Humanisme integral

Jacques Maritain (1882-1973)

Filòsof

Treballarien aleshores per a substituir el règim inhumà que agonitza per un nou règim de civilització que es caracteritzaria per un humanisme integral, i que seria una nova cristiandat, no ja sagrada, sinó laica o profana, tal com intentarem de mostrar-la en els estudis que seguixen.

Este nou humanisme, que no té una mesura comuna amb l'humanisme burgés, i que és molt més humà perquè no adora l'home, sinó que respecta realment i efectivament la dignitat humana i satisfà les exigències integrals de la persona, nosaltres el concebem orientat cap a una realització social-temporal d'esta atenció evangèlica a l'humà que no sols ha d'existir en l'ordre espiritual, sinó que ha d'encarnar-se també, i cap a l'ideal d'una comunitat fraterna. No demana als hòmens que se sacrifiquen al dinamisme o a l'imperialisme de la raça, de la classe o de la nació, sinó per una vida millor per als seus germans, i per al bé concret de la comunitat de les persones humanes; per a fer passar la humil veritat de l'amistat fraternal —al preu d'un esforç constantment difícil i d'una certa pobresa—, a l'orde del social i de les estructures de la vida comuna; un humanisme d'esta classe és capaç d'enaltir l'home en la comunió, i només així serà un humanisme heroic.

Jacques MARITAIN: Humanisme integral, versió valenciana d'un fragment a partir de la traducció d'Isidre Molas (ed. 62, Barcelona 1966, p. 25).

---

Per a ampliar:

• Hilari RAGUER: "Maritain i la guerra d'Espanya", dins Qüestions de vida cristiana, 67 (1973), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 111-125.