F. Xavier Martí i Juan
El xativí Antoni Cerdà va ser beatificat junt amb 108 companys claretians
El passat 21 d’octubre del 2017 van ser beatificats a Barcelona 109 màrtirs claretians que van ser assassinats a causa de la fe i de la condició de religiosos a l’inici de la Guerra Civil. La missa, celebrada a la basílica de la Sagrada Família, va ser presidida pel cardenal Angelo Amato. És la beatificació més nombrosa de màrtirs d’una sola congregació religiosa. El Papa ha establit l’1 de febrer com a data per a celebrar la festivitat. D’entre els nous beats, la majoria nascuts a Catalunya, trobem el valencià Antoni Cerdà i Cantavella, i quatre religiosos que pertanyien en aquell moment a la comunitat de València.
El beat Antoni Cerdà i Cantavella va nàixer a Xàtiva el 25 de setembre de 1915 en una família molt cristiana. Dos germans seus també van ser claretians: Josep Maria, que també morí violentament el mes de novembre de 1936, i l’estudiant Enric, mort a Cervera en 1933. Va fer el postulantat a Alagó (1926-1928) i va ampliar estudis a Cervera (1928-1930). Després de fer el noviciat a Vic va professar allí el 27 de setembre de 1931. A Solsona estudià filosofia i primer de teologia i el 26 d’agost de 1935 va passar a Cervera per a continuar els estudis de Teologia. Allí es trobava quan vingué la Guerra Civil. El 21 de juliol expulsaren els membres de la comunitat de l’exuniversitat de Cervera i es dispersaren. El grup d’Antoni Cerdà, encapçalat pel pare Manuel Jové, va eixir en direcció cap a Vallbona de les Monges, però van ser detinguts pel camí i van ser afusellats al cementeri de Lleida el 26 de juliol de 1936.
Antoni Cerdà no és el primer beat valencià de l’orde del Cor de Maria. El 25 d’octubre de 1992 el papa Joan Pau II va beatificar, entre altres, Josep Amorós, natural de la Pobla Llarga, i Josep Blasco i Eduard Ripoll, tots dos també de Xàtiva.
En esclatar la guerra a València només era oberta la residència del carrer de Sant Vicent. El pare Ignasi Gordon, que havia sigut superior de Xàtiva, i Marcel.lià Alonso, superior de la residència de València, foren afusellats a Alboraia el 13 d’agost de 1936; el pare Lluís Francés fou afusellat a Olocau el 21 d’agost de 1936; i el pare Tomàs Galipienzo, a Paterna l’1 de setembre de 1936.
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va demanar que «el testimoni d’aquests testimonis valents i humils, que moren perdonant i implorant la pau per al món, ens ajudin a viure generosament la nostra fe, també en aquests moments de la nostra història. Que ens ajudi el Senyor a ser portadors de pau, de reconciliació, d’amor i respecte a totes les persones, afavorint sempre àmbits de diàleg, de coneixement mutu i d’entesa».
Enllaços relacionats:
- J.M. Bausset: El beat màrtir valencià Antoni Cerdà (2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada