Programació religiosa en À Punt: entre la pandèmia i la normalitat

Francesc Aracil

President de l'Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià

La realitat de la pandèmia ha donat lloc a situacions inèdites entre nosaltres. Una d'elles ha estat la retransmissió de la missa dominical en la programació d'À Punt, la televisió pública valenciana. Només declarar-se la situació de confinament general, la direcció de l'ens televisiu es va posar en contacte amb l'Arquebisbat de València per a dur a terme les retransmissions de la celebració eucarística, que s'han fet sempre, excepte un diumenge, des de la parròquia de l'Assumpció de Torrent.

Al poc de començar les emissions les esglésies evangèliques es van posar en contacte amb À Punt per tal de fer possible també una emissió de continguts propis d'estes confessions. Així doncs, el tercer diumenge de confinament s'emetia també, no ja un altre acte de culte, sinó un programa de continguts religiosos, «Déu en la de tots», que combinava entrevistes, comentaris bíblics i interpretacions musicals. La producció del programa ha anat sempre a càrrec de les esglésies evangèliques que el varen proposar. Cal dir que les emissions de contingut religiós en el matí del diumenge («La Santa Missa» i «Déu en la de tots») han obtingut generalment una audiència superior a la mitjana d'À Punt (unes 50.000 persones alguns diumenges). En la darrera sessió de la Comissió parlamentària de Radiotelevisió Valenciana i de l'Espai Audiovisual es va informar que les emissions es mantindrien mentre dure la situació d'anormalitat de la pandèmia; si bé «Déu en la de tots» s'ha deixat d'emetre pel fet que les esglésies evangèliques que el produïen no podien assumir el seu cost.

L'aparició de programes de contingut explícitament religiós en la graella d'À Punt ha donat lloc a la manifestació d'opinions favorables, però no n'han faltat de contràries. La invocació de la laïcitat de l'estat i dels mitjans públics ha servit per a justificar les posicions crítiques, ja que esta mena d'oferta televisiva religiosa, diuen, ja disposa de canals propis, privats, per la qual cosa no s'han de dedicar mitjans i recursos públics (la religió que se la pague cadascú, és un dels arguments). Altres veus s'hi han manifestat tolerants, però admeten esta mena de programes només mentre dure l'actual situació excepcional, i pensant a respondre a la recomanable reclusió dels espectadors de més edat, que sembla que són el grup seguidor majoritari d'esta programació.

És cert que ara mateix hi ha un buit legal sobre l'emissió de continguts religiosos confessionals en À Punt. En temps de l'extinta Canal 9 no s'havia plantejat una situació semblant pel fet que els únics espais religiosos que es transmetien eren els relacionats directament amb esdeveniments festius singulars. De fet l'única celebració que es retransmetia era la Missa d'Infants, des de València (en la festa de la Mare de Déu dels Desemparats). Però la situació d'ara és una altra cosa, el model televisiu valencià actual és diferent del seu antecessor i de fet s'ha de resoldre pròximament l'adopció d'un «marc de criteris» sobre el dret d'accés i pluralisme en els mitjans de comunicació públics per part del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Això permetrà definir les coordenades de la presència que el fet religiós valencià tindrà en els mitjans de comunicació públics. En el debat que s'originarà s'exposaran, sens dubte, els diferents discursos possibles. Per un costat, el que veu la religió com un fenomen sospitós, responsable de tots o gran part dels mals de la humanitat, i que considera que és una realitat que cal, com a molt, tolerar si bé reclosa en l'àmbit de la privacitat. Per l'altre, el discurs que considera el fet religiós, en totes les seues variades expressions, com a formes de la vida espiritual, sapiencial i social de la humanitat, amb tota l'ambigüitat que acompanya tota realitat humana i que, per tant, no pot ser reduïda a la privacitat, ans reclama el seu espai en l'àmbit públic i en els mitjans de comunicació. Si es vol una televisió realment inclusiva, atenta a la diversitat social valenciana, que és també una diversitat religiosa i confessional, no s'hauria de deixar fora de l'àmbit comunicatiu televisiu el fet religiós, i especialment el fet religiós que s'expressa en valencià.

Per tant, seria bo per a la salut democràtica de la societat valenciana en la seua pluralitat que en la graella d'À Punt hi haguera lloc per a programes de contingut religiós. Una presència, això sí, dimensionada i proporcional en el conjunt de la programació televisiva, i corresponent a aquelles confessions arrelades al nostre territori i que s'expressen en valencià, inclosa la retransmissió de l'acte de culte catòlic de la missa. Això no atemptaria els drets reconeguts de llibertat d'expressió i llibertat religiosa, ni el caràcter aconfessional i laic de l'Estat i dels mitjans de comunicació públics. De fet, cadenes de televisió públiques espanyoles, estatals i autonòmiques, emeten programes de contingut religiós que inclouen la celebració eucarística, però també això passa a Europa, inclosa França, la gran campiona de la laïcitat.

I seria bo també per a la salut del valencià que, com tots sabem, no és òptima. Un dels espais socials on la normalització del valencià ha patit més entrebancs és l'àmbit eclesial, especialment la celebració de les misses i dels sagraments. Un dels primers àmbits on es va plantejar la introducció del valencià en els anys de la transició política va ser precisament l'eclesial. Cal fer saber a aquells que no la varen conéixer que, durant la tristament anomenada Batalla de València, un dels objectius dels bel·ligerants contra l'ús del valencià normatiu varen ser les misses en valencià que es feien en diverses esglésies de la ciutat de València. Esta primerenca efervescència litúrgica del valencià va ser possible arran de la publicació i difusió del Llibre del Poble de Déu, missal dominical i festiu, que duia els textos oficials de la missa, aprovats pels bisbes de totes les diòcesis valencianes.

La campanya en contra de qualsevol manifestació de valencià normatiu va fixar-se en les celebracions dominicals que es feien en valencià al Cap i Casal a mitjan anys 70 del segle passat. La campanya tingué èxit: els insults i agressions verbals, mai contestades per les autoritats eclesiàstiques del moment, varen crear una situació de por entre fidels i celebrants que provocà l'estroncament d'aquell inici de valencianització litúrgica. La politització de la qüestió lingüística durant dècades va tenir un efecte molt negatiu cap a l'ús del valencià en celebracions religioses, on ha persistit fins al dia de hui una actitud d'indiferència quan no d'obstaculització a qualsevol intent de canviar la situació, per part dels primers responsables: els bisbes. Així doncs, l'aplicació del valencià en la litúrgia i en tots els àmbits de la vida eclesial (que és un dels trets més evidents de l'aplicació del Concili Vaticà II en les diòcesis valencianes) és, a hores d'ara, una assignatura pendent.

Malgrat això, en algunes esglésies s'ha mantingut el culte catòlic fet en la nostra llengua. El fet que ara la televisió pública valenciana emeta misses en un valencià digne i normatiu és un fet positiu per a la salut del valencià. Molts valencians i valencianes hauran assistit per primera vegada en la seua vida (encara que fora per mitjans audiovisuals) a una missa celebrada en valencià, per la senzilla raó que en el seu poble o ciutat no se n'han celebrat mai o són un fet purament excepcional (el dia de sant Vicent Ferrer o d'alguna ocasió festiva especial). A més, la litúrgia demana l'ús d'un estàndard de la llengua elevat, però no elitista. Una celebració digna inclou també els cants, que si estan ben elegits, a banda de l'exigible qualitat musical, tenen un nivell literari i poètic indubtable. Tot això representa un accés popular a una forma dignificada i superior del valencià que té una indubtable capacitat empàtica i participativa, allunyada dels registres folkloritzants que han monopolitzat la presència pública del valencià durant tant de temps. Una forma de la llengua de la qual la immensa majoria del nostre poble ha estat exclòs.

Tots sabem que la televisió, com a mitjà, ha perdut presència social davant l'emergència i diversitat actual de plataformes mediàtiques, però encara és un mitjà potent i transversal i no podem menysvalorar la seua capacitat de penetració. L'existència d'À Punt es justifica des del dret democràtic dels valencians i valencianes a poder gaudir de mitjans públics en valencià. Però sobretot per ser un instrument a favor de l'ús i la dignificació de la nostra llengua. Les emissions de contingut religiós poden contribuir molt a una normalització del valencià més efectiva i sòlida en tota mena d'àmbits socials.

Publicat en Cresol, 157 (2020).

Articles relacionats:

• La Santa Missa en À Punt (Agustí Colomer, 2020)
• La Santa Missa en À Punt (Jordi Pardo, 2000)
• Laïcitat o laïcisme? (Jordi Bort, 2000)
• Déu també parla en valencià (Grup del Dissabte, 2000)
• La missa com a servici públic (Agustí Colomer i Ferràndiz, 2020)
• Déu també parla en valencià (Sergi Núñez de Arenas, 2020)
• La missa en valencià per À Punt (J. M. Bausset, 2020)
• À Punt i les misses en valencià (Lluís Mesa, 2020)