Φῶς ἱλαρόν - Llum joiosa

Phos Hilaron (‘llum joiosa’) és un bellíssim cant, el més típic de l’Hesperinó (ofici de vespres) de la litúrgia bizantina, que es canta quan s’encenen les làmpares a la posta de sol. Ja era conegut per sant Basili el Gran, que l'atribuïa al màrtir Atenògenes (†169). La llum joiosa és Jesucrist, llum del món.

---

Versió original

Φῶς ἱλαρόν ἅγιας δόξης ἀθανάτου Πατρός,

οὐρανίου, ἅγιου, μάκαρος, Ἰησοῦ Χριστέ,

ἐλθόντες ἐπί τήν ἥλιου δύσιν, ἴδοντες φῶς ἑσπερινόν

ὑμνοῦμεν Πατέρα, Υἷον καί Ἅγιον Πνεῦμα, Θεόν.

Ἄξιον σέ ἐν πάσι καιροῖς ὑμνεῖσθαι φωναῖς αἰσίαις,

Υἱέ Θεοῦ, ζωήν ὁ διδούς διό ὁ κόσμος σέ δοξάζει.

Valencià A

Joiosa llum de la santa glòria

del Pare del cel immortal,

sant i benaurat Jesucrist.

Arribats a la posta del sol

i contemplant la llum vespertina ,

lloem el Pare i el Fill

i el Sant Esperit de Déu.

És just que sigueu lloat en tot

per veus sagrades,

Fill de Déu, que doneu la vida;

per això el món vos glorifica.

Valencià B

Joiosa llum santa,

que ens portes la glòria

del Pare del cel immortal,

Déu i Salvador Jesucrist.

El sol ja s'ha post avui,

però sent per la fe fills de la llum,

lloem tots el Pare i el Fill

i el Sant Esperit de Déu.

Digne sou Vós, Senyor,

de ser lloat per veus pures per sempre,

Fill de Déu, que doneu la vida,

que tot el món vos glorifique!