El valencià a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1978)

Josep Maria Cases i Deordal (†)

Bisbe de Sogorb-Castelló

[13 de gener de 1978]

El Bisbe, amb els Consells de Govern i d’arxiprests de la diòcesi, a tots els sacerdots i fidels de l’Església de Sogorb-Castelló:

Estimats germans:

La nostra diòcesi, com a part integrant del País Valencià, no pot restar aliena a la noble aspiració del poble de recuperar la identitat col·lectiva i de refer el país en les seues institucions públiques, en la seua cultura i en la seua llengua.

No voldríem que interpretàsseu aquestes consideracions que avui us oferim com una intromissió allà on ningú no ens demana. El nostre poble ja comença a tenir els seus polítics, legítimament elegits, i són ells els tècnics de la nostra convivència. Ens adrecem a vosaltres en nom d’Aquell que ens aplega en la comunitat d’amor i de vida, que és l’Església.

Fa dotze anys que acabà el Concili. Un entre els nombrosos acords d'aquella assemblea eclesial fou el d'introduir l’ús de les llengües vernacles en la litúrgia (SC nn. 36-39, 54 i 63). Encara que aquesta disposició del Vaticà II s'ha acomplert pel que fa referència al castellà, cal reconéixer que el valencià, a la nostra diòcesi, no és emprat a la litúrgia amb l'assiduïtat que caldria esperar. Per això vos preguem a tots vosaltres, preveres i fidels del poble de Déu, que fomenteu l’ús de la nostra llengua en les vostres assemblees eucarístiques, en l'administració dels sagraments i en llur catequesi, els llibres dels vostres arxius parroquials i a les vostres publicacions.

Cal fer un esforç en aquest sentit, per tal d'eixir de la inèrcia de tants anys de castellanització. Fóra un signe clar de la presència compromesa de l'Església en la sensibilitat i en les aspiracions del nostre poble.

Quan les tropes borbòniques de Felip V envaïren les nostres terres, també l’Església fou sotmesa el despotisme i el regalisme d'aquells monarques, els quals saberen hàbilment servir-se’n d'ella per tal d'imposar al nostre poble l'ús de la llengua castellana, llevant el valencià de la litúrgia. És per això que avui ens pertoca, a nosaltres, de restituir al nostre poble creient la possibilitat d'expressar-se i de pregar en la llengua pròpia en llurs reunions litúrgiques.

Aquest treball de normalització lingüística en la litúrgia és més dificultós que no sembla. Molta gent es queixa, allà on ja s'ha començat a dir alguna missa en valencià, de l'esforç que li cal fer per a poder seguir-la. No ens ha d'estranyar. Això, però, és un senyal més de la deformació de la pràctica de molts fidels, que tot i expressar-se familiarment en valencià, ho fan en castellà a l'hora d'adreçar-se a Déu. Els efectes d'aquest dualisme no són bons per a l'espiritualitat de gran part del nostre poble creient. S'hauria d'establir la influència que aquest fenomen ha exercit en la divisió entre la fe i la vida de molts fidels. La pregària, tant la personal com la comunitària, ha estat desproveïda d'aquell to de familiaritat i d’intimitat que la llengua pròpia li confereix. Vos encoratgem perquè no vos desanimeu, si aquesta dificultat se vos presenta.

Caldria, tanmateix, que la implantació d’aquests nous hàbits en la litúrgia no es feren sense una ca¡tequesi prèvia. Fóra molt útil aprofitar l'ocasió per recordar a les vostres comunitats el sentit de la pregària i de l’Eucaristia, i no reduir aquesta catequesi només a una presa de consciència de la importància que té la llengua com a element litúrgic.

L’Església diocesana continuarà vetllant perquè a la gran quantitat d'aquells que tenen el castellà com a llengua familiar, els siga respectat llur dret a pregar i a expressar-se a l’Església en la llengua que ells parlen. Això, caldrà que ho tinguen molt en compte aquelles parròquies, on siguen majoria aquells feligresos, germans nostres de parla castellana i que han vingut d'altres terres, per buscar el pa i el treball que en llur pròpia regió els eren negats. Amb això afirmem la nostra comunió amb les altres regions d'Espanya.

A tots vosaltres, fidels de les comarques, on teniu el castellà com a llengua familiar, vos demanem que sapigueu mirar amb bons ulls i amb cor obert la litúrgia en la llengua dels vostres germans de la Plana, del Maestrat i de l’Alcalatén. Potser vosaltres, ja que no vos afecta, no acabeu d'entendre tot l'abast del problema d'aquesta llengua vernacla, però donaríeu una prova d'esperit democràtic i de germanor evangèlica, si sabíeu contemplar, lliures de qualsevol recel, les mesures que es puguen dictar, per a les comarques de parla valenciana, en matèria litúrgica.

I a tots els preveres i fidels, en general, vos demanem que porteu tot aquest afer comunitari sense intransigència ni inhibicions, en tot afavorint la unitat de la comunitat diocesana, ja que tots professem la mateixa fe en un mateix Senyor, el qual a tots ens uneix per damunt de tota llengua, poble i nació. Aquesta unitat que naix de la diversitat és l'autèntic signe de la catolicitat de l’Església (LG, n. 13; GS, n. 58).

“I tot el que feu, que siga amb amor” (I Cor 16,14).

† JOSEP Mª, Bisbe

Font: Boletín oficial eclesiástico del obispado de Segorbe-Castellón, núm. 1518 (1978, febrer 8), pp. 64-65.

---

Articles relacionats:

• L'autonomia del País Valencià (Diòcesi de Sogorb-Castelló, 1978)
• L'Església de Castelló i la llengua pròpia (Avel·lí Flors i Bonet, dins Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 51-57).
• Pentecosta, llengua i Església (Avel·lí Flors, 2018)
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual, (Enric Dobón, dins San Pascual, 273 (1989, juliol-agost), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• El fet lingüístic en l'època de sant Pasqual (II) (Enric Dobón, dins San Pascual, 274 (1989, setembre-octubre), Clarisas de San Pascual, Vila-real, pp. 5-11).
• El valencià en l'església: 1707-2007 (Vicent Canet i Llidó, dins Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 2007, núm. 18, p. 93-110).
• Normes de Castelló i Església valenciana (Òscar Pérez Silvestre, dins Saó, 323 (2007,desembre), pp. 32-33).
• El procés de la llengua pels volts de la Nova Planta: la funció de l'Església (Vicent Pitarch i Almela, dins Filar, menar i fer llata: Castelló als segles XVII i XVIII, Colla Rebombori, Castelló 2018, pp. 43-50).