De 1965 a 1969 va ocupar la seua missió com a escolapi a Managua (Nicaragua). El Cabildo de San Rafael del Sur li concedeix la Medalla d'Or en reconeixement al seu treball en la comarca i haver deixat totalment restaurat el temple colonial dedicat a la Mare de Déu dels Desemparats, així com haver construït un parvulari-escola infantil al centre del mateix poble per a l'atenció dels xiquets.
En 1970 passa a la comunitat de Gandia. Hi va treballar fins al 1995 en l'ensenyament. Durant la seua direcció va millorar diverses instal·lacions i va restaurar el Batxillerat. Després a València és director del col·legi de Sant Joaquim i encarregat del patrimoni de la província escolàpia.
El 18 d'abril [del 2010] havia de celebrar la missa a les 9 hores a la parròquia de Sant Pasqual Bailon. Però, de bon matí, estava distribuint ajudes a diverses famílies necessitades i travessant un pas de zebra un jove l'atropellà. Va morir en ingressar a l'Hospital Clínic.
Home d'infatigable capacitat de treball, estudiós, amant de la llengua i cultura valenciana, de plena responsabilitat en totes les missions que li confiava la Congregació, preocupat sempre pels altres i amic fidel. Per a la gent senzilla, el pare Faus tenia altres renoms: el Pare de la barbeta, el Pare de Santa Anna i el Pare del valencià.
L'ajuntament de Benicolet li dedicà el seu Centre de Cultura, i el de Gandia ha reconegut la seua entrega amb l'Escut d'Or de la Ciutat i el nomenament de Fill Adoptiu.
Font: Valencia misionera, 107 (2010, juny), Secretariat de València Missionera.
Enllaços relacionats:
- COMUNITAT ESCOLÀPIA DE GANDIA: El pare Vicent Faus ens ha deixat (2010).
- Jesús Eduard ALONSO i LÓPEZ: El pare Vicent Faus (València 1937-2010) (2010)
- ESGLÉSIA VALENCIANA: Ha mort el P. Vicent Faus (2010)
- Agustí COLOMER: En memòria del pare Vicent Faus (2010)
- J. M. BAUSSET: Vicent Faus: El Pare del valencià (2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada