MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV
PER A LA 100a JORNADA MUNDIAL DE LES MISSIONS
18 d'octubre del 2026
____________
Un en Crist, units en la missió
Benvolguts germans i germanes:
Per a la Jornada Mundial de les Missions del 2026, que marca el centenari d'esta celebració, instituïda per Pius XI i tan estimada per l'Església, he triat el tema “Un en Crist, units en la missió”. Després de l'Any jubilar, vullc exhortar tota l'Església a continuar amb joia i zel en l'Esperit Sant el camí missioner, que requerix cors unificats en Crist, comunitats reconciliades i, en tots, disponibilitat per a col·laborar amb generositat i confiança.
Reflexionant sobre el nostre ser un en Crist i estar units en la missió, deixem-nos guiar i inspirar per la gràcia divina, per a «renovar en nosaltres el foc de la vocació missionera» i avançar junts en el compromís de l'evangelització, en «una època missionera nova» en la història de l'Església (Homilia en la missa pel Jubileu del Món Missioner i dels Migrants, 5 d'octubre de 2025).
1. Un en Crist. Deixebles missioners units en Ell i amb els germans i germanes
En el centre de la missió hi ha el misteri de la unió amb Crist. Abans de la seua Passió, Jesús va pregar al Pare: «Que tots siguen u: com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells siguen u en nosaltres, a fi que el món crega que tu m'has enviat» ( Jo 17,21). En aquestes paraules es revela el desig més profund del Senyor Jesús i, alhora, la identitat de l'Església, comunitat dels seus deixebles: ser una comunió que naix de la Trinitat i que viu de i en la Trinitat, al servici de la fraternitat entre tots els sers humans i de l'harmonia amb totes les criatures.
Ser cristians no és primer que res un conjunt de pràctiques o idees; és una vida en unió amb Crist, en què participem de la relació filial que Ell viu amb el Pare en l'Esperit Sant. Significa romandre en Crist com els sarments a la vinya (cf. Jo 15,4), immersos en la vida trinitària. D'aquesta unió brolla la comunió recíproca entre els creients i naix tota fecunditat missionera. Sí, «la comunió representa alhora la font i el fruit de la missió», com va ensenyar sant Joan Pau II (cf. exhort. ap. Christifideles laici, 32).
Per això, la primera responsabilitat missionera de l´Església és renovar i mantindre viva la unitat espiritual i fraterna entre els seus membres. En moltes situacions assistim a conflictes, polaritzacions, incomprensions, desconfiança mútua. Quan això passa també en les nostres comunitats, es debilita el seu testimoni. La missió evangelitzadora, que Crist va confiar als seus deixebles, requerix sobretot cors reconciliats i desitjosos de comunió. En esta perspectiva, serà important intensificar el compromís ecumènic amb totes les Esglésies cristianes, aprofitant també les oportunitats que brinda la celebració conjunta del 1700é aniversari del Concili de Nicea .
Finalment —però no menys important—, ser “un en Crist” ens crida a mantindre sempre la mirada fixa en el Senyor, per a que Ell siga verdaderament el centre de la nostra vida personal i comunitària, de cada paraula, acció i relació interpersonal, de manera que puguem dir amb sorpresa: «Ja no visc jo, sinó que Crist viu en mi» ( Ga 2,2). Açò serà possible en l'escolta constant de la seua Paraula i en la gràcia dels sagraments, per a ser pedres vives de l'Església, cridada hui a recollir les instàncies fonamentals del Concili Vaticà II i del Magisteri pontifici posterior, en particular, del papa Francesc . De fet, com afirma sant Pau, «no ens prediquem a nosaltres mateixos, sinó a Crist Jesús com a Senyor» ( 2C 4,5). Reitere, per tant, les paraules de sant Pau VI : «No hi ha evangelització verdadera, mentres no s'anuncie el nom, la doctrina, la vida, les promeses, el Regne, el misteri de Jesús de Natzaret Fill de Déu» (exhort. ap. Evangelii nuntiandi, 22). Este procés d'autèntica evangelització comença en el cor de cada cristià per a estendre's a tota la humanitat.
Per tant, com més units estiguem en Crist, més podrem complir junts la missió que Ell ens confia.
2. Units a la missió. A fi que el món crega en Crist Senyor
La unitat dels deixebles no és una finalitat en si mateixa: està ordenada a la missió. Jesús ho afirma amb claredat: «A fi que el món crega que tu m'has enviat» (Jo 17,21). És en el testimoni d'una comunitat reconciliada, fraterna i solidària on l'anunci de l'Evangeli troba tota la força comunicativa.
En esta perspectiva, val la pena recordar el lema del beat Paolo Manna: “Tota l'Església per a la conversió de tot el món”. Este expressa sintèticament l'ideal que va animar la fundació, el 1916, de la Pontifícia Unió Missional. A ella, en el seu 110é aniversari, li vullc expressar el meu reconeiximent i la meua benedicció pel compromís d'animar i formar l'esperit missioner dels sacerdots, les persones consagrades i els fidels laics, afavorint la unió de totes les forces evangelitzadores. De fet, cap batejat no és aliè o indiferent a la missió; tots, cada u segons la seua vocació i condició de vida, participen en la gran obra que Crist confia a la seua Església. Com ha recordat diverses vegades el papa Francesc, l'anunci de l'Evangeli és sempre una acció coral, comunitària, sinodal.
Per això, estar units a la missió significa custodiar i alimentar l'espiritualitat de comunió i col·laboració missionera. En créixer cada dia en esta actitud, aprenem amb la gràcia divina a mirar cada volta més els nostres germans i germanes amb ulls de fe, a reconéixer amb alegria el bé que l'Esperit suscita en cada u, a acollir la diversitat com a riquesa, a portar les càrregues els uns dels altres i a buscar sempre la unitat que ve de Dalt. De fet, tots tenim junts una sola missió rebuda d'«un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme [...] un sol Déu i Pare de tots, que està sobre tots, ho penetra tot i està en tots» (Ef 4,5-6). Esta espiritualitat constituïx la forma quotidiana del discipulat missioner. Ens ajuda a recuperar una visió universal de la missió evangelitzadora de l'Església, superant la fragmentació dels esforços i les divisions faccioses –“de Pau”, “d'Apol·ló”– entre els seguidors de l'únic Senyor (cf. 1C 1,10-12).
La unitat missionera, òbviament, no s'ha d'entendre com a uniformitat, sinó com a convergència dels diferents carismes amb el mateix objectiu: fer visible l'amor de Crist i convidar a tots a l'encontre amb Ell. L'evangelització es realitza quan les comunitats locals col·laboren entre si i quan les diferències culturals, espirituals i litúrgiques s'expressen plenament i harmoniosament. Per tant, anime les institucions i realitats eclesials a enfortir el sentit de comunió missionera eclesial i a desenvolupar amb creativitat formes concretes de col·laboració entre elles, per a i en la missió.
A propòsit, agraïsc a les Obres Missionals Pontifícies el seu servici a la cooperació missionera, que vaig experimentar amb gratitud durant el meu ministeri al Perú. Estes Obres —Propagació de la Fe , Infància Missionera , Sant Pere Apòstol i Unió Missional— continuen alimentant i formant la consciència missionera dels fidels, des dels més menuts fins als més grans, i promovent una xàrcia de pregària i caritat que connecta les comunitats de tot el món. És significatiu que la fundadora de l' Obra de la Propagació de la Fe , la beata Pauline Marie Jaricot , ideara fa dos-cents anys el Rosari vivent, que encara hui reunix nombrosos fidels en grups a distància per a resar per totes les necessitats espirituals i missioneres. Cal recordar que, precisament a proposta de l'Obra de la Propagació de la Fe, Pius XI va instituir en 1926 la celebració de la Jornada Mundial de les Missions, els donatius recollits de la qual cada any són distribuïts per ella, en nom del Papa, per a les diverses necessitats de la missió de l'Església. Les quatre Obres, per tant, en conjunt i cada una en la seua especificitat, continuen exercint un paper valuós per a tota l'Església. Són un signe viu de la unitat i la comunió missionera eclesial. Vos convide a tots a col·laborar-hi amb esperit de gratitud.
3. Missió damor. Anunciar, viure i compartir l´amor fidel de Déu
Si la unitat és la condició de la missió, l'amor n'és l'essència. La Bona Nova que estem enviats a anunciar al món no és un ideal abstracte; és l'Evangeli de l'amor fidel de Déu, encarnat en el rostre i en la vida de Jesucrist.
La missió dels deixebles i de tota l'Església és la prolongació, a l'Esperit Sant, de la missió de Crist; una missió que neix de l'amor, es viu a l'amor i conduïx a l'amor. Tant és així que el mateix Senyor, en la seua gran pregària al Pare abans de la passió, després d'invocar la unitat dels deixebles, conclou així: «Perquè l'amor amb què tu m'estimes estiga en ells, i jo també estiga en ells» (Jo 17,26). Els apòstols van evangelitzar impulsats per l'amor de Crist i per Crist (cf. 2C 5,14). De la mateixa manera, al llarg dels segles, multituds de cristians, màrtirs, confessors, missioners han donat la vida per a donar a conéixer este amor diví al món. Així, la missió evangelitzadora de l´Església continua sota la guia de l´Esperit Sant, Esperit d´amor, fins al final dels temps.
Per això vullc agrair especialment als missioners i missioneres ad gents de hui; persones que, com sant Francesc Xavier, han deixat la seua terra, la seua família i tota seguretat per a anunciar l'Evangeli, portant a Crist i el seu amor a llocs sovint difícils, pobres, marcats per conflictes o culturalment llunyans. Continuen entregant-se amb alegria a pesar de les adversitats i les limitacions humanes, perquè saben que Crist mateix, amb el seu Evangeli, és la riquesa més gran que es pot compartir. Amb la seua perseverança mostren que l´amor de Déu és més fort que qualsevol barrera. El món continua necessitant estos testimonis valents de Crist, i les comunitats eclesials continuen necessitant noves vocacions missioneres, que hem de tindre sempre en el cor i per les quals hem de pregar contínuament el Pare. Que ens concedisca el do de jóvens i adults disposats a deixar-ho tot per seguir Crist en el camí de l'evangelització fins als confins de la terra.
En admirar els missioners i missioneres, faig una crida especial a tota l'Església: unim-nos tots a ells en la missió evangelitzadora amb el testimoni de la vida en Crist, la pregària i la contribució a les missions. Sovint, com sabem, «l'Amor no és amat», com va dir sant Francesc d'Assís, a qui mirem de manera especial huit-cents anys després del seu pas al cel. Deixem-nos contagiar pel seu desig de viure en l'amor del Senyor i de transmetre'l als pròxims i als llunyans, perquè, com afirmava: «molt ha de ser amat l'amor d'Aquell que tant ens va amar» (S. Bonaventura de Bagnoregio, Llegenda major, cap. IX, 1; Fonts franciscanes). Ens hem de sentir també estimulats per santa Teresa de l'Infant Jesús, que es va proposar continuar la seia missió fins i tot després de la mort, declarant: «En el cel desitjaré el mateix que desitge ara en la terra: amar a Jesús i fer-lo amar» (Carta a l'abat M. Bellière , 24 de febrer de 1897).
Animats per estos testimonis, comprometem-nos tots a contribuir, cada u segons la seua vocació i els dons rebuts, a la gran missió evangelitzadora, que sempre és obra de l'amor. Les vostres oracions i el vostre suport concret, especialment amb motiu de la Jornada Mundial de les Missions, seran de gran ajuda per a portar l'Evangeli de l'amor de Déu a tots, especialment als més pobres i necessitats. Cada do, per menut que siga, es convertix en un acte significatiu de comunió missionera. Per això renove el meu sincer agraïment «per tot el que faran pera ajudar-me a donar suport als missioners en totes parts» (Videomissatge per a la Jornada Mundial de les Missions 2025 ). I per a afavorir la comunió espiritual, els deixe, juntament amb la meua benedicció, esta senzilla pregària:
Pare sant, concediu-nos ser un en Crist, arrelats en el seu amor que unix i renova. Feu que tots els membres de l'Església estiguen units a la missió, dòcils a l'Esperit Sant, valents a donar testimoni de l'Evangeli, anunciant i encarnant cada dia el vostre amor fidel per cada criatura.
Beneïu els missioners i missioneres, recolzeu el seu esforç, preserveu-los en l'esperança.
Maria, Reina de les Missions, acompanyeu la nostra tasca evangelitzadora en tots els racons de la terra; feu-nos instruments de pau i feu que el món sencer reconega en Crist la llum que salva. Amén.
Des del Vaticà, 25 de gener del 2026, III diumenge del Temps Ordinari, festa de la Conversió de l'apòstol sant Pau.
LLEÓ PP. XIV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada