Roma i nosaltres

Nosaltres a Roma

F. Xavier Martí

Josep V. BOIRA: Roma i nosaltres: la presència de valencians, catalans, balears i aragonesos a la Ciutat Eterna, Pòrtic, Barcelona 2020, 319 pp.

Que poc sabem de la nostra història! Parlem de l’antiga Corona d’Aragó, una formació política i territorial que va existir entre 1162 i 1715. I encara sort, perquè, a pesar que no en sabem gran cosa, encara és motiu d’orgull i inspiració per al present i ha esdevingut recentment, per exemple, en un referent per a la proposta de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. La desmemòria és general també pel que fa a la presència de la Corona d’Aragó a Itàlia i especialment a la ciutat de Roma. D’este oblit tracta de rescatar-nos Josep Vicent Boira, professor de Geografia de la Universitat de València i actual coordinador del Govern per al desenvolupament del Corredor Mediterrani.

L’autor ens oferix una guia de Roma especial, una invitació a un viatge real als espais, edificis, monuments i làpides on podem trobar l’empremta humana i artística de valencians, catalans, balears i aragonesos; una invitació també a redescobrir el nostre passat comú.

El primer capítol ens guia per tres de les quatre basíliques majors, per diverses estances vaticanes i per altres llocs emblemàtics com Il Gesù o Santa Maria in Monserrato, entre altres.

El segon capítol ens proposa dotze passejades per Roma que no excedixen mai una hora de durada. Per tal de no perdre’ns, un senzill croquis ens dibuixa cada itinerari.

Per últim, tres visites per la perifèria de Roma completen esta manera tan suggerent de xafar la Ciutat Eterna.

Com veieu, encara que no és una guia convencional, és pràctica, útil i molt documentada. També és una guia “fortament sentimental, sentidament passional”, confessa Josep V. Boira.

L’extens i interessantíssim preludi ens aviva la memòria sobre el passat difuminat de la Corona d’Aragó, ens il·lustra sobre la relació mitològica entre Espanya i Roma, una constant historiogràfica en el segle XVI, i ens recorda la llegenda que va encunyar Beuter que agermana els orígens de València i de Roma. La vinculació de les dos ciutats ha estat modernament subratllada per Azorín, Fuster i Mira.

La font principal d’esta guia és una obra de l’albaidí Elies Tormo, Monumentos de españoles en Roma y de portugueses e hispanoamericanos, dos volums editats en 1942 que revisen la primera edició de 1939-1940. A més, se servix per a descripcions introductòries del llibre Roma a la vista: descripción general i guía de la ciudad y sus alrededores (València 1900), traducció o versió actualitzada d’una obra de Mariano Vasi i Antonio Nibby feta per Antonio Gil Santacruz, del qual només sabem que era prevere de Sant Andreu de València i autor d’una obreta titulada La muger feliz. Ni la Historia de la diòcesi de València de mossén Cárcel ni el seu Diccionario biogràfic es referixen a este preclar representant de l’il·lustrat clero valencià.

A este llibre només li falten riques il·lustracions i recomanacions de locals on restaurar-se per a ser una guia completa. Bromes a banda, mentre tinguem reduïdes les possibilitats de moure’ns pel món, podríem preparar-nos un futur viatge a Roma llegint-lo, perquè el viatge -ens recorda l’autor- ha de començar a casa, “per després ser capaç de passejar-se per Roma amb la guia a la mà”. Però això serà quan puga ser.