Antoni Josep Sanchis i Martínez

Gaspar Navarro Fortuño

Prevere

Ramon Arnau i Antoni Sanchis
a la Glorieta d'Alberic

Era l'any 1941, exactament l'1 d'octubre, quan tres jóvens alberiquenys entràrem al Seminari Metropolità, carrer de Trinitaris 3 de València, amb la intenció de ser sacerdots. Érem n'Antoni Sanchis Martínez, en Ramon Arnau Garcia i un servidor. Recorde que la primavera anterior un grup de seminaristes acompanyats pel bisbe, encara seminarista, Rafael González Moralejo, van vindre a Alberic a parlar-nos als jóvens sobre el sacerdoci i la seua missió en l'Església i en el món. Orientats pel reverend en Francisco Mahiques Villagrasa, un bo i virtuós sacerdot, rector de Sant Llorenç, prenguérem la decisió que canviaria les nostres vides: arribar a ser sacerdots.

Quant als estudis al Seminari, els Superiors ens acoblaren en un curs especial d'ampliació que consistia principalment en Filosofia i Llatí, donat que aquell any entraren més de trenta batxillers i alguns amb carreres acabades.

Els tres hem sigut molt bons amics, En Ramon i jo férem tres cursos de filosofia i n'Antoni sols un, perquè tenia el batxillerat acabat i passà a estudiar Teologia. Així doncs, n'Antoni va ser ordenat en juny de 1946, jo en juny de 1948 i en Ramon a principis de 1949. [...]

Sempre tots tres hem mantingut bona i fraternal relació, tot i que n'Antoni i en Ramon seguiren altres camins sacerdotals. Jo sempre he estat dedicat plenament a la vida parroquial: primer com a vicari a Dénia i Catarroja, i després com a rector a Navarrés, Massarrojos, Alcoi i València. En tots els llocs he viscut el sacerdoci amb alegria juntament amb les diferents comunitats.

A vegades hem coincidit n'Antoni i jo, com en la Missió Popular de Buenos Aires en l'any 1960, en les dos missions de València (1949 i 1955), en la del Nervión (1953), en la de Palma de Mallorca (1962) i en altres.

[...]

El dia 6 de setembre [de 2009] vora les 19 hores va morir a la residència "La Milagrosa" d'Alberic el company n'Antoni Sanchis Martínez a vuitanta-sis anys d'edat i seixanta-tres de sacerdoci. El dia 8 de setembre tenia lloc la missa exequial que va celebrar el nostre arquebisbe en Carlos Osoro, acompanyat pel bisbe emèrit En Rafael Sanus i uns trenta sacerdots.

Guarde un grat record de n'Antoni, unit al meu afecte personal. Unes tres setmanes abans del seu decés, el vaig visitar i, veent-lo tan bé, no preveia un final tan ràpid. Com que no em va ser possible assistir al funeral, vaig oferir una eucaristia per ell a l'altar del Sagrari de la Immaculada de la catedral.

Sobre n'Antoni Sanchis diré que al Seminari va ser sempre un alumne avantatjat amb notes brillants. Bon company i amic de tots, sociable en grau summe i fins i tot bo per a contar acudits que feien riure a tots. Va ser ordenat capellà per don Marcelino Olaechea el 23 de juny de 1946 i va celebrar la primera missa a la parròquia de Sant Llorenç quatre dies després. Tenia aleshores vint-i-tres anys.

La seua primera destinació va ser la de vicari de la parròquia de Xàbia. Allí va estar fins a la meitat d'octubre de 1948, perquè havia d'anar a Salamanca per a estudiar la llicenciatura en Dret Canònic. De la seua estada a Xàbia recorde que era en 1947, quan em faltava un any per a ser ordenat sacerdot, que n'Antoni em convidà a passar uns dies a sa casa per tal de visitar la població i conéixer la seua forma sacerdotal d'actuar en la pastoral. En 1948, recentment ordenat i sent jo vicari de l'Assumpció a Dénia, mantinguérem una bona amistat i compartirem la nostra missió.

N'Antoni, després d'acabar els seus estudis a Salamanca el 1951, fou nomenat rector de la parròquia d'Alcàntera de Xúquer i feu la seua entrada acompanyat per D. Vicente Benavent com a arxipreste i un bon grup d'amics. Hi va permanéixer treballant en la pastoral i les obres materials, entre elles l'altar major, fins al 1957, que passà a ser consiliari diocesà dels Jóvens d'Acció Catòlica i, més tard, prefecte de teòlegs al Seminari.

També al Seminari va ser nomenat delegat diocesà en orde a les vocacions (suscitar i tenir-ne cura) així com encarregat de la seua economia. En aquell moment es duien a terme les obres del nou Seminari, la capacitat del qual era de mil alumnes.

En 1962, sense ometre este quefer que a poc a poc va deixant-se, l'anomenaren capellà de l'Hospital Provincial amb l'atenció religiosa i espiritual deis malalts, missió que exercí durant vint-i-sis anys.

Al ser jubilat de l'hospital fou nomenat rector de la parròquia de Benimuslem. Des d'aleshores l'hem vist a Alberic com una persona activa i inquieta pel quefer pastoral i per la cultura. Fou requerit per fer prèdiques en diverses parròquies. Els darrers anys de la seua vida va estar vinculat a la parròquia de Sant Llorenç, on celebrava l'Eucaristia cada dia.

He tingut la gran sort de ser amic des de xiquet d'estos bons sacerdots. Que el Senyor, a qui van servir els tinga en l'alegria dels justos en el Cel.

Font: "D. Antoni Sanchis i D. Ramón Arnau, paisans i molt amics meus", en Cresol, 93 (2010, febrer), pp. 52-53.

Articles relacionats:

• Jesús Huguet: Antoni Sanchis Martínez: Adéu, mossén (2009)
• Antoni Sanchis: Presència de Crist en l'Eucaristia (1998)