Ús polític de la religió

Ximo Garcia i Roca

Sociòleg i teòleg

El nou Govern ha començat a fer camí envoltat de sorolls i rumors d'índole religiosa. Es conjuren, alhora, l'anunci de catàstrofes en vista del govern de progrés per part dels poders econòmics i ideològics, amb la invocació a Déu en vista de l'emergència nacional per part d'algun jerarca eclesiàstic, i el prejudici il·lustrat davant del sentiment religiós per part d'una certa esquerra.

Hi ha un abús de la catàstrofe que produïx por, paràlisi i impotència. En l'última dècada, les retallades socials i les limitacions de drets han anat precedits de mals auguris i pitjors presagis. «Si no renuncieu a conquistes consolidades, serà inevitable la crisi». «Si no vos apreteu el cinturó, el país acabarà al precipici». És comprensible que els canvis socials i polítics susciten alarma en vista de la pèrdua de poder, fins i tot que els fabricants apocalíptics siguen els poders econòmics amb les seues elits, que veuen soscavats els seus dominis. És exactament l'actitud contrària la que trobem en l'ús bíblic de l'apocalíptica, considerada com un crit de resistència dels qui anhelaven un canvi radical, un cant sanador de la impotència dels qui esperaven un futur alternatiu. Quan grups de catòlics s'ajunten als poders econòmics i polítics en el cultiu apocalíptic per l'arribada d'un govern de progrés i ignoren que són portadors de Bones Notícies, fan traïció al sentiment religiós i a la racionalitat social.

En sol·licitar de les comunitats i parròquies que supliquen a Déu que evite l'emergència nacional, fan de Déu un hoste conservador. ¿I si Déu estiguera allotjat als afores i fora un militant dels drets humans i un aliat de les vides danyades? La fe religiosa està més interessada a defendre la vida que a bastir tanques. Tot sembla indicar que Déu no va sentir les seues súpliques i pregàries perquè té una agenda diferent, aliada de la gestió democràtica, i creu que els assumptes humans es porten millor mitjançant decisions participatives. ¿No deu ser que camina compromés amb els processos civilitzatoris? ¿Algú amb bon criteri pot entendre que el rostre de l'Església tinga major afinitat amb els usos autoritaris i patriarcals dels Imperis i amb l'organització feudal de la convivència que amb el sistema democràtic?

En justa correspondència, caldria desitjar que la visió progressista superara els seus prejudicis seculars respecte a l'espiritualitat, atea o religiosa. És curiós que l'única referència que va haver-hi, en el debat d'investidura, per part de l'esquerra va ser per a contraposar la flexibilitat de la política a la rigidesa de la religió, «No som una religió!», «No som uns capellans!» afegia amb raó el diputat. ¿Qui li va donar motiu al diputat per a pensar que la religió és rigidesa i intolerància? Hi ha creients que no deixaren d'estar connectats als clams del temps i a les comunitats que viuen i lluiten, i d'esta manera impediren que la Fe fora un bloc monolític i inalterable que no coneix la vacil·lació, el dubte o la perplexitat. Tenia més raó Unamuno quan va dir que la fe coneix el dubte, que el diputat Rufián quan la fa inamovible. Les apel·lacions constants del papa Francesc a abandonar l'autoreferencialitat, col·locar-se en posició d'eixida i enderrocar tanques mentals i trinxeres socials o polítiques no han arribat a l'imaginari col·lectiu. En compte d'enfortir els bàndols irreconciliables, la Fe es valida hui promovent persones coimplicades i aliades en els autèntics combats del nostre segle: reduir les desigualtats i promoure la justícia, minimitzar el sofriment evitable i maximitzar el benestar de tots i de totes, erradicar la pobresa i véncer les malalties, emancipar la dona i respectar la Terra, sembrar de motius i de fraternitat els camins de la humanitat. Per a estos combats calen moviments socials i partits polítics, arguments científics i savieses mundials, alternatives comunitàries i servicis de proximitat, i també confiança en la bondat i bellesa de la fe cristiana.

Traducció de l'article "El uso político de la religión" (Levante-EMV, 2020, gener 14)