processó a Sant Domingo, eixia la comunitat en creu alta i son preste, i estava en la plaça aguardant fins que arribava la processó; llavors es posava la creu del convent davant de la [de la] Seu i els frares s'interpolaven entre els beneficiats de la Seu, i els religiosos més graves i Pares Mestres entre els pabordes, canonges i dignitats; i el P. Prior anava amb l'Arcediano major o última dignitat. Esta interpolació la duia molt a mal el clero de València, molt més alguns canonges; i així el dia de Sant Vicent de l'any 1647, que fou a 29 d'Abril, [hi] hagueren molts dels cleros que no volien anar a la processó, i els canonges se n'entraren en cabildo per a consultar certes coses, segons dien, però que després es va vore que no era més que en objecte que no sortís la processó, deixant ordre que no eixira fins que ells no sortiren de cabildo.

Era llavors arquebisbe de València l'il·lustre senyor don Fr. Isidor Aliaga, religiós dominic i prelat de singular santedat, i veent la cosa en l'estat [en] què es trobava, i que la processó no eixia, que era el fi dels canonges, els manà que eixira la processó, i fins foren menester censures; però aquells digueren als escolans que portaven les creus, que anaren a poc a poc i parant-se. Així es féu, i al que arribaren a la plaça de Sant Domingo era ja molt tard i quasi fosc, i els frares estaven esperant per a incorporar-se (segons costum immemorial) en la processó; però veent que el clero s'oposava, s'armà un gran motí, els escolans arrimaren les creus a les parets, i començaren a cridar molts clericals que anaven armats, uns en defensa del clero, altres dels frares, i [hi] hagué un paborde que traent de baix de la roba un arcabús, s'apuntà per a tirar-li al prior de Sant Domingo el mestre Fr. Francesc Crespí, que morí bisbe de Vic. L'arquebisbe manava que passara avant la processó, el virrei comte d'Oropesa no volia; els crits augmentaven, el tumult també, tot era confusió, finalment de tropell entraren a l'església tots ensems, clero, tropes, poble, religiosos, cridant i havent-hi un gran motí; no es féu l'estació, a pesar d'entrar la relíquia del Sant, fins que el Virrei amb un bon colp de ministres amb arcabussos féu eixir a tots de l'església, fins als frares que entraren en el convent per sa porta principal; i després d'eixir [hi] hagueren alguns atropellos i ferits, tornant a la Seu cada u com pogué, havent portat a la Confraria dels Obrers de vila l'anda de la relíquia, que estigué fins al dia 1 de maig, que tapada per la nit es tornà a la Seu. El senyor Arquebisbe féu posar presos a molts del clero i alguns canonges i pabordes, i els multa a alguns amb 200 escuts, i no volent-los pagar a son temps, se'ls tragueren prendes de ses cases, i es vengueren en públic en l'encant.

Encara seguí el verí, i el dia primer de rogacions, que en aquell any fou a 25 de maig, sent costum que venia el cabildo (a Sant Domingo) juntament ab les parròquies de València, i el convent eixia a rebre'ls i entraven al convent interpolant-se el clero i canonges i oficiaven en l'altar, i el convent els donava predicador, llavors moltes parròquies no volien anar a les rogatives. Envià a dir-los el senyor arquebisbe que anaren, però no volgueren obeir, i l'arquebisbe hagué de valdre's del virrei, que li envià ministres que per força feren eixir de les esglésies a les parròquies perquè feren la processó, i per a major seguretat anaven tants ministres quants anaven de la parròquia.

El prior de Sant Domingo per a evitar alguns ulteriors danys que es temien, manà a la comunitat que no eixira a rebre la processó, i en arribar esta a Sant Domingo no aparegué ningú, com si fos deserta, i entrant a la sagristia els que havien de dir la missa, trobaren tots els ornaments i menester, i es vestiren, i a la que fou hora del sermó, isqué a predicar el P. Lector Fr. Apolinari Ortin, el que els donà una bona lliçó. Quan fou hora de menjar, manà el prior tocar a refetor, i entraren els frares tan sols a menjar, lo que sentiren molt els canonges i demés comitiva, i acabat l'ofici se'n tornaren a l'església major, trists pel sermó i desesperats per la comunitat.

Josep Olmos (la Granda)

Constantí LLOMBART: Lo Rat-penat, calendari llemosí corresponent al any de 1876, València 1875, pp. 34-36. Text amb ortografia actualitzada.