El motu proprio Aperuit illis (en referència a l’escena dels deixebles d’Emmaús a quí Jesús "els obrí els ulls" explicant-los els llocs de l’Escriptura que es referien a ell, Lluc 24,13-35), consta de quinze punts. El primer fa referència al text de Lluc esmentat. El segon subratlla l'origen del Diumenge de la Paraula, que ja ve de lluny. El tercer estableix quan s'ha de celebrar aquest diumenge tan especial, dins la setmana de pregària per la unió dels cristians. El quart punt estableix que la Bíblia és el llibre de tot el poble de Déu que, segons el punt cinqué, ha de trobar en els ministres els seus màxims propagadors. Els punts sisé, seté i vuité amplien l'ensenyament de Jesús ressuscitat als deixebles d’Emmaús, en el text de Lluc ja esmentat.
En el punt nové el papa Francesc presenta l’Esperit Sant fent que la Paraula siga viva i es torne font de vida, aspecte sobre el qual torna a insistir, ja que l’Esperit Sant anima l'obra de Crist en els qui acullen la Paraula i la posen en pràctica. El punt onzé explica la visió catòlica de la Tradició que transmet el missatge bíblic de generació en generació. El punt dotzé parla de la relació entre el Primer (l’Antic) i el nou Testament. I el punt tretzé aprofundeix en la idea de la conversió que la Paraula ha de provocar.
El punt catorzé ens trasllada a l'episodi de la Transfiguració, on endevina com, igual que Jesús, la Paraula es transfigura més enllà del text i transforma els qui la contemplem. Finalment, l'últim punt, el quinzé, remet a la benaurança de Maria per haver desitjat que la Paraula es complís amb ella per haver-hi cregut. El Papa acaba amb una pregària, demanant, per damunt de tot, de créixer en la familiaritat amb la Paraula perquè, com diu el llibre del Deuteronomi 30,14 està Paraula “està molt prop de tu: en el teu cor i en la teua boca, perquè la complisques”.
(Avel·lí Flors i Bonet: Missa d'Onze, 121, 2020, juliol-setembre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada