Martín Gelabert Ballester, OP
1. Vendre la resurrecció
Teòlegs i exegetes parlen del «criteri de dificultat» com un signe de la veracitat dels relats evangèlics. Difícilment la primitiva Església s'hauria molestat a inventar un material susceptible de deixar-la en una posició difícil o afeblida en les disputes amb els oponents. Posats a inventar dites o paraules de Jesús, l'últim que se li ocorreria a un admirador del Mestre seria dir coses que el deixaren malparat. Este criteri de dificultat podria aplicar-se als primers relats de la resurrecció de Crist. Els autors d'estos relats sembla que no tenen cap interéƒs a «vendre el producte»; expliquen una experiència amb una ingenuïtat i unes maneres que fan difícil la seua comprensió i la seua acceptació; açò prova que no busquen enganyar, perquè si buscaren enganyar s'expressarien d'una altra manera. Pense en tres detalls:
1. Les primeres testimonis de la resurrecció són dones. Però les dones, en aquella societat, són mals testimoniatges. Cap bon advocat presentaria una dona com a testimoni del seu defensat. Els bons testimonis en un judici són els hòmens (per cert: «testimoni» i «testicle» tenen la mateixa arrel). No és estrany que Cels, un apologeta anticristià del segle II, per a desprestigiar el fet de la resurrecció, afirmara que esta fe es basa en el testimoniatge d'unes dones histèriques. Sant Pau, que narra com es predicava la resurrecció en els moments posteriors als que es referixen els evangelistes, solament cita hòmens com a testimonis.
2. Una altra dada estranya: un dels problemes que tenien els primers cristians era afirmar que «l'home» Jesús havia ressuscitat. Per a deixar clar que no es tractava d'un fantasma, els evangelis insistixen en els trets que definixen la corporalitat i la humanitat: Jesús es deixa tocar, mostra les seues nafres, menja peix. Però el fet sorprenent és que, al costat d'estes dades que reforcen la «carn» del ressuscitat, ens expliquen unes altres que semblen contradir-les: travessa portes, sembla un fantasma, desapareix de la vista quan intenten retenir-lo; en els qui el veuen sorgixen dubtes, preguntes, pors. La segona sèrie de dades resulta contradictòria amb la primera. Per a ressaltar la corporalitat del ressuscitat, haguera sigut millor oblidar que alguns el van confondre amb un fantasma.
3. Posats a vendre la resurrecció i a fer-la interessant per a nosaltres, seria més lògic dir amb sant Pau: en la seua resurrecció hem ressuscitat tots. Però esta és una dada posterior al primer anunci. El primer anunci es referix només a Jesús: la seua resurrecció sembla que no té rellevància immediata i directa per a nosaltres. En el fons, el primer anunci no ens aporta res. És un anunci gratuït, que no tracta de convéncer pel que aporta, sinó que val per si mateix. Els que expliquen així la resurrecció són uns mals venedors. Sant Pau sap vendre millor el producte. Per això insistix que la resurrecció de Crist té incidència directa en tots i cadascun dels creients.
2. Creure en la resurrecció
Havent dit l'anterior, em sembla que és important insistir que la resurrecció de Crist no és un miracle destinat a justificar la fe, sinó un miracle objecte de fe. Potser per açò no siga fàcil «vendre-la». Perquè més que presentar proves, el que cal fer és anunciar-la com una gran esperança. Els qui acullen l'anunci comprendran el seu sentit i el seu valor. Els qui no l’acullen seguiran «cecs», perquè els ulls de la carn no poden veure a Jesús ressuscitat. Solament poden veure’l «els ulls de la fe».
La resurrecció no és històrica en el mateix sentit en què ho és la mort de Jesús, però té repercussions històriques. Alguna cosa extraordinària va haver d'ocórrer perquè es desencadenara la fe pasqual. I eixa cosa extraordinària és confessada com la resurrecció de Jesús. Tomás d'Aquino és ben conscient de les dificultats que es plantegen per a creure en la resurrecció de Crist. Açò fa que la seua fe siga més meritòria, més adulta i més madura. Però també oferix una sèrie d'arguments a favor de la resurrecció. En referir-se a estos arguments afirma: «encara que cada u dels arguments en particular no fora suficient per a provar la resurrecció de Crist, no obstant això, presos tots conjuntament declaren de manera perfecta la seua resurrecció, sobretot pel testimoniatge de l'Escriptura, les paraules dels àngels, i l'afirmació de Crist confirmada amb miracles».
Esta convergència de probabilitats a la qual es referix Tomás d'Aquino podria completar-se amb altres signes o petjades. Per exemple: les dones com a primers testimonis, la tomba buida, les trobades «misterioses» amb els apòstols, el seu canvi radical i el seu compromís després de Pasqua, el seu martiri per defensar eixa veritat; i el naixement i creixement vivent de l'Església primitiva. La convergència de tals signes fa possible presentar la resurrecció com a explicació plausible d'eixa «cosa» extraordinària que va desencadenar la fe pasqual. Sense oblidar mai que no estem davant de proves irrefutables, sinó davant d’un anunci creïble, que només pot acceptar-se amb fe en el Déu vivent que intervé en la història de Jesús.
Publicat en Cresol, 137 (2017, març-abril), pp. 12s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada