Vicent Sorribes i Gramatge
Rector de Rocafort
És sant Vicent Ferrer la major glòria de València. Va nàixer probablement el 23 de giner de l'any 1350 i rebé l'hàbit de l'ordre de Sant Domènec la diada de la Candelera de l'any 1367. La fortitud atlètica del seu esperit valencià fon un dels signes de major eurítmia espiritual que hom puga imaginar; els trets més característics del sant: els sermons i miracles. Predicava tres o quatre vegades tots els dies; dejunava tot l'any; a pa i aigua, una vegada la setmana. ¡Gran taumaturg i el més gran dels predicadors de la seua època!
Féu tants de miracles com sermons predicà; en la seua butla de canonització se'n compten vuit-cents seixanta, perfectament comprovats.
Convertí moros i jueus; posava pau a les lluites aferrissades entre els parlaments i els reis, en un temps de grans juristes i en esta terra famosíssima per la saviesa de les lleis. En una època de greus dificultats i de seculars conseqüències, serví a la Ciutat i el Regne amb esperit de sacrifici, havent d'intervindre en resolucions decisives.
Predicà sempre en valencià, la nostra gloriosa llengua, per ell consagrada al servici de Déu i de la Pàtria. Dels seus llavis, encisats per l'amor de Déu, vessà el cant més solemne, el poema més sublim que aleshores fon cantat. Morí a la ciutat de Vannes (França) als 70 anys, com un cigne després d'haver cantat. Fon canonitzat pel papa Calixt III. A la Seu de València i al Col·legi del Patriarca hi ha relíquies del gran sant valencià, i quatre grossos còdexs originals en valencià dels seus sermons.
La diada de Sant Vicent Ferrer és festa de precepte en tot el Regne de València; per bé que en el calendari està marcada per al cinc d'abril, tradicionalment se celebra el dilluns de la setmana següent de la de Pasqua. El sermó es fa sempre en valencià, com esta manat.
(Eucologi Valencià, Lletres Valencianes, València 1951, p. 431)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada